Creuers

Per: Pema Maymó

Creuers. Batalletes Maymó, capítol 476.

L’estiu que tenia deu anys els meus pares ens van embarcar en un creuer que sortia de Barcelona i feia una ruta mediterrània fantàstica que ens va dur a Niça, Còrsega, Sardenya, Roma, Florència… És el primer viatge del qual tenc molts de records. A Roma vaig quedar flipada amb la Capella Sixtina i el curs següent, a cinquè d’EGB, vaig fer un treball espontani sobre Michelangelo perquè volia que tothom conegués aquell geni (espòiler: no interessava a tothom com jo em pensava). A la torre de Pisa vaig descobrir que tenia vertigen i que els genolls es podien tornar de mantega. O la pasta deliciosa que vàrem menjar en un palauet de Roma ple d’escales i salons.

I després hi ha els records dins el vaixell. Que probablement són molt millors. Els meus germans i jo hi vàrem descobrir, per primera vegada, una certa llibertat infantil. Els pares descansaven i nosaltres teníem butlla per circular per passadissos i sales de joc. Al cinema del vaixell vaig veure La historia interminable per primera vegada. I mumare ens va mudar de manera immillorable perquè vàrem ser escollits a l’atzar per dinar amb el capità!

Si vos he de ser sincera, ara no faria un creuer amb els meus fills. Només d’imaginar que no puc fugir d’un espai finit m’agafen tots els mals. Però puc entendre les meves sensacions de deu anys, lliure dins aquella espècie de parc d’atraccions per a nens, amb dies sencers sense els pares, que baixaven a explorar terra sabent que els seus fills es diverteixen més amb els monitors de la piscina que no recorrent carrerons de petits pobles meravellosos que els ulls infantils no sabrien apreciar. Un win-win, se’n diu, no?

 


 
1.
A aquella nina de deu anys li encantava tenir records dels llocs que visitava. Una torre de Pisa que s’il·luminava, totes les postals que em van deixar comprar de les pintures del Vaticà… Potser si fos ara, hauria comprat aquestes sardines de ceràmica per penjar a casa i no oblidar el moviment de la mar i com m’havia sentit peix dins una balena gegant que navegava per la Mediterrània.
Tot el que tenen a Casa Atlántica m’aporta bones vibracions: la seva manera d’escollir petites col·leccions elaborades sempre a Galícia o Portugal fa que, quan els compres una peça, l’estimis des del primer moment perquè saps que és única i que hi ha una persona que l’ha creada amb les mans i la paciència. Aquestes sardines d’un blau perfecte podrien ser el detall singular per a un bany prop del mar… per no oblidar mai un estiu, una cala o un creuer que vas fer a la infància!
casaatlantica.es
 
 

 
2.
A alta mar, mai no se sap quan pot canviar el temps i aparèixer una tempesta estiuenca d’aquelles que et cala els ossos. Imprescindible tenir a la maleta un impermeable com aquests de la marca neerlandesa Gosoaky. Especialitzats en roba resistent per a exteriors, la seva premissa parteix de cercar roba perquè els nins puguin jugar a l’aire lliure plogui, faci vent o sol. Cada Gosoaky, com els anomenen ells, és impermeable o repel·lent a l’aigua i són aquell tipus de peça de roba modern, però de línies clàssiques, amb detalls tècnics i d’una qualitat tan bona que anirà passant entre germans o amics perquè són intemporals i d’alta durada.
gosoaky.com
 
 

 
3.
En general, els viatges amb vaixell són més curts que un creuer d’una setmana (Barcelona-Mallorca, quantes vegades amb tota la troupe!) o, per fer més via, viatjam amb avió. Però quan els vostres acompanyants tenen menys de 6 o 7 anys, un trajecte de més d’una hora i mitja pot ser un suplici per a tots (i quan dic tots, vull dir TOTS els passatgers!). Pensant com fer la vida més còmoda als més petits –i, en conseqüència, als adults que els acompanyen–, la gent de Stokke ha ideat la BedBox, una maleta amb rodes que es converteix en un llit per als passatgers més inquiets.
Imaginau el vostre fill o filla de 5 anys estirant una maleta amb rodes ideal per a la seva mida. Seieu al vostre lloc, partiu i arriba l’hora de la inquietud. És aquí quan obriu la tapa i en cinc passos ja teniu un suplement que s’ajusta a la butaca allargant-la perquè un infant d’entre 3 i 7 anys pugui dormir còmodament mentre creuau l’Atlàntic de nit. Quina diferència arribar a destinació amb una criatura descansada, no?
stokke.com
 
 
 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!