Cançons per viatjar: A l’altra punta del món

Per: Borja Barbesà

 

Aquesta sèrie és formada per articles que apleguen músiques per a tota la família i que resulten adequades per gaudir-ne tot viatjant aquest estiu. Hi recomanem discos, però també ocasionalment uns altres formats d’edició, llistes de reproducció i potser fins i tot podcasts. Cada lliurament està dedicat a una destinació (més concreta o més abstracta) per passar-hi una temporadeta aquestes setmanes quan els uns o els altres, sobretot els més joves, tenen la fortuna de fer vacances. Un dels aspectes més poderosos de la música és que és capaç, com a mínim una estoneta, de transportar-nos a uns altres indrets. Així que aquesta sèrie és tant per als qui, efectivament, es desplacin a les destinacions que hi vagin apareixent com per als qui no tinguin la sort de poder-ho fer físicament, però que gaudeixin d’un ànim ben disposat.

Si hem de ser realistes, enguany potser no és el millor estiu per marxar a un cul de món ben lluny d’aquí. Però, sempre en contra d’aixafaguitarres i esgarriacries, no deixarem que això ens espatlli ni la il·lusió ni aquest episodi de la sèrie. A més, sempre tenim l’opció comentada al paràgraf introductori de viatjar amb la música i només amb la música, però, sigui com sigui, la dèria per trepitjar unes altres puntes de planeta és quelcom que no fa sinó demostrar la nostra empatia, la nostra sensibilitat envers les coses diferents. Així, potser més que a viatjar, us animem amb totes les nostres forces a voler viatjar. I que les tonades que us proposem a continuació us facin bona companyia!

  

Travellin’ with Ella Jenkins

L’embolica que fa fort de viatjar lluny ben lluny és fer una volta al món i això és el que planteja aquest disc. Ella Jenkins, la seva protagonista, no és gaire coneguda a casa nostra, però als Estats Units és anomenada The First Lady of the Children’s Folk Song.  Nascuda el 1924, duu tota una llarga vida dedicada a la música, a l’educació i a la intersecció d’ambdós àmbits. Desenes i desenes de treballs publicats l’avalen, però encara més una tasca presencial, a peu de carrer, de centre educatiu en centre educatiu, que ha deixat una empremta més profunda que tots els discos del món. Que Ella Jenkins no tocava des de l’estudi, des de la seva posició de músic, sinó entre els petits humans que l’envoltaven, en donen fe discos com aquest, on les veus infantils i els diversos sons d’ambient es colen per entre les tonades i explicacions de l’autora.  Travellin’ with Ella Jenkins (1979) ens agafa la mà i ens porta a fer un tomb per diversos racons del planeta, donant fe de la diversitat, molt abans que aquest terme es popularitzés entre els programes electorals de partits presumptament progressistes. Un grapat de cançons senzilles, que no simples, que ens duen a conèixer melodies i textos de Hawaii, Suïssa, Puerto Rico, Austràlia i Nova Orleans. Ideal per passar una estona entretinguts, però relaxats, més que apte per a criatures ben petites, i amb una dicció clara ben propícia perquè els altres practiquem l’anglès.

 

 

 

The Lucksmiths

De vegades cal conèixer algú dels antípodes per adonar-te que en realitat no som gaire diferents, com a mínim en les coses essencials. I que tampoc no cal proposar res de revolucionari ni de gaire complex perquè es produeixi una sintonia especial. Tot això que s’aproxima perillosament a terrenys una mica carrinclons, ve arran de la banda australiana The Lucksmiths. Criats a Melbourne –de fet, com un elevat nombre de bandes de pop i rock fresc, inspirat i directe–, van llançar un fotimer de discos entre el 1993 i el 2009, tots tocats per la gràcia de la melodia, el tempo amable i el do de fer-se sentir propers. El cantant, Tali White, també n’era el bateria i, com es pot veure a la il·lustració, tocava dret, amb un kit simple, sense rastre d’exhibicions de testosterona. Sentir The Lucksmiths és la cosa més semblant a fer una passejada pel litoral australià i notar la brisa de l’oceà als morros, de manera confortable, com als 12, als 14 o als 16 anys, si les cabòries adolescents fossin tan fàcils d’evaporar. Títols com Sunlight In a Jar, Frisbee i T-Shirt Weather, a més, fan que tot plegat faci més baixada. Però alerta amb aquest T-Shirt Weather (temps de màniga curta), que a Austràlia ara mateix són a l’hivern!

 

 

Aquí teniu la llista amb totes les cançons:

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!