Cinema d’estiu a casa

Per: Andreu Gabriel i Tomàs

 

Les vacances de M. Hulot

Les vacances de monsieur Hulot

De Jacques Tati. França, 1953

Disponible a Atres Player (lloguer)

¿Coneixeu l’encantador senyor Hulot, el de la pipa? El director francès Jacques Tati el va utilitzar per primer cop en aquesta joia, una de les pel·lícules sobre l’estiu més importants de la història. Dit així potser queda molt pompós, però ho és justament perquè és lleugera i petita com una tarda d’agost en què la canalla fa castells de sorra a la platja despreocupadament, sense adonar-se que està tocant la felicitat. La poesia de Tati la trobareu en el gelat d’un nen que es desfà o en la dansa de la massa vacacional en un canvi d’andana d’un dia d’estiu a la costa francesa. La diversió d’Hulot, en els seus gestos maldestres però extremadament elegants i en la seva mirada. Perquè a Les vacances de M. Hulot acabarem mirant el món amb els ulls del personatge, i això pot ser un gran aprenentatge: quanta intel·ligència i quanta veritat, sota aquesta mirada d’aparença innocent!

 

 

Lilo i Stitch

Lilo & Stitch

De Dean DeBlois i Chris Sanders. Estats Units, 2002

Disponible a Netflix

Ja parlarem de Li diuen Bodhi en una altra ocasió, però aquest cop, quant a cine de surfistes, ens quedem amb el film d’animació de Disney Lilo i Stitch. Desenganyem-nos: ningú no diu que hagi passat a la història ni que s’hagi convertit en un clàssic, però des d’El culturista volem trencar una llança a favor seu. Penseu en una pel·lícula d’Elvis Prestley d’aquelles hawaianes però destinada al públic infantil, i, a més, en realitat, de molt més bon gust. De ritme picat i humor simple, i gràcies als bons diàlegs d’una història d’una nena que se sent sola que adopta una mascota misteriosa, ens farà sentir, a grans i petits, de molt bon humor, i això, ja ho sabem, no és poca cosa.

 

La finestra indiscreta

Rear Window

D’Alfred Hitchcock. Estats Units, 1954

Disponible a Google Play Movies i Apple iTunes, entre d’altres (lloguer)

Enguany, l’estiu li ha costat d’arribar, però ens hem d’anar fent a la idea que segur que patirem alguna onada de calor com la que pateix James Stewart a La finestra indiscreta, la meravella de Hitchcock que tant és una pel·lícula de cinema negre i una comèdia romàntica divertidíssima com un assaig gairebé fosc sobre l’obsessió de l’ésser humà de mirar la vida dels altres com a un espectacle. El fotògraf interpretat per Stewart resta clausurat al pis on viu perquè s’ha trencat una cama treballant. Com que és estiu, al pati de l’illa de cases tothom té les finestres obertes, així que es distreu tafanejant els veïns fins que li sembla descobrir un possible assassinat. L’ajudarà la seva nòvia (Grace Kelly), a qui no fa gaire cas quan la té a prop. La noia decideix intervenir en l’assumpte i colar-se als pisos dels veïns per treure’n l’entrellat. El fotògraf, quan la veu per la finestra de la casa dels altres (quan la noia s’ha tornat protagonista), se n’adona: n’està del tot enamorat. No trobareu res millor perquè el públic jove es comenci a estimar el cinema d’una manera reflexiva però al mateix temps entretingudíssima i temptegi les subtilitats del metacinema.

 

 

Adventureland

De Greg Mottola. Estats Units, 2009

Disponible a Netflix

Ai, les feines d’estiu, quins dies de malson que després, de grans, arribem a recordar amb tanta estimació! Greg Mottola dirigeix una comèdia adolescent intel·ligent situada als anys vuitanta a Pittsburgh que gira entorn d’un jove (Jesse Eisenberg) que vol fer un viatge per Europa i es veu obligat a entrar a treballar al parc d’atraccions de la població. Potser no hi ha res de nou en l’argument, però l’engranatge llisca gràcies a certa distància expositiva gens incompatible amb una tendresa serena, de bon gust. Qui acompanya Eisenberg és Kristen Stewart que, a la plena del seu èxit a la saga Crepuscle en què estava embrancada aleshores, ja començava a provar un altre tipus de cinema més petit i independent, aquell en el qual ha acabat sent reconeguda gairebé unànimement. Atenció també a la banda sonora: Lou Reed, David Bowie, Yo La Tengo, The Replacements… Tota una festa de to agredolç, si encara se’ns permet utilitzar aquest adjectiu.

 

 

L’heroi del riu

Steamboat Bill Jr.

De Buster Keaton i Charles Reisner. Estats Units, 1928

Disponible a Filmin

No sé si algú és capaç de viure sense Buster Keaton. Potser ho són els que encara no n’han vist cap pel·lícula; però si l’has tastat, Keaton t’acompanyarà per sempre més. Aquí, l’“heroi del riu” del títol és un jove i aparentment feble estudiant que, un cop acabats els estudis, arriba al poble fluvial del pare, un capità de vaixell de vapor una mica animal amb qui no ha tingut relació des de petit. El personatge de Keaton intentarà de totes totes que el seu pare el tingui en consideració mirant d’aprendre l’ofici, però li costarà de valent. L’heroi del riu és una de les obres cabdals de Keaton i amb raó, perquè s’hi sublimen totes les virtuts del seu cinema: humor lacònic i corregudes i acrobàcies sense dobles. No ho proveu vosaltres, però ser capaç de no gesticular ni una gota en l’escena impactant del tornado quan li cau la façana d’una casa i passa pel forat de la finestra, és de geni absolut.

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!