El Culturista

De contes populars de tradició oral, se n’expliquen des de fa segles i segles en tots els racons del planeta. I tots, en general, tenen una patrons i unes característiques que els fan assemblar-se en l’estructura i en el contingut, malgrat que cadascun pot presentar variacions superficials. Tenint present això, i també que la majoria es mouen en espais geogràfics delimitats, però sovint indeterminats, l’il·lustrador i investigador Nono Granero va decidir capgirar-ho tot i cartografiar els contes populars. Sí, efectivament: va agafar dotze contes de procedències i històries ben diverses i els va condensar, cadascun, en un model o tipus de mapa que hi ha hagut al llarg de la història de la cartografia, des dels senzills mapes gravats en pedres i els portolans medievals, fins als plànols del tot esquemàtics i funcionals dels metros del tot el món.

Amb aquest gir sorprenent, Granero aconsegueix moltes coses imprevistes: d’entrada, que els contes entrin pels ulls tant entre els més petits –fins i tot encara que no sàpiguen llegir– com entre els adults; també, que cada narració pugui ser explicada i recreada per qui se la sàpiga (o per qui l’hagi buscada a la biblioteca o a internet), a la seva manera, amb l’ajuda dels indrets plasmats al llibre; i, finalment, que amb molta probabilitat ens acabem enganxant a la lectura de contes populars. I, sobre això últim, l’autor ens avisa: “Compte, doncs, perquè si entres en aquest laberint, potser després no en voldràs sortir…” Ni amb un mapa a les mans!