Barcelona a la romana

Per: Martí Crespo

 

Quan pensem en una ciutat d’època romana, la imaginació ens porta a fòrums i temples de grans columnes, muralles i aqüeductes, luxoses vil·les i termes, a més de necròpolis. Com que l’actual Barcelona és fruit d’un antic emplaçament romà, la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino fundada el 10 aC per legionaris veterans provinents de la península Itàlica, avui us proposem de descobrir tots aquests elements passejant pel centre de la ciutat.

 

 

El punt de partida, és clar, és la plaça de Sant Jaume, amb la Casa de la Ciutat i el Palau de la Generalitat a banda i banda. Si actualment és el centre neuràlgic i polític de la ciutat, cal dir-ho?, és justament per aquells soldats ja bregats que van decidir instal·lar-se fa dos mil·lennis al pla entre el Besòs i el Llobregat, en terres dels laietans. Perquè aquesta plaça era ni més ni menys que el fòrum de Barcino, on es creuaven els dos carrers principals, el cardus (actuals carrers de la Llibreteria i del Call) i el decumanus (carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir).
Ben a prop es va aixecar un temple dedicat a l’emperador August (63 aC – 19 dC), dalt del mont Tàber, on resten quatre immenses columnes a l’amagat i sinuós carrer del Paradís, dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Si us trobeu el recinte tancat, no us amoïneu perquè hi ha quatre columnes romanes més –ben viatgeres, per cert– visibles a peu de carrer: o potser no ho sabíeu, que les columnes de granit que flanquegen la porta del Palau de la Generalitat van ser picades i repicades en una pedrera de la mítica Troia, traslladades a la Tarraco romana durant l’època imperial i finalment integrades en aquesta façana al segle XVI?

 

 

Ara que parlem de Tarragona, ja ens podem treure del cap la imatge de Barcino com Tarraco, la gran capital de la Hispania Citerior. Més aviat ens l’hem d’imaginar com un petit poble de mil habitants, amb una extensió d’1,5 km². El nucli era envoltat per una muralla reforçada al segle III dC, amb quatre portes als extrems dels dos carrers centrals, i de la qual queden més fragments que no sembla. El tram més conegut és el que dona a la plaça de Ramon Berenguer el Gran (Via Laietana), amb una interessant superposició de construccions medievals sobre els fonaments romans. Podem resseguir-la pel carrer del Sotstinent Navarro –conegut precisament com el de les Muralles Romanes– fins a Correu Vell, on trobem una de la seixantena de torres defensives que encerclaven la ciutat. Des del carrer estant podem veure alguns trams més de muralla, però potser és més divertit descobrir els que hi ha amagats dins de locals associatius, establiments hotelers i comerços del centre. Com per exemple al carrer del Call, on la bijuteria del número 1 amaga una joia arqueològica a l’interior: una de les torres més impressionants de Barcino!

 

Un altre espai molt conegut de la primera Barcelona és l’anomenada Porta Praetoria, situada a l’actual plaça Nova al costat de la catedral i que donava inici al decumanus maximus. D’una de les imponents torres de l’actual portal del Bisbe, en surt fins i tot un petit tram de l’aqüeducte romà que duia aigua dolça a la colònia des de la zona de Montcada i Reixac, en paral·lel al Rec Comtal medieval. Però alerta! Malgrat que un dels més emblemàtics poemes visuals de Joan Brossa ens indiqui allà mateix que som a punt d’entrar a Barcino, es tracta d’una mera recreació fake de l’aqüeducte de l’any 1954! Per veure’n les restes de debò, cal anar fins a la plaça Vuit de Març, on n’han quedat encastats alguns arcs en una paret. I a l’altre extrem del decumanus, a l’actual Centre Cívic Pati Llimona, podem observar restes de la Porta Decumana o del Mar, com també una de les termes públiques de la ciutat.

 

 

Ja fora de les muralles, un altre espai molt ben museïtzat és la necròpoli de la plaça de la Vila de Madrid, una veritable via sepulcral on, a banda i banda de la calçada, s’aplegaven tota mena de monuments funeraris (ares, esteles, cupes…). I si voleu veure vies intactes, amb alguns comerços i cases, no podeu deixar de passar pel soterrani del Museu d’Història de la Ciutat, a la plaça del Rei, on a més de la Barcino romana podreu trobar restes de la Barchinona visigòtica i de la Barcelona medieval, com una Carta Històrica de Barcelona real.

Si endinsar-vos en la cultura romana us ha apassionat, i teniu ganes d’aprofundir-hi més, una recomanació final que segur que no us decebrà: baixeu sota terra per agafar la línia 2 del metro i deixeu que us transporti en l’espai i en el temps fins a Baetulo, la Badalona romana. Perquè a sota del Museu de Badalona, actualment hi ha una gran part d’una antiga urbs, anterior a Barcino i exportadora de vins a tot l’imperi, amb els carrers intactes. La zona es va començar a excavar entre els anys 1934 i 1936 i, per l’alt grau de conservació, hi havia la intenció fins i tot de convertir-la en un jaciment arqueològic a l’aire lliure, a l’estil d’Empúries. Us ho imagineu?! Però el cop d’estat contra la República, i la guerra posterior, van obligar a aturar els plans i a tornar a tapar les espectaculars restes fins a mitjan segle XX, amb la zona ja a mig urbanitzar.

 

 
 

 

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!