El Culturista

The Adventures of Tintin: Secret of the Unicorn

Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn

Steven Spilberg

EUA, 2011

Diverses plataformes (lloguer)

Que el cinema de Steven Spielberg fa Nadal segurament es deu al fet que, essent com són dies d’estar tancats a casa pel fred i per fugir de l’anar amunt i avall dels dies feiners, és una època ideal per als relats clàssics plens d’herois que no paren de córrer i saltar. I amb qüestions de saviesa narrativa, sobretot si és juganera i clàssica, Spielberg és insuperable. Malgrat que probablement no ha tingut els reconeixements que es mereix, poques pel·lícules recents d’aventures clàssiques tan completes com aquest Tintín, un bòlid de seqüències trepidants que, a més, aconsegueix respectar l’esperit detallista del còmic d’Hergé. La tècnica d’animació per capturar el moviment, que no ha acabat d’agafar en uns altres films, té aquí almenys una raó de ser: la combinació entre el realisme dels moviments i la fantasia de l’animació produeix un efecte de lleugeresa que acosta el resultat a la línia clara característica del còmic belga.

Edward Scissorhands

Tim Burton

EUA, 1990

Movistar Plus

Malgrat que darrerament Tim Burton no ens ha donat gaires alegries, el director dels cabells esvalotats va dirigir fa ja vint-i-vuit anys (vint-i-vuit!) aquest meravellós conte de fades que navegava entre el romanticisme gòtic i la crítica a les convencions socials nord-americanes. Perquè, us imagineu ser lliure dels prejudicis que hem anat agafant cap a les maneres afectades de Burton i del seu compositor de capçalera Danny Elfman? La canalla n’és i, amb Edward Scissorhands, s’endinsarà en la història del solitari i estrany Edward tal com nosaltres ho vam fer el primer cop que la vàrem veure. Al començament trobarà el gust de tapar-se el nas amb la manta del sofà, potser atemorida per saber què és aquella figura que s’amaga al fons de les golfes de la misteriosa mansió. És un monstre? Si ho és, és un monstre màgic i bo: el bon ús d’aquestes mans que són tisores que el fan ser vist com a diferent i sobretot la seva humanitat ens farà descobrir que els monstres més aviat són els altres.

Scrooged

Richard Donner

EUA, 1988

Apple Itunes (lloguer)

Amb el títol espanyol gens negligible de Los fantasmas atacan al jefe, aquesta pel·lícula és ideal per introduir Dickens als infants. Segurament hi ha poques dècades on tingui més sentit la moral de la faula d’El conte de Nadal que la dels anys 1980. En efecte, el fantasma del Nadal d’abans hauria tingut una feinada en una societat de l’espectacle marcada per la televisió i en una ciutat com Nova York, plena de yuppies banals que han triomfat només pensant en si mateixos. Per enfrontar-se a sàtires d’aquell món, les criatures de la casa ja tindran temps de llegir l’American Psycho de Bret Easton Ellis quan siguin més grans. Ara per ara, encara tenen el dret de no passar-ho tan malament i mirar-s’ho tot amb més alegria, així que recomanem que es quedin amb la crítica a l’avarícia que fa Scrooged des de l’humor i la despreocupació. Riuran.

Der Stern von Bethlehem

Lotte Reiniger

Alemanya, 1921

Youtube

No amagarem ara que això de les festes de Nadal és cosa religiosa. Això sí, si ens hem de posar bíblics, millor fer-ho anant de bracet amb una animadora tan extraordinària com l’alemanya Lotte Reiniger. El 1921 va dissenyar i dirigir L’estrella de Betlem, un curt animat d’uns onze minuts que explica fil per randa el naixement de Jesús amb la tècnica deutora del teatre d’ombres que va caracteritzar tota la seva obra, la dels retalls de siluetes. Influència capital de bona part de l’animació occidental que s’ha allunyat del model Disney i amb experiència en el món de l’educació, les obres de Reiniger traspuen la veritat que de vegades dóna la certa imperfecció de l’artesania. A la xarxa en podeu veure una versió colorejada als Estats Units el 1956 molt interessant, complement ideal per explicar el pessebre que, laics convençuts, potser feu a casa cada any:

Selecció dels primers films nadalencs de la història

Més d’un autor

YouTube

I ja que hem anat tan enrere amb Lotte Reiniger, podem acabar de viatjar al començament de tot. El tema nadalenc de seguida va cridar l’atenció del cinema: els mateixos Georges Méliès i D. H. Griffith, pare del llenguatge audiovisual de ficció tal com el coneixem avui, per exemple, van dirigir-ne films. Aquí en teniu unes quantes mostres, perfectes perquè la quitxalla comenci a saber que, en això de l’art, tot ve d’alguna banda:

The Visit of Santa Claus, de George Albert Smith. Regne Unit, 1898:

Le rêve de Noël, de Georges Méliès. França, 1900:

Scrooge, or Marley’s Ghost, de Walter R. Booth. Regne Unit, 1901:

A Little Girl Who Did Not Believe in Santa Claus, d’Edwin S. Porter i J. Searle Dawley. Estats Units, 1907:

A Trap for Santa Claus, de D. W. Griffith. Estats Units, 1909:

Noch pered Rozhdestvom (La nit abans de Nadal), de Wladyslaw Starewicz. Rússia, 1913: