Duae Collective

Per: Marina Llompart

 

Avui parlem amb la Luna Coppola i la Silvia Campidelli, o Duae Collective, com s’anomenen artísticament des del 2015. Treballen en el camp de la investigació visual contemporània i des del 2016 són artistes residents a la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació. Conversem sobre el seu manifest ‘Mothers and art. Yes, of course we are mothers’ i sobre els seus plans de futur en la seva reivindicació de la conciliació familiar i artística.

 

Com va canviar la vostra carrera després de convertir-vos en mares?

El naixement dels nostres fills l’any 2017 va comportar molts canvis a les nostres vides i el més important és la manera com nosaltres i els altres veuen les nostres carreres artístiques.

El gener del 2017 vam començar la nostra residència a la Fabra i Coats i la Silvia estava embarassada de trenta-quatre setmanes dels nostres bessons, i vam decidir començar igualment. Un mes després van néixer i quatre setmanes després ja érem tots quatre al nostre estudi a la Fabra i Coats. Al començament va ser xocant, eren els primers nadons que entraven com a “residents” en un espai de creació!

Va ser un canvi molt progressiu en la nostra carrera. Ha anat canviant la manera com pensem els projectes o com els creem. Al principi és complicat conciliar, i en el sector de l’art encara més. Has d’adaptar el teu temps d’artista al temps de mare.

Potser el fet de ser mares ens ha donat molta més força vital per concebre, idear i crear el nostre treball. Des del 2017 fins al 2019 vam viatjar per tot Europa amb els nens, vam participar en tallers, exposicions i fires d’art. Va ser un procés molt potent i enriquidor per a nosaltres i per a totes les persones involucrades en el projecte. Així que des que van néixer els nostres fills hem decidit viure plenament com a artistes i unir art i maternitat en aquesta experiència.

 

La desigualtat entre homes i dones és estructural i, per tant, afecta molts àmbits i sectors. Quines són les principals dificultats que teniu les dones artistes? De quina manera s’agreuja quan decidiu ser mares?

La desigualtat de gènere és un fet demostrat en tots els sectors. Les dones artistes sempre han tingut moltes dificultats i la seva feina al llarg de la història de l’art sempre ha estat invisibilitzada. Per descomptat que en l’últim segle les coses han canviat i hi ha moltes dones artistes amb una òptima carrera, però podrien ser encara més reconegudes en el sector de l’art. Creiem que les dificultats neixen ja en l’àmbit acadèmic, quan les artistes i els artistes es formen.

En els últims anys s’ha parlat molt de la maternitat i de ser artistes. Les dificultats més grans són la de conciliar la maternitat amb la producció artística dins un món laboral en què els homes ocupen la majoria de càrrecs de poder. A més, moltes residències artístiques no inclouen la possibilitat de portar-hi els fills, i això redueix la possibilitat de produir i crear. També s’ha de tenir en compte que la cura dels nens la majoria de les vegades és una responsabilitat de les dones, i això complica el temps que pots dedicar a la teva.

Aquest estiu vam fer una enquesta en línia a mares i pares artistes de tot el món i gairebé totes les dones van respondre que van haver de deixar la carrera per tenir cura dels nens, mentre que els homes artistes van dir que la seva carrera havia tingut canvis importants, però a la pregunta “Amb qui deixes els teus fills quan has de produir, crear o viatjar”, ells van contestar: amb la mare o amb l’àvia. Cal fer una reflexió i optar per un canvi de model.

 

Creieu que hi ha dones que desenvolupen alguna tasca relacionada amb l’art que decideixen no ser mares per les dificultats que pot comportar-los laboralment?

Potser sí, però això no passa només en el sector artístic i cultural. En general, moltes dones i per descomptat homes decideixen no ser mares o pares per culpa de les condicions laborals i la inseguretat econòmica que comporta treballar en el sector artístic. És un pregunta molt personal, perquè hi ha dones artistes que decideixen no ser mares simplement pel fet que no volen ser-ho. Personalment no coneixem artistes que hagin decidit no ser mares i creiem que és possible, amb moltes dificultats, però és possible. Ser mare per nosaltres és un acte revolucionari en aquesta època tan precària.

 

 

Les que decidiu ser mares, quins estigmes heu de carregar?

Molts! Hi ha molta estigmatització sobre el paper de les mares, de les dones. En la nostra societat, fer de mare i treballadora alhora és molt difícil. I encara més en el nostre sector. Hem observat que molts àmbits del món artístic professional estan vetats als artistes amb famílies, i sobretot a dones amb família (com nosaltres: dues dones, dues artistes i dues mares). Una bona part de la societat continua pensant que quan tens fills has de deixar a un costat la teva carrera, la teva vida. Ser mares no vol dir deixar de ser una dona, una treballadora, una amiga, una amant, una activista… A l’inrevés, vol dir ser tots aquests rols i lluitar i ensenyar als teus fills i filles que no cal renunciar a res i que podem aconseguir el que volem ser.

