Ana Manaia – B-Murals

Per: Marina Llompart

 

Si t’agrada l’art urbà, tens una cita a la Nau Bostik. Si no saps si t’agrada, però tens curiositat, tens més motius per anar-hi. B-Murals, la culminació del projecte Difusor, inaugura nou espai a la Nau Bostik (carrer Ferran Turné, 11) i ho celebra amb un programa d’allò més complet. Hem parlat amb Ana Manaia, una de les veus de la iniciativa, per comentar no sols aquest esdeveniment, sinó també l’art urbà i, sobretot, del paper educatiu que porta a terme l’associació. Tot un museu a l’aire lliure i un entorn catalitzador de l’art mural.

 

Per a la gent que no us conegui, pots explicar-nos en què consisteix B-Murals?

B-Murals es podria dir que és la maduresa o el fill de l’associació Difusor. Aquesta associació artística i cultural va néixer el 2006 en contra de la llei del civisme que es va aprovar a Barcelona i que sancionava els graffitis, els actes vandàlics i incívics. Aquesta llei ens semblava una falta de respecte cap a l’art urbà, l’expressió artística que des dels anys 1980 s’ha anat desenvolupant i s’ha expandit i diversificat fins a convertir-se en el fenomen artístic del nostre segle.

Abans de la llei de civisme a Barcelona hi havia un patrimoni increïble i la gent es passejava per la ciutat com si fos una galeria oberta. Després de la llei els espais es van reduir a uns quants llocs on es podia pintar i els Open Walls de les diferents entitats de la ciutat. A Barcelona, li feia falta un espai de referència en qüestió d’art urbà. I anem fent petits passos perquè la gent senti que això és la casa de l’art urbà i participi en diferents mesures.

 

La vostra trajectòria, per tant, és llarga, i el sentit de l’associació ha anat canviant molt amb el temps.

Sí, vam entrar com una reivindicació política davant una Barcelona que perdia tot aquest patrimoni. Les nostres accions sempre han estat molt connectades amb el moment social en què vivim. Hi va haver un primer moment més reivindicatiu, en què buscàvem recuperar espais perquè qualsevol artista es pogués expressar i intervenir-hi: els famosos Open Walls.

Després va venir una etapa d’intentar crear esdeveniments, festivals per poder reunir artistes molt potents del circuit internacional a Barcelona que intervinguessin en espais grans de la ciutat. Tot això anava lligat a un seguit de conferències que ens permetia veure com treballaven en uns altres països la qüestió de l’art urbà, per fer créixer Barcelona en aquest sentit. El 2016 vam fer l’Open Walls a la Nau Bostik i una fira de fanzins i autoedició sobre graffitis. Va funcionar molt bé i vam veure Bostik com una casa. Feia molts anys que treballàvem al carrer, de manera efímera, sense espai definit, i vam decidir quedar-nos de residents aquí, un espai totalment únic, per fer-hi una galeria oberta, a l’aire lliure, que canvia regularment. Definitivament, la casa de Difusor, el nostre lloc a Barcelona.

 

Veiem que en el projecte la part de reflexió sobre l’art sempre és present. La reflexió fa que un gargot deixi de veure’s així per mirar-se com un acte artístic, no?

Sí, el vessant del pensament i reflexió sempre hi és present. Investiguem, reflexionem sobre l’augment d’espais dedicats a l’art urbà, l’exposem, en fem difusió, l’ensenyem… B-Murals és culminar aquestes línies de treball (de creació, de suport als artistes, de creadors de residències d’artistes) i una part més innovadora que anàvem fent de manera inconscient fins que ho vam definir, i que és la part educativa i les polítiques culturals que feia anys que explotàvem.

Una altra branca de B-Murals seria ser un contenidor o altaveu de tot el que gira al voltant de l’art urbà. Que sigui un espai de referència sobre el tema. També volem, com ja hem dit, no defugir el punt de reflexió sobre què passa amb l’art urbà, què passa a Barcelona, què passa en unes altres ciutats, com evoluciona… Tot i tenir aquest espai físic permanent, no deixem de mirar què passa als carrers, a l’espai públic. Aquest aspecte té més a veure amb l’antropologia, més social, de com l’art urbà pot intervenir en la vida de la gent, intervenir en problemes socials com la gentrificació.

 

Com vau començar a realitzar projectes comunitaris i educatius?

Cada vegada eren més nombroses les persones que ens demanaven col·laborar en projectes educatius i d’intervenció comunitària. Va arribar un moment en què vam veure que aquests projectes eren indefugibles del projecte general. Es tracta de preguntar a la comunitat si la intervenció que es fa al seu barri els agrada, els representa, els interpel·la. Convidar a participar-hi els col·lectius d’aquell barri. Sempre que portem un artista a fer una residència busquem que faci una intervenció al territori immediat i connectar algun col·lectiu que tingui algun vincle amb l’artista.

B-Murals, així, és un espai físic, una galeria, però també una iniciativa social, comunitària, artística, que busca acostar l’art urbà a la comunitat. Volem trencar la idea que el vandalisme i l’art urbà són la mateixa cosa. Volem explicar què passa, què és l’art urbà, per deixar de veure gargots i veure un acte artístic, participar en la creació, trencar els mites i revelar l’art urbà com l’expressió més contemporània de l’art.

