El Culturista

Com la majoria de festes tradicionals del nostre calendari, l’època nadalenca també té els seus dolços típics. Qui no té, a la temporada interminable de grans àpats que és Nadal, la safata de torrons a taula? De Xixona, d’Alacant, de crema, de massapà, de xocolata o dels gustos i les combinacions més estrafolaris que cada any es van incorporant al catàleg més clàssic, tothom té les seves preferències claríssimes en matèria de torrons, o no? Aquestes veritables barres energètiques avant la lettre són l’estrella de les postres de Nadal perquè ens ajuden a tenir el cos com un torronet els dies més freds de l’any.

Normalment, a la mateixa safata dels torrons, no hi solen faltar mai les neules, soles o cada vegada més recobertes de xocolata, i un bon grapat de polvorons per posar a prova la nostra habilitat perquè no es desfacin abans de mossegar-los.

Unes altres postres dolces que no poden faltar pel dia de Reis, és clar, és el tortell de massapà amb trossos de fruita confitada que amaga, dins la massa, la figureta per als afortunats i la fava per als dissortats.

Però, entre Nadal i Reis, hi ha moltes més llepolies i menges dolces d’unes altres cultures que, a poc a poc i amb més o menys intensitat, han anat aterrant a les taules i els aparadors catalans els últims temps. Un dels productes que s’hi han convidat i ja comença a ser ben present a casa nostra durant aquestes dates és el panettone, juntament amb el seu cosí pandoro (sense els bocins de fruita seca), que clava les arrels en els romans!

I potser també heu caigut en la temptació de la galette des Rois, un tortell de Reis que no té res a veure amb el nostre més enllà del nom: és fet de pasta fullada farcida amb crema d’ametlla (o frangipana) i diuen que té l’origen, també, en les festes saturnals de la Roma antiga!

Sense deixar la tradició culinària francesa, unes altres postres dolcíssimes nadalenques són la bûche de Noël, una mena de braç de gitano presentat com si fos un tió o tronc de Nadal a punt de ser cremat al foc. Amb el pas del temps, la recepta tradicional s’ha anat enriquint amb tota mena de guarniments i filigranes per fer-les més i més vistoses als ulls i gustoses a la boca.

A banda i banda de França també tenen especialitats nadalenques: a la Gran Bretanya, per exemple, és tradicional el Christmas Pudding, una recepta que ha anat passant de generació en generació des de l’època del Renaixement i que és contundent a més no poder gràcies a la densitat, la fruita seca i les espècies que incorpora. I a Alemanya, la menja d’aquesta època és l’Stollen, un pa dolç a l’estil del panettone també amb fruita seca per sobre i espècies. Per arrodonir la contundència, de vegades porta fruita confitada o massapà.

Si anem més al nord, en territori escandinau el que hi trobem són les tradicionals pepparkakor, les galetes de gingebre amb formes divertides presents durant totes les festes fins i tot com a element de decoració. A Noruega, n’hi ha una versió amb pebre negre molt que, com us podeu imaginar, tenen un gust picant ben interessant. I si us sona la història dels germans Hansel i Gretel, us interessarà saber que les pepparkakor són considerades l’origen d’aquesta història tan llaminera!

I de fora del continent europeu, què en podem dir? Doncs que ens crida molt l’atenció la varietat de postres nadalenques que tenen a Mèxic, que van dels bunyols a les gorditas de nata, les jericallas, el pan de elote, el flam i l’amanida de poma de Nadal. No és estrany, no, això últim, perquè heu de pensar que en bona part del país, al desembre i al gener, no hi fa ni de bon tros el fred que fa a la nostra latitud.

Però la palma se l’endú el pastís de Nadal anomenat pavlova, que es disputen Austràlia i Nova Zelanda. Com que són dos països a l’hemisferi sud, l’època de Nadal els enxampa a ple estiu i per això el pastís tradicional és més aviat refrescant i lleuger. És fet de merenga, crema i fruita i rep aquest nom tan poc oceànic gràcies a la famosa ballarina russa Anna Matvéievna Pàvlova (1881-1931): sembla que en una ronda mundial l’any 1926 va passar per Nova Zelanda i el xef de l’hotel on s’allotjava es va inventar aquestes postres per sorprendre-la. Ara, probablement es devia sorprendre més ell veient que aquell invent, un segle més tard, s’ha convertit en un dels símbols de Nadal al seu país i al seu gegant veí.