Cinema de primavera a casa

Per: Andreu Gabriel i Tomàs

Big Fish

Tim Burton

EUA, 2003

De lloguer a Google Play, Atres Player, Apple Itunes i Rakuten TV

No obrirem ara cap curs general d’antropologia, però ens atrevirem a dir que l’ésser humà és una espècie a la qual, des de sempre, li ha agradat explicar-se històries. A Big Fish recorrerem la vida d’un home que es troba al llit de mort, però sempre a partir de les rondalles fantasioses i sovint ben florides que explica ell mateix de les seves vivències. El film, amb tot, va més enllà de defensar la imaginació com a via de fugida i es converteix en el 8 i mig fellinià d’un encara excèntric Tim Burton que, això sí, n’infantilitza conscientment el to i les intencions per compondre dues hores d’imatges que només existeixen als contes… i als records si així ho volem.

 

Ocells de pas

Les oiseaux de passage

Oliver Ringer

França-Bèlgica, 2015

Fix a Filmin

Com a experiència prèvia a la ficció realista dels germans Dardenne, l’escola franco-belga de cinema té films com aquest Ocells de pas que no són pas poca cosa. Plantejat com un conte iniciàtic sobre la Margaux, una nena que va amb cadira de rodes, i la seva amiga, la Cathy, tracta temes com el de la diversitat funcional en la infància o el de l’autonomia de la canalla –també les que, com la Margaux, necessiten ajuda en el seu dia a dia–. En una analogia senzilla, però efectiva, les amigues han de cuidar un aneguet, que al principi necessita totes les cures, però que també creixerà i s’haurà d’emancipar. El film s’articula des de la candidesa i la innocència, però evita caure en el parany de la cursileria.

 

Tot en un dia

Ferris Bueller’s Day Off

John Hughes

EUA, 1986

Fix a Netflix

Proposem també aquesta habitual de les llistes de clàssics comercials dels anys vuitanta per quan alguna criatura més aviat preadolescent estigui arribant ja al final de les vacances. Si a casa es bada, potser podrà aprofitar algun dels trucs que ens dona la pel·lícula per fer el malalt i allargar una mica els dies de festa. El protagonista, el murri Ferris Bueller, en sap un munt, d’aquests trucs, sobretot si són per poder gaudir d’un dia primaveral que, segons ens diu ell mateix mirant-nos als ulls, seria un pecat no aprofitar-lo. Entre dibuixos animats esbojarrats i superherois metalingüístics recents, potser estem més acostumats que un protagonista ens parli a càmera amb to sorneguer, però fa alguns anys no era tan habitual i aquesta originalitat encara traspassa la pantalla avui. També s’agraeix que les aventures de Ferris siguin tan lleugeres i tan despreocupades, i que es basin en mecanismes cinematogràfics tan senzills i sans com les corredisses –ai, aquella seqüència final deutora d’El col·legial de Buster Keaton i homenatjada fa poc a Spider-Man: Homecoming– i l’slapstick més elemental.

 

 

El meu veí Totoro

Tonari no Totoro

Hayao Miyazaki

Japó, 1988

Que la Setmana Santa d’enguany s’hagi fet esperar tant té almenys una cosa bona: arriba en plena primavera, quan els cirerers ja han florit. Per continuar en comunió amb la natura també dins de casa, podem submergir-nos en les imatges campestres del Japó dels anys 50 que ens regala El meu veí Totoro. Pocs n’hi ha com el dibuixant i animador japonès Hayao Miyazaki per recrear-nos la vivor de la naturalesa des d’una mirada tan humana com poc invasiva. Aquí seguirem el temps d’oci dilatat d’una nena que, mentre la mare és ingressada en una clínica per tuberculosi, passa una temporada amb la seva germana i el pare escriptor en una casa de camp. La petita, independent i riallera sense por, explora el nou espai on li ha tocat viure fins que, en una de les seqüències més fines i plena de detalls visuals de la història del cinema infantil, s’endinsa en un petit bosc i hi troba Totoro. I qui és Totoro? Totoro és un ésser màgic que, a banda de vols meravellosos, regala a les germanes i a tots els qui mirem la pel·lícula un bé encara més preuat i molt adequat per a les vacances: serenor. 

 

Flowers and Trees

Burt Gillett

EUA, 1932

 

Birds In The Spring

David Hand

EUA, 1933

La factoria Disney ja era, en un primer moment, alguna cosa més que els seus protagonistes estrella com Mickey Mouse. A partir del 1929, per exemple, es produïren tota una sèrie de curtmetratges anomenats Silly Symphonies en què no es comptava amb personatges de continuïtat. En una mena de prova prèvia a la coneguda Fantasia del 1940, es combinaven les imatges animades amb simfonies instrumentals. Quan al començament aquests curts eren en blanc i negre, no van tenir gaire d’èxit, però a partir del Flowers and Trees del 1932 van utilitzar íntegrament el sistema Technicolor i, amb el primer Oscar que va aconseguir la productora sota el braç, la popularitat d’aquests tastets d’animació no va parar de créixer. La personalització de la natura ha estat marca de la casa de Disney de tota la vida, però en alguns curts com l’esmentat i com l’encara més explícitament primaveral Birds in the Spring, tot és d’un esperit experimental tan essencial i primigeni que encara avui hipnotitzen. Això sí: haurem de decidir si perdonar-los alguna excusa argumental que veiem encarcarada i, sí, conservadora. En tot cas, unes obres en què es veuen flors practicant gimnàstica sueca o un incendi ballant sota el lied de Schubert Der Erlkönig potser són més bones de disculpar que algunes altres de menys simpàtiques.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!