L’art urbà té un poder increïble, de connexió més espontània entre el públic i l’artista, encara que aquest ja porti pensat què farà. I això es veu molt en els projectes educatius en què es proposa fer un mural. Per ells és tota una experiència, perquè és una intervenció artística que tothom veurà. La cosa més important és: què volem dir a la gent? Què volem comunicar-li?

 

Ara que heu consolidat la via educativa, ens podries parlar de projectes concrets? De quina manera es pot emprar l’art urbà amb els nens i nenes o fer-lo entrar a les aules?

Hi ha hagut un boom en el tema de projectes participatius o comunitaris, suposo que a causa del suport que dona la política de la ciutat a aquesta mena de projectes. Vam fer dos projectes especialment destacats: el primer, a la Zona Nord, que es deia Feminisme, fanzine i art mural, i treballàvem amb adolescents d’uns quants centres. Amb aquest projecte es volia treballar temes d’identitat, de rols de gènere, de respecte, de feminisme… Vam convidar una bona mediadora en temes de gènere i artistes potents per fer un gran equip. Així es va dur una feina paral·lela de mediació, d’on va sorgir la voluntat comunicadora i l’esborrany del mural. Posteriorment, l’artista ensenyava tècniques bàsiques i context de l’art urbà per acabar pintant tots junts el mural.

Un altre projecte, que tenim obert actualment, és amb el Museu Blau. Aquest museu cada any obre una exposició molt espectacular que es diu Som Natura i que reflexiona sobre la biodiversitat, sempre lligada al barri de Sant Martí. Aquest any volien treballar amb l’art mural com a mitjà d’expressió. Els artistes han anat a les aules per mediar i reflexionar sobre el que els nens volen comunicar. El museu ens ha deixat unes parets enormes i perfectes, un espai amb moltíssima visibilitat, que s’han anat pintant cada matí fins al dia 3 de juny del 2019. És molt bonic veure quins temes els semblen sensibles i com s’acaben plasmant al mural. És un projecte de proximitat, de territori, que ens ha entusiasmat des del principi.

 

I aquesta setmana B-Murals inaugura una nova etapa.

Sí, a partir d’ara tindrem, a més de les parets de la Bostik, un espai permanent d’exposició que derivaran de les residències i un espai de taller. Tenim un programa molt llarg per celebrar-ho amb exposicions, una de les quals de l’artista madrileny Ampparito, resultat d’una residència; també, durant tota la setmana, quinze artistes aniran pintant en directe, renovant la galeria. El dissabte 8 de juny hi haurà conferències per reflexionar sobre el mateix projecte de B-Murals per presentar-nos i dues taules rodones sobre el sentit de l’art urbà en espais tancats, la museologia, la galeria relacionada amb l’art mural i com evoluciona, amb representants dels principals espais internacionals sobre art urbà. Una altra taula serà precisament sobre els projectes educatius, com funcionen, la gestió cultural, l’art a les escoles, la infància, la creativitat… I tot culminarà amb la inauguració de l’exposició Videncia y evidencia de l’artista valencià Gambin Rot i una performance de graffitis digitals de SheOne amb la música electrònica d’Andrea Parker. Amb tots aquests canvis podrem posar Barcelona en el centre del circuit i la circulació d’art urbà a escala internacional.

 

Teniu plans o ambicions respecte als projectes educatius? Què us agradaria fer?

Voldríem realitzar tallers de manera regular en família. És un moment en què l’adult i l’infant realitzen una feina complementària i col·laborativa. Ens agradaria fer-ho cada mes perquè els petits projectes que hem fet han funcionat molt bé. A més d’aprendre una tècnica nova i utilitzar l’esprai (que és molt addictiu), fem una visita ràpida guiada de mitja hora per tota la galeria oberta, per inspirar-nos. Ens sembla un espai molt adequat per crear aquests moments en família i conscienciar-les de les diferències entre art mural, graffiti i vandalisme.

Ens agradaria habilitar també aquest lloc per dur-hi a terme extraescolars, però tot just hem començat els primers contactes. Creiem que és una tècnica molt atractiva per a nens a partir de 8 anys i fins i tot adolescents. A més, crec que és molt positiu ensenyar una tècnica com aquesta i fer-los entendre la diferència entre pintar al carrer –soc la primera que no voldria que em pintessin a la porta– i treballar en un mural, en un espai habilitat i despertar-los l’interès per aquesta expressió artística i tot el que comporta, a més de fomentar el respecte per l’espai públic.

També estem implicats actualment en un projecte amb l’Institut Joan Fuster (Sagrera) que no tracta tant de pintar un mural com d’introduir l’art a les aules per propiciar noves formes de participació i revolucionar les formes tradicionals d’ensenyament. És un projecte que donaria per a una altra entrevista!

Com a gestora cultural crec que s’ha de començar a sensibilitzar el públic des de petit i el “sistema de l’art” s’ha d’adaptar a la manera com els nens veuen el món i acostar l’art a aquest públic, als seus tempos, al seu llenguatge. I ja seria genial que arribés el dia en què puguem tenir uns serveis educatius integrats al projecte.

Fotografies: Fer Alcalà i Cristina Raso Boluda

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!