Aula Ambiental Bosc Turull

Per: Borja Barbesà

 

A la part enfiladissa de Vallcarca, a una passa dels barris del Coll i la Salut, l’Aula Ambiental Bosc Turull ocupa una finca d’uns 3.000 metres quadrats. Aquest espai, integrat a l’àrea boscosa que s’estén darrere del Parc Güell, a tocar de la font de Sant Salvador, és sorprenentment tranquil malgrat trobar-se a pocs minuts a peu d’un nus viari de la magnitud de la plaça Lesseps. Parlem amb Lara Saiz, la coordinadora de l’aula.

 

A què es dedica una aula ambiental i, més concretament, la del Bosc Turull?

Jo l’entenc com un indret que facilita a persones de diverses característiques el contacte amb la natura i incorpora el medi ambient com quelcom que cal tenir en compte de manera permanent, perquè posa en relleu les conseqüències al planeta de qualsevol de les nostres activitats. A Barcelona hi ha unes quantes aules ambientals, cadascuna amb les seves característiques. Les pot marcar l’espai on són situades, que permet treballar amb més profunditat unes temàtiques o unes altres, però també el públic, amb algunes aules més adreçades, per exemple, a activitats escolars, unes altres a la ciutadania… Cada aula ambiental és un món i el fet diferencial de Bosc Turull és l’indret: no és un només un petit edifici, sinó que és situada en un espai exterior verd, dins de Barcelona, a tocar del Parc Güell, a prop del turó del Putxet, del turó de la Creueta i mirant a Collserola. Per tant, és un refugi de flora i fauna, un refugi de biodiversitat dins la ciutat, i permet molt aquesta connexió amb la natura i una educació a través de la vivència. També és un equipament que intenta, amb els recursos que tenim, mantenir relacions amb el barri, crear i formar part de xarxes. Per tant, també té un clar vessant comunitari.

 

Com es duu a la pràctica aquesta filosofia i objectius?

Les característiques de l’equipament que acabem d’explicar fan que la temàtica que més treballem sigui la biodiversitat urbana i una mica també l’agricultura urbana, perquè també disposem de diverses parcel·les d’horts. Pel que fa al públic, és variat. D’una banda, estem dirigits a escoles, qualsevol centre d’arreu pot venir a fer-hi activitats. Poden ser activitats que nosaltres oferim, no dinamitzades, però amb una guia que els proporcionem perquè descobreixin l’entorn, però també les escoles poden venir a fer les seves pròpies accions.

Hi ha centres més propers, del barri, amb qui tenim un vincle més estret: tenen els seus propis projectes, la seva parcel·la d’hort. Són la Farigola de Vallcarca i Montseny, sobretot, però també d’altres com els Jesuïtes de Gràcia i l’Escola Lexia d’educació especial, que hi acudeixen setmanalment.

Més enllà d’escoles, algunes entitats tenen aquí el seu projecte de llarga durada, com Depana, que hi té un viver de planta autòctona mediterrània: alzines, galzerans, cirerers d’arboç, roures… per realitzar replantades a Collserola, per exemple.

El Bosc Turull també és obert a uns altres col·lectius del barri que potser tenen una activitat no tan directament relacionada amb temes ambientals, però se’ls cedeix l’espai buscant una col·laboració, per exemple en el Programa de Compostatge Comunitari o en les Jornades de Voluntariat Comunitàries, en què es fan tasques de manteniment del bosc.

I, finalment, comptem amb una programació d’activitats que oferim cada estació, obertes a tothom.

El Bosc Turull també intenta tenir presència en alguns esdeveniments del barri, com el Mercat de Pagès de Vallcarca, el Fem Mercat i les Festes del Coll, donant visibilitat a l’aula, oferint alguna activitat o informant sobre el compostatge comunitari.

 

Pel que fa a la participació regular d’escoles, m’ha fet pensar en el tòpic, potser una mica caricatura i potser més accentuat fa alguns anys, sobre els infants de ciutat, que tenen o tenien una mena de desavantatge envers els nens de poble petit, en el sentit que poden tenir un desconeixement notable en relació amb qüestions ambientals, la fauna, la flora… Allò que es deia, que si feies dibuixar un pollastre, molts alumnes et dibuixaven un pollastre a l’ast en comptes de l’au de corral. S’ha fet camí, o encara us trobeu amb situacions d’aquest estil?

Bé, podem parlar de nens i nenes, però en general a la societat encara es percep una notable desconnexió amb la natura. Vivim a la ciutat, tenim una casa, llum i escalfor quan volem i ens hem oblidat dels ritmes estacionals. Tenim tot el menjar que desitgem a gairebé qualsevol moment de l’any. En general, encara hi ha gran part de la societat que està desconnectada dels cicles naturals o de com ens afecta la natura i els canvis que hi pugui haver. Sovint no ens adonem, per exemple, del fet que plogui o no interfereix decisivament en el que podrem menjar.

