Cançons per viatjar: A la gran ciutat

Per: Borja Barbesà

 

Aquesta sèrie és formada per articles que apleguen músiques per a tota la família i que resulten adequades per gaudir-ne tot viatjant aquest estiu. Hi recomanem discos, però també ocasionalment uns altres formats d’edició, llistes de reproducció i potser fins i tot podcasts. Cada lliurament està dedicat a una destinació (més concreta o més abstracta) per passar-hi una temporadeta aquestes setmanes quan els uns o els altres, sobretot els més joves, tenen la fortuna de fer vacances. Un dels aspectes més poderosos de la música és que és capaç, com a mínim una estoneta, de transportar-nos a uns altres indrets. Així que aquesta sèrie és tant per als qui, efectivament, es desplacin a les destinacions que hi vagin apareixent com per als qui no tinguin la sort de poder-ho fer físicament, però que gaudeixin d’un ànim ben disposat.

Al capdavall, les cançons sobretot parlen de les persones. I les persones, estadísticament i per bé i per mal, vivim majoritàriament en grans ciutats. Com a mínim en aquest estadi de la història de la humanitat. Per tant, és ben normal que un grapat de cançons duguin nom d’alguna ciutat o la vulguin explicar, celebrar o fins i tot criticar. Visitar ciutats és quelcom que fem sovint, a més. Són plenes d’al·licients, és clar, i si aconseguim esquivar les coses que tenen d’homogeni i despersonalitzador (cadenes de botigues internacionals, de restaurants, atraccions turístiques adulterades i adaptades al visitant menys inquiet…) són una font de coneixement, d’empatia i també de diversió. Així, aquesta intersecció entre viatges, ciutats i cançons no podia faltar en aquesta sèrie. Doneu-hi un tomb!

 

A Londres de la mà de Saint Etienne

El nom de la banda, el van agafar d’una ciutat francesa (i sobretot del seu equip de futbol), però són londinencs com ben pocs. La seva música és un dels homenatges més lúdics que es pot fer a la capital anglesa, una fórmula elàstica que a més serveix de resum d’algunes de les músiques que més l’han fet bullir: el pop dels seixanta, el dels vuitanta i unes altres aromes, tot plegat actualitzat sota l’influx de la cultura de club (sí, sí, discoteques) de primers dels noranta, quan es van formar. Saint Etienne han aconseguit animar l’hedonisme i la ballaruga amb un substrat, tant en les lletres com en sons, que a sobre els dona una certa pàtina intel·lectual: Bob Stanley, un dels cervells del grup, és a més autor de llibres i teòric reputat sobre diferents aspectes de la música pop. D’acord, això no els fa millors músics, però sí que ajuda a entendre el gros de la seva proposta que, contràriament a la immensa majoria dels coetanis, continua ben vigent. Però aquest cop, de cara al nostre propòsit de viatjar al cor de la Londres que somnia melodies mentre no pot deixar de moure els peus al repic d’una caixa de ritmes, optem per una mirada panoràmica i variada: la que ens proporciona London Conversations. The Best of Saint Etienne, el recopilatori que van publicar el 2009 i que dona una bona mesura del goig urbanita del seu catàleg de cançons.

 

Una ruta per capitals africanes

Sovint, quan pensem en grans ciutats, les primeres que ens venen al cap solen ser les capitals de l’hemisferi nord: Nova York, Londres, París, Tòquio… Però la veritat és que el món, ample i divers, està farcit de capitals de les quals sabem ben poc. L’Àfrica n’és un bon exemple, així que hem pensat que un recorregut a partir de cançons per algunes de les seves urbs, per poc que sigui, ens hi acostaria una mica i tant de bo ens desperti curiositat per aprofundir-hi.

Partint pel sud, podem començar per un hit mundial que de nen em tornava boig: Gimme Hope, Jo’anna fa referència a Johannesburg, la capital mundial de l’apartheid i, és clar, de la lluita anti-apartheid. Tot seguit podem visitar la desconeguda capital de Zàmbia (malgrat ser lleugerament més gran que Barcelona) a Lusaka by Night i d’allà fem el salt al nord-est del continent. Mogadiscio, a l’Índic, apareix als nostres noticiaris gairebé sempre per desgràcies, però també dona nom a una cançó ben infecciosa d’Illogico, banda romana de culte, activa els anys vuitanta. Acabarem aquesta ruta a Addis Abeba, un veritable bullidor de músiques, com recull la reivindicada (amb raó!) sèrie de discos anomenada Éthiopiques. A Swinging Addis, per exemple, el vuitè volum, hi trobarem una font pregona de tonades: primer potser ens sonaran estranyes, però poc després hi apreciarem la calidesa i fascinació. A partir d’aquí, us convidem a cercar i a gaudir més cançons que donin fe de les ciutats d’aquest continent que és l’origen primigeni de la immensa majoria dels gèneres musicals que triomfen a tot arreu.

 

 

Aquí teniu la llista amb totes les cançons:

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!