Cinema d’estiu a casa

Per: Andreu Gabriel i Tomàs

Wallace and Gromit: A Grand Day Out

Nick Park

Regne Unit, 1989

Disponible a Amazon Prime Video i a Filmin (dins del recopilatori Wallace and Gromit)

Que difícil trobar la destinació ideal per passar un dia de vacances! En aquesta tessitura es troben en Wallace i el seu gos Gromit en el primer curtmetratge dels moltíssims que protagonitzarien aquests dos famosos personatges de plastilina creats per Nick Park. Amo i gos s’ho pensen i repensen i, com a bons britànics, amaneixen el moment de decisió amb un te amb galetes salades i formatge… Però, ep, de formatge no en queda pas, a casa! Cap problema, que són gent de recursos, no patiu! Només cal mirar cap al cel: vet allí la Lluna que, com tothom sap, és un formatge gegant. Com a mínim ara ja no cal pensar-hi més: només cal construir una nau espacial i emprendre un viatge a la Lluna gairebé surrealista que, diguem-ho aquí, s’avança a algunes idees que més tard explotaria Wall-E de Pixar.

 

Compta amb mi

Stand by Me

Rob Reiner

Estats Units, 1986

La deveu haver vist a totes les llistes de pel·lícules d’estiu, però no hem vingut a aquest món a ser originals i, cordills, què voleu que us diguem: és que bé que s’ho val! Adaptació d’una història de Stephen King, uneix tot el que es pot demanar a una pel·lícula d’aventures estiuenques adolescents: amistat, excursió iniciàtica, misteri que mereix una investigació a la manera d’Els Cinc… I té el mèrit, a més, de ser una de les joies dels vuitanta que, després de tanta nostàlgia impostada de la dècada prodigiosa que hem hagut de viure els darrers temps, no embafa: hi deu tenir alguna cosa a veure que, de fet, la història no se situa als vuitanta, sinó al 1959. 

 

L’estiu de Kikujiro

Kikujiro no natsu

Takeshi Kitano

Japó, 1999

Disponible a Filmin

Com tot el cinema de Takeshi Kitano, L’estiu de Kikujiro s’abraça feliçment a l’exageració i afectació. No patiu: en aquest cas el que exagera no és la violència, tal com ens té acostumats a les seves pel·lícules més descaradament de yakuzas, sinó en el tractament tant dels aspectes dramàtics com en els de comèdia. És veritat, l’estiu no sembla època de drames, però ja està bé que de tant en tant ens deixin clar que, encara que es puguin encarar amb humor, en aquesta vida hi ha situacions tan fotudes com la que viu Masao, el nen abandonat pels pares que protagonitza el film. A l’estiu, avorrit a casa de l’àvia on viu perquè no pot anar de vacances com la resta dels seus companys, decideix escapar-se per anar a cercar la mare, sigui on sigui. De seguida es troba un vell yakuza, interpretat pel mateix Kitano, que l’acompanyarà en la recerca. Els contrastos entre el nen i l’adult duran a tot un seguit de situacions còmiques tenyides sempre per una desvergonyida tendresa amb qui ningú no s’hauria d’enfadar gaire, que no és pas més càndida que la dels moments bonics d’altres directors japonesos tan ben considerats (i amb tanta justícia) com Hayao Miyazaki.

 

Bichos

A Bug’s Life

John Lasseter i Andrew Stanton

1998, Estats Units

Disponible a Movistar+

A l’estiu tota cuca viu. La pel·lícula de Pixar (codirigida pel director de Toy Story d’una banda i pel de Wall-E de l’altra) és un entreteniment total que el 1998 consolidava l’èxit de l’animació feta exclusivament per ordinador. Com ens té acostumats la productora per excel·lència d’aquesta tècnica (que en aquell moment ja col·laborava amb Walt Disney), el to humorístic i el ritme trepidant, com també certes capes de lectura amb referències més adultes, impulsen el relat principal que compleix totes les convencions del conte tradicional amb tints iniciàtics. Aquí seguirem el viatge que emprèn Flik, un membre no gaire destacat d’una colònia de formigues que, com cada estiu, es veu amenaçada per un atac de saltamartins. Flik té la intenció de trobar guerrers que els ajudin a defensar-se, però una sèrie de malentesos i interessos diversos faran que els ajudants que acabi agrupant siguin uns personatges ben particulars: tots ells provenen del món del circ.

 

Spider-Man: Un nou univers

Spider-Man: Into the Spider-Verse

Bob Persichetti, Peter Ramsey i Rodney Rothman

2018, Estats Units

Disponible a Movistar+

No ens confonguem: posar-se davant d’aquesta meravella tècnica i estètica va molt més enllà de passar una bona estona amb l’amic i veí Spider-Man. Allunyada del to transcendent de les darreres pel·lícules de superherois de carn i ossos, aquest Spider-Man d’animació és d’una experimentació juganera imprescindible per a qualsevol edat. L’argument, que aborda universos paral·lels i altres complicacions, potser resultarà enrevessat per a la canalla més jove, però a la vegada és la que aconseguirà reunir diversos herois aràcnids amb una personalitat, un sentit de l’humor i una estètica diferent cada un d’ells que podrà satisfer tothom. El que fascinarà, sobretot, serà una qüestió més aviat sensorial que no té edat: poques vegades s’ha arribat en el cinema comercial d’animació a un punt de virtuosisme visual tan alt, fins al punt que no et deixa ni un moment per respirar. N’hi ha que a l’estiu fan excursions per cansar-se i posar-se a prova, però us prometem que enfrontar-se al ritme trepidant d’imatges, colors i angulacions impossibles que proposa Spider-Man: Un nou univers és un repte tan gratificant o més.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!