Drac Màgic

 

A Drac Màgic estan acostumats a fer història, però ja acumulen cinquanta anys de feina en el món audiovisual. Parlem amb ells per repassar-ne la trajectòria i la contribució al llarg de les darreres dècades per promoure el cinema per a infants.

 


Enhorabona per aquests cinquanta anys d’història, però remuntem-nos al principi: com va començar a rodar Drac Màgic?

Drac Màgic es funda a Barcelona, el novembre del 1971, amb l’objectiu de promoure el cinema per a infants i difondre’l en l’àmbit educatiu. La seva aparició coincideix amb l’impuls dels moviments de renovació pedagògica d’aquell moment i aquesta perspectiva transformadora serà un referent per al desenvolupament de les seves propostes educatives i el marc des d’on s’articularan les seves estratègies formatives per al professorat. Està inspirada també per l’experiència de formes alternatives a l’exhibició cinematogràfica tradicional, els cineclubs i les sales anomenades “d’art i assaig”, que en aquell moment donaven accés a un cinema que, per motius estètics o polítics, havia estat inaccessible al nostre país.

 

Quins són els principals eixos de treball que teniu avui?

Al llarg de cinc dècades Drac Màgic s’ha dedicat  a la divulgació de l’audiovisual en l’àmbit educatiu, social i cultural amb el desenvolupament d’un conjunt de projectes innovadors relacionats amb la cultura cinematogràfica, entesa com una eina de coneixement, crítica i reflexió. Els principals eixos d’activitat són la formació en llenguatges audiovisuals, la distribució i difusió de cinema infantil, l’estudi de la representació de les dones en els mitjans audiovisuals i la reivindicació de l’autoria cinematogràfica femenina.

 

Fa uns quants anys estrenàveu el projecte Pack Màgic de cinema infantil en català. El definiu com a cinema tranquil. Què significa?

La distribuïdora Pack Màgic va néixer el 2014 reprenent una tasca que Drac Màgic ja havia dut a terme amb Distribucions Imatge, distribuïdora que entre el 1977 i el 2005 va elaborar un catàleg de quaranta-tres films infantils, representatius del millor cinema europeu i internacional. Impulsada amb la col·laboració de l’Associació Cultural Cavall Fort i Rialles, va ser la iniciativa pionera en el doblatge i distribució de pel·lícules en català.

Pack Màgic es defineix com a distribuïdora de cinema infantil, tranquil i en català. Per nosaltres significa posar en distribució pel·lícules, provinents principalment de cinematografies de tot Europa, que estan compromeses amb la diversitat cultural i estètica i que posen en valor la contemplació i la comprensió per fugir de la violència estètica i narrativa que domina la majoria de pantalles comercials, sense renunciar al gaudi, el plaer i la diversió.

 

Com enteneu el bon cinema per a infants? Com hauria de ser?

Considerem que el bon cinema per a infants té a veure amb pel·lícules i continguts audiovisuals que aportin narratives interessants per als nenes i nens i que contribueixin a la formació en llenguatges audiovisuals, però també en matèria de valors personals i socials. L’evolució de la narrativa cinematogràfica ha tendit molt sovint a la sobreestimulació a través de plans de molt curta durada i en constant moviment, músiques i efectes sonors incessants, i en el cas de l’animació, en línies i formes agressives de colors estridents. Un aspecte principal de la proposta de diversitat narrativa i estètica del treball de distribució cinematogràfica de Drac Màgic té a veure amb la qüestió de qüestionar i oferir alternatives a la violència narrativa (històries que presenten la violència com a inevitable perquè és el motor de l’acció), però també la violència estètica, presents totes dues en moltes de les produccions infantils majoritàries. Per això considerem que cal parar atenció a com són els continguts audiovisuals que consumeixen els infants i veure com incorporen perspectives transversals com la perspectiva feminista, el respecte al medi, la cultura de pau, l’autoconeixement, l’expressió de les emocions i la diversitat cultural i afectivosexual, entre més.

 

Vivim en un món eminentment visual, però sabem llegir les imatges? Com desenvolupeu la via de la formació (Construir Mirades) i què es poden esperar els docents?

