El Culturista

«Vivim en el millor dels mons possibles». Aquesta frase d’optimisme tan passat de voltes és l’eix d’una de les doctrines de Leibniz, un dels filòsofs que més ha contribuït a la lògica matemàtica, però també a donar un toc pesat a la filosofia alemanya. A l’altre costat del ring, tenim Voltaire, massa emprenyat amb les connotacions polítiques que aquella frase tenia (justificar l’ofec del poble per part de la reialesa) com per deixar passar l’oportunitat de ridiculitzar-la en un conte hilarant i mordaç. És un fet que tots dos pensadors van buscar el favor de reis i prínceps de l’època, però també és cert que Voltaire, en aquesta última etapa, convertit en una celebritat i un dels homes més rics de tot França, es va dedicar a combatre les injustícies de l’Antic Règim. A Càndid hi ha sàtira per a tothom: clergues, reis i militars, i s’hi reparteix tant a tort i a dret que res té a envejar als millors capítols de Padre de familia (Family Guy). Si no aconseguiu que se’l llegeixin directament els vostres fills, les desventures del jove Càndid us poden servir almenys d’inspiració per no vendre’ls un món perfecte que, òbviament, no existeix.