 

Per què decidiu escriure el vostre manifest? Com neix la idea?

La nostra idea va sorgir a poc a poc i ha anat evolucionant des del 2017. Cada vegada que anàvem a fer una residència, un projecte, una reunió o una exposició, la gent ens veia entrar amb els dos cotxets i ens deia: “L’entrada per a les famílies és a l’altra banda”, “Avui no estem oberts al públic familiar” o bé “Que veniu per al taller d’infants?” I nosaltres sempre havíem d’explicar que érem artistes i mares, les residents, les artistes que exposaven… El nom del manifest se’ns va ocórrer a Hamburg. Estàvem muntant la nostra exposició a la Triennial Photography of Hamburg al Völkerkunde Museum i el primer dia vam entrar al museu i quan demanem indicacions per muntar l’exposició ens pregunten: “Are you artist? What about the kids?” Nosaltres hi vam respondre: “Yes, of course, we are mothers.” Així vam decidir fer el manifest i començar a crear una xarxa amb altres mares artistes de tot el món que viuen en les mateixes condicions que nosaltres. El manifest vol servir de suport i de plantejament per un debat sobre el tema de la maternitat i el món de l’art.

 

Fa algunes setmanes hi havia un clam d’un grup d’escriptors i escriptores denunciant que les residències per al gremi afavoreixen professionals sense fills, perquè n’hi ha ben poques, o cap, que permeti la creació a l’estranger portant-hi la família. Així, ja no és només conciliar la vostra feina creativa amb la família, sinó lluitar contra tota una estructura i unes institucions que no us ho posen gaire fàcil, no?

Totalment d’acord. Al sud d’Europa no tenim unes polítiques d’inclusió cap als i les artistes i els i les treballadores del sector cultural en general. No hi ha polítiques de conciliació i les i els artistes moltes vegades viuen en una precarietat total deguda al fet que no hi ha un suport econòmic ni social de les institucions i els governs. A més, en molts països l’art encara és concebut com una “afició”, no com una feina, i aquest és el problema principal. Els espais culturals, els museus, els espais de residència, els espais institucionals, no tenen previstes polítiques d’inclusió per a la infància i les famílies. Impera una visió molt adultocentrista en aquests llocs. Per exemple, si hi entres amb els nens la primera cosa que et diuen és: “No es toca, no es crida, no es pot córrer”, i el personal de sala “et persegueix” com si fossis un criminal… En els espais de residència hi ha hagut un canvi en els últims anys, però nosaltres artistes som els agents d’aquest canvi.

Al nord d’Europa o als EUA, en canvi, les polítiques són diferents, hi ha molta més inclusió i espais oberts a les famílies d’artistes.

 

On us agradaria dur el moviment the Mothers and Art a partir del manifest? (Projectes que tingueu o que somieu. Els que es puguin explicar, és clar…)

En aquests quatre anys hem aconseguit moltes coses i a poc a poc estem complint els nostres objectius. El primer ha estat que la Victòria i el Noah ja formen part de la Fabra i Coats: és la seva segona llar i ningú ja et mira amb cara d’ensurt. Totes les persones que hi treballen ja ho viuen amb normalitat. Només això ja ha estat una fita molt important.

Precisament a la Fabra i Coats realitzarem el primer pilot d’un programa de residència per a Mares Artistes de Catalunya amb cura infantil el novembre del 2021: Mater Art Comunity.

El programa de residència ha estat finançat per l’OSIC i té el suport de la Fàbrica de Creació. El programa comença al final d’octubre i hi participen tres mares catalanes amb els fills. Es tracta d’una Residència Artística Inclusiva i Comunitària, per a mares artistes i els seus infants. Una iniciativa cultural pionera al servei de la comunitat, per canviar la manera com creem, donem suport i consumim art.

La idea és arribar al col·lectiu d’artistes (en la seva gran majoria, per estadística, dones), que viuen un aïllament durant els primers anys de maternitat o paternitat, que els genera un impacte important en la seva professió i compromet el futur de les seves carreres. També és arribar a l’altre col·lectiu vulnerable, els seus infants, un grup que ocupa un espai marginal en la fruïció, els processos i llocs dedicats a l’art. Volem crear un espai acollidor, adorable i inclusiu, un espai on les artistes i els seus infants puguin sentir-se secundades en tot moment en l’àmbit personal i professional.

Volem aportar al món de la creació artística la visió poètica que la maternitat/paternitat comporta i fomentar espais de desenvolupament de treballs en aquest sentit. La nostra intenció també és crear un observatori i directori d’artistes mares/pares al territori local, investigant a través d’entrevistes i enquestes les seves necessitats específiques.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!