 

 

La visió de la pluja gairebé només com una cosa molesta, l’ús de l’expressió “mal temps” per als dies de pluja…

És clar, després volem menjar segons què o el dia de vacances volem anar a un gorg meravellós… Ens oblidem de la natura fins que tenim una setmana de vacances i aleshores reclamem que estigui ben neta, amb aigua. Això ens passa una mica a tots en general i, en conseqüència, t’ho trobes en nens i nenes. Potser, per sort, cada vegada menys perquè són temes que es treballen més, però encara hi ha molt camí per fer.

També tenim arrelada la concepció que, si vivim a la ciutat, la natura és quelcom que es troba molt lluny, que cal desplaçar-se, i no estem obertes a observar i gaudir de la natura que es troba dins una ciutat. Evidentment té l’extensió, la riquesa o la diversitat que té, amb unes característiques diferents, però per exemple a Barcelona hi ha una gran quantitat d’espècies d’ocells i de papallones, de petits mamífers, de petits amfibis… Pots adonar-te de canvis fenològics, per exemple de quan floreixen els ametllers. Cada vegada hi ha més espais verds que el veïnat va cuidant. Per tant, podem ser dins la ciutat i connectar molt més amb la natura.

Quan ho expliques, molta gent es queda al·lucinada de poder veure falcons a Barcelona, per exemple. Apropar aquest patrimoni natural que ens envolta i integrar-lo en el nostre marc mental és un dels nostres objectius.

 

Abans ens has explicat que les aules ambientals de la ciutat tenen característiques pròpies. Aleshores entenem que són complementàries, malgrat que cadascuna té el seu vessant comunitari de relació amb l’entorn més proper. És a dir, la família de Vallcarca, per exemple, té sentit que puntualment pugui visitar o beneficiar-se de la tasca d’una aula de l’altra punta de la ciutat i viceversa?

Exacte, la xarxa fa que s’ampliï el servei que ofereix cada aula. Hi ha la part relativa als vincles amb el territori immediat que cada aula realitza depenent d’on és, i a cada barri trobem que l’entramat social i els seus interessos són diferents. Però les aules acostumen a abordar temàtiques una mica diverses. Aquí, per trajectòria i pel tipus d’espai, com ja hem dit, ens especialitzem en termes de biodiversitat urbana. Però per exemple l’Aula Ambiental de Sagrada Família és al costat del Punt Verd, té molta experiència en gestió de residus i ofereix moltes activitats relacionades amb aquesta temàtica. Una altra exemple, el Centre de la Platja, a la Barceloneta, està molt encarada a temes relatius al mar, al litoral. Per tant, té molt sentit que algú acudeixi allà a fer alguna de les seves activitats, perquè aquí per exemple no abordarem aquells temes. Més exemples: el Castell de Torre Baró és una porta a Collserola i l’Aula de Sant Andreu està molt relacionada al Besòs i al que ofereix la llera del riu. Així que convidem a consultar l’oferta de totes les aules.

 

 

Explica’ns una mica el Projecte de Compostatge Comunitari que tireu endavant.

El compostatge consisteix a transformar les restes orgàniques de les nostres llars, escoles o espais de treball en matèria rica per nodrir el sòl d’un bosc, d’un hort… És un procés fàcil i barat, que hauríem d’acostumar-nos a fer a tot arreu, per posar en pràctica una economia circular. Però com que no tothom té l’espai per fer-ho o pot tenir algun aspecte no atractiu en forma d’olor desagradable en mesos de calor, el Projecte de Compostatge Comunitari facilita que els veïns hi participin sense aquests inconvenients que poden sorgir a casa. Simplement ens han de dur les seves restes orgàniques, nosaltres controlem que tot rutlli i el resultat, el compost que s’obté, una part va per al mateix bosc, que no deixa de ser un bosc urbà i no té el millor sòl del món i cal enriquir-lo, i una altra part es dona a les persones que hi han participat i en desitgen per a les plantes del seu terrat o balcó. Tenim les compostadores comunitàries aquí al Bosc Turull des del 2015 i més recentment també gestionem les que es troben al Punt Verd de l’Avinguda Vallcarca.

El benefici de dur els residus orgànics a aquests punts de compostatge respecte a llençar-los als contenidors marrons del carrer, que ja és un pas endavant, d’una banda és la qualitat del compost resultant, perquè es fa més a petita escala i hi estem més pendents. De l’altra, hi ha el benefici de la proximitat: tot el que va als contenidors marrons requereix un sistema de recollida i transport, amb uns camions que consumeixen petroli i emeten diòxid de carboni i ho duen a una planta molt gran que requereix molta energia per funcionar. I després s’ha de distribuir. Fer-ho a una escala més petita té molts beneficis, i fer-ho en l’àmbit de barri fa que la quantitat de residus ja sigui notable i això accelera i beneficia una mica el procés. El projecte incorpora també formacions i mesures informatives per donar a conèixer i fomentar aquestes pràctiques.

