El ‘bowling’, tot un món ‘vintage’ encara ben present
El món de les pistes de bitlles, a les nostres latituds, va lligat més aviat als decorats i les localitzacions de pel·lícules i sèries d’estil vintage nord-americanes, no us sembla? Però, malgrat que van de baixa per la pressió de noves modalitats d’oci i entreteniment, encara n’hi ha moltes per tota la geografia dels EUA i el Canadà.
Això, com a mínim, és el que ens vol demostrar el fotògraf de Seattle Kevin Kong, amoïnat perquè no es perdi l’esperit d’abans d’aquests llocs de reunió i trobada de la comunitat, “on els adolescents tenien les primeres cites i les famílies anaven després de la missa de diumenge”.
A més d’escriure’n un llibre, des del 2012 Kong va recorrent la geografia nord-americana a la recerca de les pistes més antigues per preservar-ne la memòria amb una llarguíssima col·lecció de fotografies que es poden admirar a la web Vintagebowling.net, a Instagram i a Facebook.
La fal·lera pel bowling va saltar a partir dels anys 1960 a Europa amb una certa embranzida, sobretot a Alemanya. El fotògraf Robert Götzfried, com Kong, s’ha dedicat durant dos anys a passejar amb la seva càmera penjada al coll pel sud del país a la recerca de pistes que van florir a les dècades de 1970 i 1980, sobretot centrades en una variant local anomenada Kegeln, amb nou bitlles, boles més petites i carrils més curts.
El resultat és Bowling alleys, una sèrie fotogràfica on ha aconseguit captar mil·limètricament l’essència dels Kegelbahnen, en plena recessió.
A casa nostra també van arribar les boleres, però han anat desapareixent gradualment del mapa. De la vintena que n’hi havia a Barcelona, gairebé només en queda l’històric Bowling Pedralbes, que ja fa gairebé mig segle que aguanta –amb catorze pistes automàtiques i àrea de restauració– al costat mateix del Camp Nou.
Si voleu viure les sensacions del bowling més familiar que han volgut captar amb imatges Kevin Kong i Robert Götzfried, només us caldrà anar fins a les Corts.