Efectivament, la cultura visual és present en els diferents trajectes vitals de les persones, forma part de les experiències que alimenten els coneixements, els pensaments, les emocions i les referències simbòliques que configuren les identitats. Donar suport a l’educació visual, qüestionar la recepció audiovisual automatitzada i desenvolupar la pròpia creativitat és imprescindible per garantir una mirada activa i una actitud responsable en la nostra relació, individual i col·lectiva, amb el món de les imatges i la cultura audiovisual.

Construir Mirades és el projecte educatiu de Drac Màgic i està orientat a la formació en llenguatges audiovisuals i a la difusió de la cultura cinematogràfica amb els objectius de formar en llenguatges artístics i audiovisuals, difondre la cultura i la tradició cinematogràfica i la pràctica d’aprenentatges de caràcter interdisciplinari. Oferim una proposta educativa on, de manera transversal, es fomenta la reflexió dels continguts i valors que transmeten les imatges. Treballem des d’una perspectiva feminista que posa especial atenció en la cultura de pau i en les diversitats culturals i afectivosexuals.

 

Com podem estimular la cultura visual dels més petits des de casa? Com podem escapar-nos dels films comercials i apostar per la diversitat?

També des de casa es pot fomentar el gust pel cinema des de la infantesa, la clau és apostar per la diversitat en tots els sentits: diversitat de tècniques d’animació i cinematogràfiques, diversitat de procedència dels films (no només produccions dels Estats Units, per exemple), diversitat de narratives (adaptacions literàries, faules, contes, musicals, comèdia, drama, etc.) i diversitat de representacions dels personatges, entre molts altres. Hi ha vies per veure films des de casa, com per exemple Filmin i Vimeo, on es poden trobar les pel·lícules de Pack Màgic. En la selecció de títols de la distribuïdora es tenen en compte les característiques, capacitats i sensibilitats dels nens i nenes d’aquestes edats i s’elaboren materials de promoció concebuts per incentivar la curiositat sobre cada títol.

 

Ens recomaneu alguns films per començar? (també podeu explicar on poden trobar els vostres films les famílies…)

Per a una primera experiència cinematogràfica proposem Tipitips, una pel·lícula dirigida a infants a partir de 2 anys, protagonitzada per uns simpàtics animalets il·lustrats amb traços simples que recorden els dibuixos dels nens i nenes. Aquests personatges viuen experiències quotidianes que la pel·lícula narra sense embuts: barallar-se amb les amistats, jugar, anar a dormir fora de casa, fer-se mal o perdre’s al supermercat són situacions alegres i tristes que poden semblar petites, però que són el centre de grans emocions.

Una proposta ideal per entrar en contacte amb la diversitat cultural i estètica és el programa de curtmetratges Neu i els arbres màgics. Quatres històries ben diferents i amb l’ús d’una gran varietat de tècniques d’animació, però unides per la temàtica al voltant de la natura i per la riquesa poètica de les seves imatges. En els seus mons habiten bestioles i personatges entranyables que descobreixen amb respecte la seva diversitat i celebren l’amistat.

L’adaptació d’una faula clàssica de Noruega, El bosc de Haquivaqui esdevé una divertidíssima pel·lícula musical animada amb la tècnica artesanal de l’stop-motion. Seguint l’estela de les faules protagonitzades per animals, és una poderosa al·legoria de la vida en comunitat i de la resolució pacífica de conflictes.

Amb El vent entre les canyes els nens i nenes poden descobrir cinc aventures al voltant del concepte de la llibertat, amb una qualitat i diversitat gràfica extraordinàries. Les heroïnes protagonistes defensen la llibertat de les nenes per jugar i vestir-se com vulguin, més enllà dels estereotips de gènere, la llibertat dels animals salvatges com a condició bàsica per a una vida digna i la llibertat de tocar música en un món distòpic on és prohibida. En definitiva, un programa de curtmetratges que és un meravellós cant a la llibertat.

Per a nens i nenes una mica més grans, a partir de 7 i 8 anys, proposaria Jacob, Mimi i els gossos del barri, que permet endinsar-nos en un dels problemes derivats de l’urbanisme més presents en la nostra actualitat, la gentrificació, vista des dels ulls dels infants. Aquesta pel·lícula, tenyida per una tonalitat tardorenca que la fa molt especial, és un potent clam al poder de l’activisme col·lectiu.També recomanaria Binti, que narra l’experiència d’una immigrant sense papers de manera planera als infants; i Fritzi, un film alemany que retrata el moment històric de la caiguda del Mur de Berlín des de la perspectiva d’una nena de dotze anys.

