Cançons per viatjar: Rius i llacs

Per: Borja Barbesà

 

Aquesta sèrie és formada per articles que apleguen músiques per a tota la família i que resulten adequades per gaudir-ne tot viatjant aquest estiu. Hi recomanem discos, però també ocasionalment uns altres formats d’edició, llistes de reproducció i potser fins i tot podcasts. Cada lliurament està dedicat a una destinació (més concreta o més abstracta) per passar-hi una temporadeta aquestes setmanes quan els uns o els altres, sobretot els més joves, tenen la fortuna de fer vacances. Un dels aspectes més poderosos de la música és que és capaç, com a mínim una estoneta, de transportar-nos a uns altres indrets. Així que aquesta sèrie és tant per als qui, efectivament, es desplacin a les destinacions que hi vagin apareixent com per als qui no tinguin la sort de poder-ho fer físicament, però que gaudeixin d’un ànim ben disposat.

 

No tot és remullar-se al mar. Milions d’humans viuen ben lluny de les platges convencionals i no renuncien pas ni al contacte físic (el bany) ni el mental amb l’aigua que corre, salta i s’arremolina pel món. Rius i llacs resulten vitals per a molts éssers i, en conseqüència, també ens nodreixen l’imaginari. Així, no és gens estrany que protagonitzin llibres i pintures, cançons i discos. Tant a casa nostra com a pràcticament cada racó del planeta. En un estiu en què és força prioritari evitar les aglomeracions, molts hem buscat la manera d’apaivagar les calorades en racons més solitaris on l’aigua dolça flueix balsàmicament. Aquest viatge físic també pot tenir una banda sonora amb músiques que, d’una manera o una altra, s’hi relacionen.

 

D’aquí…

Potser no tenim grans llacs interiors, però som un país de rius, de pantans, de gorgs, de platgetes fluvials. Els tenim presents, sobretot quan ve el bon temps, i ens esquitxen la nostra biblioteca musical per a tots els públics. L’estany de Banyoles és evident que havia de tenir la seva cançó i per nosaltres aquesta du la veu de Toni Giménez, un dels cantants per a públic familiar més emblemàtics de les darreres dècades. El monstre de l’estany de Banyoles és un conte tan inquietant en la lletra com adhesiu en la tonada. Si a la narrativa de les cançons, també hi volem afegir una dimensió poètica, ben poques coses com Llobregat de La Sentina, una adaptació al català de Say Valley Maker de Smog que discorre amb la calma i l’eloqüència de, precisament això, l’aigua lliscant amb suavitat pendent avall. Amb un to oposat –concís i urgent– es desplega l’EP anomenat Rierols dels barcelonins vàlius. Que a la portada aparegui una imatge del que sembla la Mediterrània no hi fa res si compta amb cançons que ens són tan adequades com Camps.
Incidint en la dimensió gràfica de la música, anem a parar a una portada preciosa d’un disc encara més bonic: Sempre, de Germà Aire. Ah! Que potser és un tros de mar, aquesta pintura de Guim Tió? Qui sap, a vegades l’entusiasme pot passar per davant del rigor i, essent osonencs, ens agrada més pensar que és aigua dolça això que engalana una de les millors col·leccions de cançons que s’han publicat en català els darrers anys. Una d’elles, a més, la meravellosa A fora, conté els versos “ben a prop del cau / sota el cim més alt / hi ha una font / que per a tu és freda”. I… què són les fonts si no el principi de tot això que avui ens ocupa?

 

 

…i d’allà

El que dèiem fa algunes setmanes, al lliurament dedicat a les muntanyes, també serveix força en aquesta ocasió: els discos amb paisatges naturals com llacs, rius i salts d’aigua a la portada sovint transiten per la serenitat i la transparència melòdica, i demostren una sensibilitat especial. És el cas de Here, el darrer treball de Teenage Fanclub, el Be Ok de Deep Throat Choir i el Like The River Loves The Sea de Joan Shelley. Només per posar-ne tres exemples força recents que aposten, a més, per la pintura. N’hi ha molts més.

Si viatgem al pop de radiofórmula de fa unes quantes dècades, podem fer parada en una portada fluvial onírica, la que il·lustrava el River of Dreams de Billy Joel, també amb una cançó homònima prou navegable i enganxosa, In the middle of the night.

Però n’hi ha que la fília lacustre, la duen ja en el nom de la banda: és el cas dels Great Lake Swimmers, nedadors consumats, i d’una colla que es diuen directament LAKE, en majúscules. Ah, per cert, una de les membres fixes de LAKE és l’Ashley Eriksson, la intèrpret d’Island Song, un dels hits musicals de la fantàstica sèrie d’animació Adventure Time. La podríem haver esmentat al capítol sobre illes del món, però no ho vam fer i avui, que venia de pas, no ho volíem deixar passar una altra vegada.

 

 

Aquí teniu la llista amb totes les cançons:

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!