El Culturista

Si el 1967 es va estrenar als EUA la cèlebre pel·lícula Bonnie & Clyde, al final del mateix any, a París, Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot van enregistrar una cançó amb el mateix títol. Ambdues obres, amb les seves peculiaritats, van coincidir força en el to: elevar a mite romàntic per al públic la història de dos lladres, amants i criminals, declarats enemics públics en terres nord-americanes durant la Gran Depressió. Quant a la cançó, no sols va ser un gran èxit per comptar amb dues de les icones més rutilants de la França dels seixanta. La seva lletra i els seus arranjaments exuberants i coloristes han quedat com a introducció perfecta en l’imaginari Gainsbourg que connecta la Chanson amb l’època ie-ie, amb l’era pop. I si la inspiració provenia de terres ianquis, el tema ha fet repetides vegades el viatge invers i ha encisat nombrosos músics nord-americans i de tot arreu que, anys després, l’han versionat: dels novaiorquesos Luna a l’entesa entre James Iha (The Smashing Pumpkins) i Kazu Makino (Blonde Redhead).