 

Com pot l’art (en aquest cas, el cinema) ser un motor de canvi social? (anem a parlar als no convençuts encara).

La manera com es representa la realitat a través de la cultura visual configura, en gran part, la nostra percepció del món. En tant que agents socialitzadors, les imatges, relats i discursos que es transmeten a través del mitjans de comunicació influeixen en la configuració dels imaginaris individuals i col·lectius i transmeten una sèrie de valors associats. Aquesta transmissió pot comportar una visió esbiaixada del món en què es perpetuen rols i actituds esterotipats associats a la femenitat i la masculinitat, una perpetuació de la violència simbòlica i masclista, unes percepcions desiguals sobre les relacions afectives i sexuals, i imaginaris racistes i colonials, entre més. D’aquesta manera, l’educació i la formació en llenguatges audiovisuals permeten facilitar eines de descodificació dels mecanismes i configuració de les imatges i els seus missatges, i desenvolupar una mirada activa i crítica amb els discursos i valors que comporten.

Per una altra banda, creiem que analitzar, reconèixer i criticar els estereotips i les violències simbòliques de les imatges que ens envolten és una tasca necessària, però no és el final del camí: volem fer que aquesta resistència sigui festiva i plaent. Per això, a Drac Màgic no ens conformem amb l’anàlisi i la crítica, sinó que volem anar més enllà: proposar, a través dels nostres projectes de programació, distribució i formació audiovisual, models de representacions alternatives que contribueixen a construir imaginaris diversos, respectuosos amb les diversitats i les diferències i lliures de violència.

 

Quina programació teniu prevista per celebrar aquest cinquantè aniversari?

Per celebrar els cinquanta anys hem realitzat una sèrie d’accions: d’una banda, recentment hem inaugurat l’exposició virtual 50 anys d’històries de cultura audiovisual, que posa a l’abast de tothom recursos i documents de Drac Màgic que permeten entendre una part fonamental de la història cultural catalana, principalment pel que fa a l’educació i al cinema des dels anys 70 fins als nostres dies. Es tracta d’un recorregut en línia a través de muntatges audiovisuals, articles, recursos educatius i més materials que expliquen les innovacions i aportacions de la cooperativa en les seves línies d’acció i expertesa.

A més, també hem programat un cicle d’activitats a la Filmoteca de Catalunya, que inclou una cita mensual amb  pel·lícules infantils per celebrar les propostes que Drac Màgic ha portat als espectadors i espectadores més petits durant els darrers cinquanta anys: des de clàssics fins a les darreres estrenes. Sessions dinamitzades i participatives on, a més de la projecció, s’inclouen jocs, animacions i la participació de convidats i convidades especials. D’aquestes, en queden dues per fer: el 5 de juny amb Bon dia, món i un espectacle de titelles, i el 10 de juliol una sessió de cinema i dansa. No hi falteu!

 

Quins reptes us queden per assolir?

L’aniversari dels ciqnuanta anys ens ha permès observar la trajectòria que ens ha portat fins on som avui. Fa mig segle que Drac Màgic es proposa pensar les imatges per entendre el món i imaginar futurs possibles. En un món cada cop més visual, l’impuls transformador que sempre ens ha mogut a reivindicar la importància social d’aprendre a llegir les imatges, a descodificar-les per saber a qui serveixen i per què, ens apel·la a mirar-les col·lectivament des dels ecofeminismes, l’atenció a les diversitats i la cultura de pau.

Hem pogut pensar quins són els reptes de present i de futur que cal encarar en el terreny de la cultura audiovisual i els hem redactat en forma de preguntes, que hem traslladat a l’espai públic i a l’espai digital per continuar pensant la manera de regenerar els imaginaris:

  • Quantes imatges et travessen el cos cada dia?
  • Qui s’ha pensat aquesta imatge que soc?
  • Què hi ha a les perifèries d’una imatge?
  • Es veuen millor les mentides en 4K?
  • I si de l’aclaparament visual en fem resistència plaent?
  • Què diran de nosaltres les imatges que ens sobreviuran?
  • Quines imatges queden per veure?

Us animem a continuar la reflexió i a plantejar els reptes de forma col·lectiva amb nosaltres.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!