 

Fa uns anys que molts ciutadans hem incorporat una sèrie d’hàbits amb consciència ambiental. La recollida selectiva de les deixalles en l’àmbit domèstic és un dels més habituals, a banda evidentment no embrutar el medi, no llençar objectes per la finestra del cotxe, etcètera. A vegades pot semblar que ens hem acomodat en aquest estadi. Quins passos més podem fer a escala individual que encara no estiguin massa estesos i que siguin útils? El compostatge en seria un?

Anem avançant com a societat, però hi ha encara tantes coses que podríem fer… Efectivament, participar en el punt de compostatge comunitari més proper ja seria una millora. D’altra banda, està bé separar els residus, però és molt més important generar molts menys residus. En aquest sentit, hi ha petites decisions que podem anar prenent cada dia que ens ajudin a acostar-nos al residu zero. Des d’evitar les bosses de plàstic i usar-ne de roba, no utilitzar les ampolles d’aigua de plàstic i sí una cantimplora… Molts elements de la nostra vida quotidiana són reutilitzables: comprar a granel i reduir envasos, també en temes d’higiene, des de bolquers a copa menstrual en comptes de tampons d’un sol ús. Hi ha gent conscienciada i cada vegada hi ha més establiments que ho faciliten, però encara hem d’avançar molt en aquest sentit.

La nostra manera de consumir és importantíssima, consumir és com votar cada dia. Votes cada quatre anys, però cada dia compres alguna cosa, en aquestes accions tens marge de decisió i pots posar el pes en una banda o una altra de la balança. Qui fabrica i qui ven, si cada cop som més els que consumim d’una manera i no d’una altra, ja es preocuparà d’oferir-nos el que ens sembla millor. En cada acte de consum ens hauríem de plantejar quines conseqüències té. I això també inclou, per exemple, reenviar molts missatges pel mòbil. La transmissió de dades també està suposant una despesa energètica sovint innecessària. Aquests efectes, a més, tenen l’inconvenient que el residu és invisible o gairebé, no és tan fàcil com veure el paper d’alumini.

En el consum de l’alimentació, per exemple, no només mirar els envasos, sinó també ser conscient si és un producte de temporada o de proximitat o quants quilòmetres ha fet un kiwi per arribar a nosaltres.

Cada ciutadà pot fer petites coses, però com a societat hem d’estar més a sobre del poder, de les altes esferes de decisió, per demanar el que creiem que va més d’acord en el moment d’emergència climàtica que vivim. El que va passar amb l’ampliació de l’aeroport del Prat n’és un bon exemple, hi va haver una mobilització ciutadana important i això es pot aplicar en molts altres aspectes.

Entenc que a vegades pot ser una mica desesperant el panorama general. T’esforces per fer petits canvis i després veus notícies com la de les companyies aèries que fan vols buits només per mantenir la seva franja horària en un aeroport determinat. Hi ha coses totalment absurdes, injustes i frustrants, però no s’ha de tirar la tovallola. Hem de ser conscients que hi ha inèrcies molt fortes i és molt lent apreciar els canvis, però a escala cívica millorem.

 

 

Hi ha discursos que asseguren que, com que els actes individuals o de barri semblen tenir un impacte insignificant a escala global, l’enfocament és erroni i cal canviar-lo.

Sí, però quan sento això penso: “D’acord, però en quina banda vols estar?” I jo ho tinc molt clar, per molt que sàpigues que el que fas és poc en termes relatius o que els seus efectes costin molt de veure. No podem ser tan exigents amb nosaltres mateixes i cal entendre que és un procés amb una doble dimensió: social, però també personal. Jo, per exemple, he anat adquirint hàbits per acostar-me a un consum més conscient i responsable i no ha estat d’un dia per l’altre. En ocasions també sento desencís pel que soc capaç de fer, però intento asserenar-me. Fa un temps em vaig proposar un canvi d’hàbit al mes, que pot semblar poc, però si ho aconsegueixes són dotze canvis al cap de l’any. Així, tens temps durant un mes per pensar bé quin canvi et proposaràs integrar i com. Un exemple pot ser deixar de comprar iogurts, perquè cada un és un envàs de plàstic i passar a fer-te el iogurt amb una iogurtera… Sempre és molt millor incorporar un canvi, per petit que sigui, que aclaparar-te perquè vols fer molt i acabes no fent res.

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!