Cent anys d’infantesa al cinema
No us sembla que a vegades, tot i la immensa oferta cinematogràfica, trobeu a faltar una perspectiva un xic diferent? Hi ha una diferència entre pel·lícules infantils i pel·lícules sobre la infància. I avui us en portem del segon tipus.
Hem trobat un magnífic recull amb 100 pel·lícules sobre la infància: una per cada any des de l’arribada de The Kid, la pel·lícula de Charlie Chaplin. Amb aquestes 100 pel·lícules teniu per triar i remenar: tafanejar els films de l’any que vau néixer, fer un cicle de cinema casolà o simplement passejar la mirada per aquesta llista tan interessant.
El post original es troba al blog Bambini e topi (nens i ratolins, en italià) creat per Matteo Maculotti, un professor de primària que viu a Milà, que escriu i comparteix articles dedicats sobretot a la literatura, el còmic, el cinema i l’imaginari de la infància.
Així doncs, aquest llistat, que comprèn cinc articles en total, celebra el centenari de la primera aparició al cinema d’un personatge infantil central i profund (Jackie Coogan a The Kid). En ell, fa un repàs a 100 pel·lícules on la infantesa adquireix una especial importància i n’anomena una per cada any. A més d’una breu descripció de cadascuna de les cintes, Maculotti afegeix el corresponent link a la plataforma Mubi, des d’on podeu veure el tràiler.
Aquí us en deixem un resum.
Anys 20
De Charlie Chaplin a King Vidor, d’aquestes pel·lícules dels anys 20 en destaquen cintes que parlen de l’amistat (Our Gang, 1922), la germanor (Sparrows, 1926), la paternitat (Faces of Children, 1925) i la família (Chang, 1927). També és la dècada de la conegudíssima Steamboat Willie, primer curt que es distribueix on apareix Mickey Mouse.
Menció especial a la primera de la llista, The Kid. (Charlie Chaplin, 1921).
Anys 30
Els anys 30, culminant amb la nostàlgica How green was my valley de John Ford (1941), ens porten dues històries en el context de l’escola: tant tractant l’assetjament (Vaig néixer, però…, 1932) com la popular Zero en conducta del francès Jean Vigo. A més, trobem les aparicions de dues estrelles infantils de l’època, Shirley Temple (Little Miss Marker, 1934) i un adolescent Mickey Rooney (Little Lord Fauntleroy, 1936).
Menció especial a les dues pel·lícules de Hiroshi Shimizu sobre les aventures de dos germans que han de superar adversitats a una edat molt jove (Children in the wind, 1937 i Four seasons of children 1939)
Anys 40
La pobresa i l’impacte de la Segona Guerra mundial deixen una marca en el recull que fa Maculotti de les pel·lícules d’aquesta dècada. Clàssics com El lladre de bicicletes de Vittorio e Sica (1948), o el semidocumental de Manoel de Oliveira Aniki Bóbó, de 1942 son dues de les seleccionades per l’italià per respresentar la infància al cinema d’aquest periode.
Menció especial a una heroïna de quatre potes: Lassie ( Vine a Casa, Lassie! 1943 )
Anys 50
La dècada dels cinquanta està esquitxada de fantasia i il·lusió (El globus vermell, Albert Lamorisse, 1956), alternada amb memòries de la encara molt recent guerra (Vint-i-quatre ulls, Keisuke Kinoshita, 1954). També hi ha espai per incloure la perspectiva infantil en el cinema negre, com és en el clàssic La nit del caçador de Charles Laughton, el 1955.
Menció especial a la divertidíssima Mon Oncle de Jacques Tati (1958).
El Professor Catòdic en parlava aquí.
Anys 60
Maculotti reserva dos espais en la llista dels anys 60 al director Andrej Tarkovskij: The steamroller and the violin (1961) i Ivan’s childhood (1962), totes dues protagonitzades per infants. En aquesta dècada, Ingmar Bergman també posa un nen al centre de l’acció a Silenci (1963) i el mateix fa Françoit Truffaut a El nen salvatge (1970).
Menció especial l’arxiconeguda Mary Poppins del 1964.
El Professor Catòdic en parlava aquí.
Anys 70
Dels anys 70, l’autor del blog en destaca una cita del director François Truffaut que diu “Des de fa anys m’interessen les històries reals sobre la infància. Fets diferents, recollits als diaris, confidències, records, tot alimenta la meva curiositat.”. Altres títols d’aquest periode inclouen històries sobre la imaginació (L’esperit del rusc, Víctor Erice, 1973) i la guerra (El timbal de llauna, Volker Schlöndorff, 1979).
Menció especial a aquest retrat del Japó de la postguerra: El dimoni de Yoshitaro Nomura, 1978.
Anys 80
Potser és la nostàlgia “millenial”, però la selecció de pel·lícules d’aquesta dècada és ben tendra: títols com El meu veí Totoro (Hayao Miyazaki, 1988) o Compta amb mi (Rob Reiner, 1986) van de la mà d’històries com Fanny i Alexander (Ingmar Bergman, 1982) o La meva vida a quatre potes (Lasse Hallström, 1985)
Menció especial a No life King, de Jun Ichikawa (1989) per la història i per una banda sonora espectacular.
Anys 90
La dècada de Toy Story (John Lasseter, 1995), ens porta pel·lícules de de remembrança infantil com Jacquot de Nantes (Agnès Varda, 1991) o S’acaba el dia llarg (Terence Davies, 1992) i també històries de viatges com L’estiu de Kukujiro (Takeshi Kitano, 1999) o Els nois del cel (Majid Majidi, 1997).
Menció especial a l’enxaneta més cinematogràfic, a La teta i la lluna de Bigas Luna (1994).
Anys 2000
Si el mil·leni cinematogràfic va començar amb Matrix, Maculotti engega la recta final de la llista amb A.I. Intel·ligència Artificial, la cinta de Steven Spielberg que el 2001 ens portà el projecte de Stanley Kubrick per dur a la ciència ficció el conte de Pinotxo. Altres pel·lícules d’aquesta dècada inclouen històries plenes de misteri com Deixa’m entrar (Thomas Alfredson, 2008), La cinta blanca de Michael Haneke o Mel, que Semih Kaplanoglu va filmar el 2010.
Menció especial a Tideland (2005), la cinta del sempre fantasiós Terry Gilliam.
del 2011 a avui
Aquest conjunt de cinc articles arriba a la dècada més recent de la mà de Wes Anderson i la seva Moonrise Kingdom, la història de dos joves fugitius. Inclou també el documental sobre Corea del Nord Sota el sol (Vitaly Mansky, 2015) i el testimoni sobre l’abús de Sasha Neulinger a Rewind el 2019.
Menció especial la paciència de Richard Linklater, qui va rodar Infantesa 2014 durant dotze anys per portar-nos aquesta oda al creixement i a la importància de les relacions familiars.
Podeu llegir l’article complet (en italià) aquí.
