El Culturista

Tot i que la Xarxa d’Escoles Bosc de Catalunya fa poc que és activa, aquesta mena d’escola no és pas nova. L’any 1914 Rosa Sensat i Antolí Monroy inauguraven l’Escola Bosc de Montjuïc. Des del 2015 aquest model educatiu que defensa el contacte dels infants amb la natura com a procés d’aprenentatge no ha fet sinó créixer. La Xarxa vol visibilitzar aquest model, sistematitzar-lo i exigir un reconeixement a l’administració. Parlem amb Brigitte Escolar, fundadora de l’Escola Bosc de Rubió, perquè ens expliqui més coses d’aquest model educatiu.

Com vau fundar l’Escola Bosc de Rubió?

Juntament amb l’Alba Colell, l’altra fundadora de la iniciativa, ens vam traslladar a Anglaterra per conèixer de primera mà el model educatiu de les Forest Schools. Si al nord d’Europa el model funcionava tan bé, com era que nosaltres, amb el clima que tenim, no ho explotàvem? Vam proposar a uns quants municipis el nostre projecte i un dia ens va contactar l’Ajuntament de Rubió per dir-nos que hi estava interessat. Tenien les instal·lacions d’una antiga escola rural i allà podíem començar el nostre projecte d’escola bosc. Vam començar amb pocs alumnes i ara ja en són més de trenta.

Quines tasques es porten a terme des de la Xarxa d’Escoles Bosc de Catalunya?

És una organització de diverses escoles bosc que busquem lluitar plegades per a un reconeixement institucional d’aquest model educatiu. Així, hem pogut sistematitzar els criteris que ha de complir una escola bosc i allunyar-nos d’algunes males pràctiques que podrien fer mal a la imatge del model. Treballem per unificar criteris i que es reconegui legalment les escoles bosc, que hi hagi una formació específica per als professionals i sobretot fer difusió i donar visibilitat als projectes que formen la xarxa, la seva filosofia, i promoure el creixement de les escoles bosc a tot el territori català.

Quins són els criteris mínims que ha de tenir una escola per ser considerada escola bosc?

Els criteris són diversos i tenen a veure tant amb la filosofia com amb la pràctica diària i els mitjans per dur-ho a terme. Per ser considerada escola bosc l’activitat que es porta a terme a la natura ha de ser, si no total, reiterada en el temps i de llarga durada. Aquest contacte ha de formar part de l’eix vertebrador del projecte educatiu, encara que cada escola el representi en un grau diferent. 
Ens estem fixant, des de la xarxa, que els professionals que exerceixin la feina tinguin formació especialitzada, que es compleixin tots els tràmits legals d’assegurances sense excepcions, que les ràtios siguin adequades i el nombre de mestres per nen es compleixi. En una escola bosc aquesta proporció necessàriament ha de ser més alta que en una escola convencional. En definitiva, busquem estar alineats amb el projecte i assegurar unes bones pràctiques.

Quins beneficis o aportacions socials té aquest model educatiu?

Que l’aprenentatge es porta a terme de manera vivencial. L’emoció, la vivència, és capital per a l’aprenentatge i en el nostre dia a dia tot és experiència. Amb els problemes ambientals que tenim avui i amb la conscienciació del canvi climàtic aquest model educatiu és fonamental: només a partir de la coneixença es pot estimar i protegir l’entorn que ens envolta.

L’entorn natural incentiva la seva curiositat, la imaginació, l’autonomia, el llenguatge, la creativitat, la motricitat. Els nens no estan fets per estar tancats dins una aula, sinó per jugar i experimentar amb l’entorn.

Quines són les principals reticències o prejudicis?

Tenim els nens ultraprotegits i no hi ha cap problema per sortir encara que plogui o faci fred: la qüestió és anar ben equipats. És un mètode basat en l’activitat sensorial, l’observació i l’experiència. El nostre entorn ens aporta totes aquestes coses i els nens tenen l’oportunitat d’aprendre en un ambient que no és previsible, però que els estimula. Busquem, a través de la XEBCAT, que la institució ens reconegui com a mitjà alternatiu, però de plena validesa per a les famílies.

Quina és la dinàmica d’una escola bosc?

Passi què passi, i faci el temps que faci –sempre amb mesures de seguretat, és clar–, se surt al bosc. Ens trobem cada matí al refugi de l’escola, ens equipem i fem una de les rutes fins al bosc. Ens hi passem el matí i tot el que hi passa esdevé matèria per a l’aprenentatge. Després, depenent de l’edat dels nens, els portem al refugi a fer la migdiada. El personal de l’escola bosc ha de tenir una formació multidisciplinària per garantir que es treu tot el suc de les sortides.