Arbres més sostenibles

Per: Martí Crespo

La tradició dels arbres de Nadal, com la del Pare Noel, no és pròpia de les nostres latituds, però amb el pas de les dècades s’ha anat introduint a casa nostra fins a convertir-se en un element més de la litúrgia nadalenca. Els avets lligats a aquesta època de l’any, segons que sembla, provenen d’Escandinàvia: el 1510 es té constància ja d’un arbre decorat a Riga, la capital de Letònia, i poc després també a Alsàcia i alguns llocs d’Alemanya. Justament els colons alemanys van introduir a partir del segle XIX l’arbre de Nadal als Estats Units, on la tradició de guarnir-los va agafar amb el temps una gran embranzida i s’ha acabat expandint per mig planeta.

Aquesta expansió, com qualsevol altra, té un important impacte ambiental. D’una banda, hi ha la qüestió vinculada a la producció i tala de milions d’avets cada any per tenir-los a casa uns quants dies i després llençar-los al contenidor. I, d’una altra, hi ha l’enganyosa alternativa de substituir-los per arbres artificials de plàstic, amb els consegüents problemes ecològics lligats a aquest material tan contaminant. Entre les dues opcions, és clar, hi ha opcions i sobretot maneres de fer més curoses amb el medi i igual de respectuoses amb les tradicions.

Seguint les recomanacions d’alguns experts, és millor ja de bon principi descartar els arbres de plàstic i optar pels naturals. I, en aquest cas, com més pròxima sigui la procedència dels avets, molt millor en termes de transport, econòmics i socials. Per sort, a Barcelona tenim a tocar una zona geogràfica privilegiada per a aquesta activitat, la del Montseny-Guilleries, on treballen una una trentena de productors d’avets de Nadal compromesos amb el territori i amb un desenvolupament sostenible del planeta.

Una altra pregunta que cal fer-se és si es compren amb arrels o sense. És a dir, si es podran replantar o no una vegada passades les festes. En aquest sentit, cal tenir en compte que un arbre amb arrels és sovint complicat que sobrevisqui en un entorn urbà, tot i que si es disposa d’espai adequat es pot provar (o també si es planta de ben jove). Tant si s’opta per no replantar-lo o directament per un exemplar sense arrels, sí que és molt important reciclar-lo al final del cicle nadalenc i evitar de totes totes que acabin en abocadors o incineradores. Per això l’Ajuntament de Barcelona disposa fins al 17 de gener del 2020 de 226 llocs de recollida d’avets de Nadal, repartits pels deu districtes de la ciutat. Els arbres es trituraran i se’n deixaran madurar les restes, que serviran després per fer compost o mulching.

Ara, més enllà de tots aquests consells (i uns quants més), també hi ha una opció igual de divertida i que planteja molts menys maldecats ambientals: per Nadal podem guarnir de fet qualsevol planta que ja tinguem a casa, o fins i podem crear una estructura en forma d’avet amb tot allò que ens passi pel barret: rodes de bicicleta, troncs, llibres, fusta, tubs de cartró o ouerespenjadors, escales

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!