El Culturista

Podria començar la ressenya del cinquè treball dels The Penguins per a públic infantil, Ballant damunt la lluna (Buenritmo Producciones, 2018), comentant que el grup de Sant Feliu de Llobregat manté la fórmula d’èxit d’arranjar cançons del repertori tradicional infantil amb sons i ritmes jamaicans, tot i que per primera vegada també hi incorporen algunes composicions pròpies. Hi podria afegir que en aquesta nova aventura de la iniciativa Reggae per a Xics, la formació parteix de l’estació espacial Kingston per visitar, amb l’ajuda del coet RPX-1, uns quants planetes a la descoberta de cançons, ritmes i instruments en un viatge interestel·lar ple de música i diversió. Tot això, de fet, formaria part d’una crítica clàssica i convencional.

Però he decidit que, aprofitant que tinc una nena de dinou mesos rondant per la sala, miraré de sortir de la ressenya més tradicional i donar-li tot el protagonisme (la veu, encara no) a ella. M’acosto al reproductor de CD, hi col·loco el disc i premo play. En qüestió de segons, el centre de la sala es converteix en una pista de “ball” on la menuda deixa enrere el rondineig típic d’abans de sopar per desplegar, davant meu, tot el seu repertori de moviments descompassats: fins a quatre voltes seguides sobre el seu eix (rècord fins a dia d’avui!); ara pico de mans, ara pico els genolls (primícia!); primers saltirons amb els dos peus (mai vistos!), i somriure d’orella a orella (permanent!). I el detall definitiu de l’èxit de la nova proposta dels The Penguins a casa: no passa ni mig minut que s’acosti al reproductor, es posi de puntetes i apugi el volum un grau més… per a gaudi de la resta de la família i de mig veïnat.

Ressenya del disc anterior.