Cançons per viatjar: Illes del món

Per: Borja Barbesà

 

Aquesta sèrie és formada per articles que apleguen músiques per a tota la família i que resulten adequades per gaudir-ne tot viatjant aquest estiu. Hi recomanem discos, però també ocasionalment uns altres formats d’edició, llistes de reproducció i potser fins i tot podcasts. Cada lliurament està dedicat a una destinació (més concreta o més abstracta) per passar-hi una temporadeta aquestes setmanes quan els uns o els altres, sobretot els més joves, tenen la fortuna de fer vacances. Un dels aspectes més poderosos de la música és que és capaç, com a mínim una estoneta, de transportar-nos a uns altres indrets. Així que aquesta sèrie és tant per als qui, efectivament, es desplacin a les destinacions que hi vagin apareixent com per als qui no tinguin la sort de poder-ho fer físicament, però que gaudeixin d’un ànim ben disposat.

 

En l’imaginari turístic una illa sol ser sinònim de paradís, de platges i d’aigües transparents, però d’illes, n’hi ha de tots els tipus i mides imaginables; a Islàndia, per exemple, platges per banyar-nos-hi, almenys de la manera que ho concebem aquí, ben poques. Des del punt de vista històric i cultural, les illes són entitats amb uns trets normalment prou marcats, causats precisament per un major o menor aïllament de la resta del món; en molts casos, l’intercanvi d’idees i de manifestacions en relació amb l’exterior només s’hi ha produït amb facilitat en les dècades i segles més recents, un percentatge de temps força petit en relació amb la història de la humanitat. Tot això és una simplificació que admet milions de matisos, però serveix per explicar una mica per què hi ha illes que tenen una personalitat musical tan marcada i interessant. Viatgem a un parell d’exemples!

 

Una felicitat desconeguda

Poques illes exerceixen una fascinació com les que formen l’arxipèlag japonès. Sovint vist com un estat-continent, en el sentit de tenir una idiosincràsia cultural tan vasta i diversa, les seves músiques no en són una excepció. No acabaríem mai si en volguéssim fer una aproximació mínimament panoràmica, i per molt que ens hi poséssim ens quedaria fora d’accés un percentatge massa significatiu per atrevir-nos a treure’n conclusions. Així que el que proposem aquí és la descoberta d’un projecte concret, els Maher Shalal Hash Baz. Sota aquest nom extret del Llibre d’Isaïes hi ha els autors i intèrprets d’algunes de les músiques més inusualment belles del món. Gairebé res de les coses apreses com a oients serveix massa per encarar-nos a la proposta de Tori Kudo i companyia, així que sospito fermament que les orelles dels infants són les més adequades, per estar encara més connectades a l’instint que al coneixement. Maher Shalal Hash Baz es poden presentar en diverses formes, però per resumir-ho de pressa i malament són una orquestreta entre la música tradicional (però ves a saber de quina tradició), el jazz suau i l’avantguarda de jardí d’infants. Solen ser peces breus, gairebé sempre lluminoses, però de rítmica i harmonia desconcertants, sovint amb esbossos de melodies que floten amb una llibertat que personalment no conec a cap proposta, diguem-ne, occidental. Però prou de definicions infructuoses! La millor possible em contionua semblant la que suggereix el títol d’una peça seva: Unknown happiness. Així que deixeu-vos gronxar per aquesta felicitat desconeguda, per aquest aire inusual, va. Proveu què passa, almenys fent un tastet de les peces que incloem a la llista de reproducció. 

 

 

La música jamaicana no s’esgota mai

No descobrirem ara la benedicció que suposen les músiques jamaicanes per a públics de totes les edats, i potser especialment els més joves. Però sí que som militants en la insistència. Durant el confinament vam poder comprovar un cop més com reggae, ska, dub i més ritmes eren una mena de vitamina sol per als ànims lleugerament pansits. Ara, tant amb humors lluminosos o no, també va la mar de bé capbussar-nos en els diversos gèneres que ofereix l’illa caribenca, exportats ja a tot el món. Una de les seves darreres estrelles és la jove Koffee, autora amb Lockdown d’una de les cançons de l’estiu. Però darrere d’aquest èxit, n’hi ha hagut molts altres. El més evident és el de Bob Marley, de qui ja posats almenys us incloem a la playlist una cançó que no és de les seves més conegudes. Però el catàleg d’artistes i subgèneres és inexhaurible. En aquesta ocasió també hem optat per convidar-vos a balancejar-vos al so de The Melodians, una de les formacions clau del rocksteady, sovint considerat com la baula temporal que uneix l’ska amb el reggae, i a recordar amb Girlie Girlie el gran èxit de Sophia George.

 

 

Aquí teniu la llista amb totes les cançons:

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!