Cançons per viatjar: A la muntanya!

Per: Borja Barbesà

 

Aquesta sèrie és formada per articles que apleguen músiques per a tota la família i que resulten adequades per gaudir-ne tot viatjant aquest estiu. Hi recomanem discos, però també ocasionalment uns altres formats d’edició, llistes de reproducció i potser fins i tot podcasts. Cada lliurament està dedicat a una destinació (més concreta o més abstracta) per passar-hi una temporadeta aquestes setmanes quan els uns o els altres, sobretot els més joves, tenen la fortuna de fer vacances. Un dels aspectes més poderosos de la música és que és capaç, com a mínim una estoneta, de transportar-nos a uns altres indrets. Així que aquesta sèrie és tant per als qui, efectivament, es desplacin a les destinacions que hi vagin apareixent com per als qui no tinguin la sort de poder-ho fer físicament, però que gaudeixin d’un ànim ben disposat.

 

Ah, les muntanyes! Quina potència que tenen, quin poder de suggestió, quin motiu d’inspiració. I que boniques que són! Algú ha vist una muntanya lletja? Ep, parlem de muntanyes de veritat, naturals. Si n’heu vist una de lletja, la cosa més segura és que sigui per l’acció humana. Tot i que de vegades els humans també hem contribuït a fer que les muntanyes siguin maques, és just dir-ho. Sempre hi ha gustos per a tot i per a tothom, però a la majoria ens agrada anar de tant en tant a la muntanya, ja sigui amb ànim contemplatiu o esportiu, o simplement per acompanyar algú a qui volem acompanyar. Aquest estiu especialment, les muntanyes són força recomanades i recomanables. N’hi ha excepcions, però solen ser indrets de pau, tranquil·litat i distanciament social. Així que aquesta sèrie d’articles també hi viatja, és clar. Primer, de la mà de discos que s’han il·lustrat amb paisatges de muntanya i, segon, amb cançons que duen noms de cims o pics. La muntanya, inspiració visual i verbal. 

 

 

Cims, arestes i pics que salten a la vista

Si ens posem a cercar discos amb muntanyes a les portades, hi trobarem de tot, és clar, amb diversos gèneres i sonoritats. Però hi ha un to, una actitud, que hi abunda força: la placidesa, la transparència melòdica, l’intimisme… Cançons boniques que també es poden cantussejar amb una guitarra acústica, al voltant d’una foguera, si escau, sovint a dues o més veus, sota les estrelles. Tonades d’aquest estil es poden trobar en treballs tan bonics com l’I am the Cosmos de Chris Bell i el Dressed Up for the Letdown de l’enyorat Richard Swift, a estones també força lluminós. També al Mountain Rock de Dear Nora, projecte nascut a Oregon, que allà en saben molt, de muntanyes. Però la muntanya no sempre és sinònim de tranquil·litat, perquè els volcans sovint representen el contrari: intensitat, fúria antiga, energia a punt d’esclatar. I també en tenim, de discos amb volcans a la portada: ens agrada molt el Vigila el Fuego de la sempre reivindicable Lidia Damunt. El tarannà de les cançons aquí s’adiu perfectament amb la manera d’il·lustrar-les i el títol: guitarra ràpida, veu intensa i emoció a flor de pell.

 

 

 

Canto jo i la muntanya balla

Les cançons poden tenir nom de qualsevol cosa, d’emoció, de persona, de vers afortunat, de recepta de postres o del que siguem capaços d’imaginar. També n’hi ha que tenen nom de muntanya o massís, i tant! I com que de muntanyes, al món, n’hi ha per triar i remenar, de cançons que entrin en aquest conjunt, també deunidó. El que avui us proposem són enlairaments de terreny que estan relativament a mà i que no són impossibles de pujar per gairebé ningú: no cal ser un alpinista consumat. És una petita llista de cançons, però en un moment donat podria ser també una llista de reptes per a aquestes setmanes o per quan escaigui. Sortint de Barcelona direcció nord no tardem a topar-nos amb el Montseny, massís al qual cantaven Els Surfing Sirles, la banda de rock i més que hauria d’eixelebrar els adolescents catalans de totes les edats. Més amunt, poc després de creuar la frontera administrativa, tenim a mà esquerra un cim més que emblemàtic de la cultura catalana: mossèn Cinto el va immortalitzar poèticament, d’allà ve la Flama que encén les fogueres de Sant Joan i fresques i regalades són les seves aigües, tal com proclama la cèlebre tonada tradicional Muntanyes del Canigó. Després d’aquest banquet de simbologia nostrada, res millor que viatjar a unes altres contrades i acostar-nos a l’andalús Pico Veleta del Sr. Chinarro primerenc, com és habitual ben enigmàtic, perquè la lletra de la cançó sembla parlar de gallines i galls. Un cop hàgim pujat per damunt dels 3.000 metres, potser el que necessitem és quelcom ben senzill i proper, així que sempre ens quedarà el Tibidabo de Pepe Denis. Si resten forces i ganes de riure, ho arrodonim no amb una cançó, sinó amb un acudit vell i simpàtic amb nom de muntanya que en realitat és un nom de dona, o a l’inrevés: l’homenatge d’Eugenio a Montserrat.

 

 

Aquí teniu la llista amb totes les cançons:

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!