Carnaval de cine!
Si sou cinèfils, segur que quan penseu en Carnaval, més enllà de les rues i els sambòdroms, us venen al cap ràpidament fotogrames de pel·lícules cèlebres que us transporten a la gran festa anual de la disbauxa. A nosaltres, per exemple, ens passa amb cintes aptes per a tots els públics com les que us destaquem tot seguit, sigui perquè l’argument ja gira al voltant de Carnaval o, simplement, perquè en algun moment hi treu el nas de manera significativa i ens capta l’atenció.
Romeo + Juliet (1996)
El director australià Baz Luhrmann, abans de centrar-se en la superproducció Moulin Rouge! amb la també australiana Nicole Kidman, es va submergir en el teatre de William Shakespeare amb un joc temporal interessant: conservant el text original del clàssic Romeu i Julieta, en traslladava l’acció de la vella Verona a un barri suburbial dels EUA, Verona Beach, el segle XX. I en aquest escenari, on els Montagut i els Capulet es convertien en dues famílies de la màfia local, Luhrmann va situar el moment de la coneixença del Romeu (Leonardo Di Caprio) i la Julieta (Claire Danes), justament, en plena celebració de Carnaval.
El fantasma de la ópera (2004)
Si en el cas anterior parlàvem d’una adaptació al cinema d’un clàssic de la literatura, ara emboliquem una mica més la troca i parlem d’una pel·lícula –El fantasma de la ópera, de Joel Schumacher– adaptada d’una comèdia musical –The Phantom of the Opera d’Andrew Lloyd Webber– basada, al seu torn, en una novel·la –El fantasma de l’Òpera, de Gaston Leroux–. I per què en parlem? Doncs perquè, també com a element central de la trama, hi ha un ball de màscares de Carnaval espectacular, sota la direcció i supervisió, és clar, d’Andrew Lloyd Webber.
La màscara (1994)
Màscares, hem dit? La ment se’ns en va, com un llamp, cap a la comèdia de fantasia La màscara, de Chuck Russell, amb Jim Carrey, Cameron Diaz i Peter Greene de protagonistes. En aquest cas és una adaptació lliure d’un còmic, del mateix nom, creat per Mike Richardson per a l’editorial Dark Horse Comics. Aprofundint en el valor de la màscara carnavalesca com a element que afavoreix l’adopció d’una altra personalitat o encarnar papers lluny de la realitat, l’Stanley Ipkiss interpretat per Carrey, cada vegada que se la posa, capgira la seva identitat matussera per la d’una persona esbojarrada i simpàtica capaç d’enamorar la xicota… d’un mafiós. Avís: ja han passat gairebé trenta anys de l’estrena de La màscara i, amb la perspectiva del temps i sobretot dels temps, la visió sexista que vehicula és ben matussera i molt poc simpàtica.
El geperut de Notre Dame (1996)
El geperut de Notre-Dame, de Gary Trousdale i Kirk Wise, és una adaptació animada de la novel·la Nostra Senyora de París, escrita per Victor Hugo el primer terç del segle XIX. Jugant amb figures marginades per la societat com el malgirbat Quasimodo i la gitana Esmeralda (en un joc semblant a la Bella i la Bèstia), un dels moments culminants de l’acció té lloc en una festa de Carnaval pels carrers de París, anomenada en aquest cas el Dia de Tot al Revés. El geperut de Notre Dame mira atentament com passa la rua sense ser observat, però la cosa no li surt bé i acaba sent descobert, coronat i escarnit a la vegada per la multitud.
La Pantera Rosa (1963)
Abans que la Pantera Rosa fos un dibuix animat de culte per als infants (i adults) i un pastisset addictiu, aquest nom designava un diamant cobejat per mig planeta a la pel·lícula del mateix nom que va dirigir Blake Edwards amb David Niven, Peter Sellers, Capucine, Robert Wagner i Claudia Cardinale en el repartiment. L’èxit del film es pot mesurar, doncs, tant per les seqüeles variades esmentades com pels nou títols posteriors de la saga que Edwards en va fer. En la pel·lícula original i fundacional, el ball de disfresses hi té un paper clau, amb tothom –lladregots inclosos– amagat rere vestimentes i màscares que, per cert, poden donar molt bones idees si encara no teniu cap disfressa al cap!
Río (2011)
En aquest recull, no hi podia faltar l’epicentre del Carnaval al món, amb permís de Venècia: el de Rio de Janeiro, al Brasil. A aquesta festa espectacular de renom mundial, hi va dedicar un homenatge, en format animat, el director Carlos Saldanha, per mitjà de l’aventura de dos guacamais, en Blu i la Jewel, a la recerca de la llibertat des de la frondosa selva amazònica fins a la populosa i festiva Rio.
Dies de ràdio (1987)
Acabem la llista amb la pel·lícula més autobiogràfica de Woody Allen, Dies de ràdio, atès que hi narra ell mateix la història d’un nen que descobreix la música (sobretot el jazz) a través de la ràdio fins a convertir-se en la seva passió… Vaja, la història de com el famós director novaiorquès va acabar tocant el clarinet. El film és potser la referència carnavalera més subtil de tots els que hem comentat en el recull, però té una escena potentíssima que li val ser-hi inclòs amb tots els honors: ens referim a la de la tieta del nen protagonista, ballant al ritme de la cantant i actriu de samba Carmen Miranda a la pel·lícula The Gang’s All Here (1943) amb una tovallola al cap. Quina festa!
