De bugaderes a bugaderies

Per: Martí Crespo

 

Atenció, endevinalla! A veure si sabeu què no ha deixat de rodar i rodar, aquesta primavera en què l’activitat diària de tot i de tothom ha hagut de parar? La rentadora, és clar! Rentar la roba ja era una activitat habitual en el nostre dia a dia, però en plena propagació del coronavirus ha estat quasi una obligació, juntament amb rentar-se constantment les mans. La rentadora, aquell aparell indispensable que solem tenir entaforat en algun racó de la casa, és un electrodomèstic que no ha estat sempre present a les nostres llars. De fet, es va inventar als EUA quan tot just arrencava el segle XX, i no es va popularitzar a casa nostra fins fa relativament poques dècades.

 

 

Això vol dir que abans no es rentava la roba? I tant que se’n rentava, però sense màquines! En èpoques en què l’aigua corrent a casa era inexistent –o tot un luxe–, els rius, els recs i els safaretjos públics eren lloc de bugada i també de trobada. A Barcelona, les que tenien més anomenada eren les bugaderes de l’antic municipi d’Horta, que entre els segles XIX i XX es van convertir en una potent indústria gestionada bàsicament per dones. Amb la progressiva entrada de les rentadores automàtiques a les llars, totes aquelles rentadores a mà van anar desapareixent, però el seu testimoni ens n’ha restat gràcies als nombrosos safaretjos i zones de pous que es conserven al barri mateix. Si teniu l’ocasió de passejar pel bonic carrer d’Aiguafreda, ja veureu que no us costarà gens de rememorar totes aquelles dones que rentaven de bon matí la roba per a les cases bones de Barcelona.

 

 

Aquell temps en què es feia safareig en públic i que, de tant en tant, es perdia un llençol a cada bugada sembla ja de museu, oi? Però si hi penseu una mica, us adonareu que els últims anys, a la nostra ciutat, l’esperit d’aquelles bugaderes ha renascut d’alguna manera. Amb els pisos cada vegada més petits i compartits, sigil·losament han anat proliferant novíssimes bugaderies impersonals amb fileres de rentadores i eixugadores d’autoservei obertes els 365 dies de l’any. Més enllà de la seva funció estricta i de la utilitat extra que hi puguem trobar les famílies, com a recer d’emergència (si ens enxampa la pluja al carrer) o com a refugi creatiu i interactiu (amb tantes portes i botons!), en general solen ser locals freds que no conviden gaire a passar-hi l’estona que tarda el programa.

Però, per sort, no han trigat a aparèixer alguns emprenedors, amb olfacte i bona vista, disposats a explorar tota mena de vies originals per distingir-se i distanciar-se de la línia imperant. Què me’n dieu, sinó, del preciós Safareig del Barri al carrer d’Aragó, amb un gran quadre de bugaderes en blanc i negre presidint la paret? I qui podria anar-se’n, mentre es renten camises i mitjons, del càlid ambient de #LaBugaderia del Farró, amb tons pastel que conviden a relaxar-se llegint, xerrant o siplement badant i veient voltar la roba? El grup Splash, amb dos establiments a l’Eixample, ha anat una mica més enllà i, als seus agradables i acurats dissenys interiors, hi ha afegit l’etiqueta ecofriendly: eco perquè s’hi intenta reduir al mínim el consum energètic per respectar al màxim el medi; i friendly perquè, alguna vegada, els locals s’han transformat en pista de ball amb DJ i begudes per amenitzar la clientela. Ara, cal dir que qui van estirar més aquest concepte social van ser Gerard Navas i Marta Pérez quan, el 2018, van aixecar la persiana de LaBar, la bugaderia, cafeteria i taperia del barri de Fort Pienc.

PD: En aquests moments de sortida progressiva de la crisi sanitària i d’entrada en la crisi econòmica, no ens podem oblidar de l’altra cara del terme social per mitjà d’una iniciativa com la bugaderia solidària de la Fundació Roure, al cèntric carrer de Blanqueria, un servei de rentada, eixugada i planxada per a persones amb dificultats econòmiques i entitats socials que també treballa la integració sociolaboral.

 

 

 

 

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!