El Culturista

Si pregunteu als vostres pares o avis com era la seva vida quan eren petits, segur que us endureu sorpreses. Perquè moltes de les coses que ara ens envolten i que donem per fetes, segurament no existien o han canviat moltíssim des d’aleshores. Però també podem assegurar, sense por d’equivocar-nos, que jugaven i es divertien, a la seva manera i amb el que tenien a l’abast, tant com nosaltres. I això mateix podem dir ja no dels besavis i dels rebesavis, sinó fins i tot d’èpoques més reculades en el temps, com per exemple l’edat mitjana.

Cal dir que la informació que ens ha arribat de la canalla medieval és molt escassa i nebulosa, perquè hi ha poques fonts documentals o populars que ens parlin de les vivències dels infants d’aquella època, però tot i això en ens podem fer una mínima idea. Perquè, com a societat principalment agrícola que era, és fàcil imaginar-nos que el naixement d’una criatura representava un esdeveniment important dins la família perquè implicava, en un futur no gaire llunyà, incorporar dues mans més per treballar la terra o per ajudar en les tasques de la llar. Aquesta concepció pràctica dels fills, com a elements necessaris per contribuir a sustentar el nucli familiar, ja ens mostra una gran diferència respecte a l’actualitat, en què l’educació bàsica és universal i obligatòria entre els nens i nenes. En canvi, a l’edat mitjana eren ben pocs els que trepitjaven l’escola… i, en el millor dels casos, només el fill gran de cada família, a partir dels sis o set anys, si en tenia l’oportunitat se n’anava a viure amb un mestre artesà perquè l’instruís en el seu ofici una llarga temporada.

Si, a tot plegat, hi afegim unes condicions sanitàries i higièniques molt pitjors que les d’ara, podem intuir que la vida dels nens, fa uns quants segles, era ben complicada. Però no us penseu, que també tenien els seus moments d’esbarjo. I a què jugaven, per passar l’estona i divertir-se? Doncs, sorprenentment, a jocs tradicionals no tan diferents dels d’ara! Ens podem imaginar criatures amb nines i ninots (de drap o de fusta, això sí), o remenant cuinetes, firetes i botigues imaginàries. I també jugant a propostes més mogudes com la gallineta cega i a fet i amagar. I fins i tot compartint jocs de taula (tipus les dames) i jocs d’atzar amb daus i ossets. Pssst, que us expliquem un secret: encara que pugui semblar estrany, a molts d’aquests jocs esmentats, de fet, ja hi jugava la canalla romana!

Si voleu descobrir moltes més curiositats com aquestes us recomanem el festival Som Cultura, que omple el mes de novembre amb desenes d’activitats i experiències culturals per a tota la família a la Costa Brava i el Pirineu de Girona.

Hostalric. RA Liminana. Arxiu Imatges PTCBG