Arbres més sostenibles

Per: Martí Crespo

La tradició dels arbres de Nadal, com la del Pare Noel, no és pròpia de les nostres latituds, però amb el pas de les dècades s’ha anat introduint a casa nostra fins a convertir-se en un element més de la litúrgia nadalenca. Els avets lligats a aquesta època de l’any, segons que sembla, provenen d’Escandinàvia: el 1510 es té constància ja d’un arbre decorat a Riga, la capital de Letònia, i poc després també a Alsàcia i alguns llocs d’Alemanya. Justament els colons alemanys van introduir a partir del segle XIX l’arbre de Nadal als Estats Units, on la tradició de guarnir-los va agafar amb el temps una gran embranzida i s’ha acabat expandint per mig planeta.

Aquesta expansió, com qualsevol altra, té un important impacte ambiental. D’una banda, hi ha la qüestió vinculada a la producció i tala de milions d’avets cada any per tenir-los a casa uns quants dies i després llençar-los al contenidor. I, d’una altra, hi ha l’enganyosa alternativa de substituir-los per arbres artificials de plàstic, amb els consegüents problemes ecològics lligats a aquest material tan contaminant. Entre les dues opcions, és clar, hi ha opcions i sobretot maneres de fer més curoses amb el medi i igual de respectuoses amb les tradicions.

Seguint les recomanacions d’alguns experts, és millor ja de bon principi descartar els arbres de plàstic i optar pels naturals. I, en aquest cas, com més pròxima sigui la procedència dels avets, molt millor en termes de transport, econòmics i socials. Per sort, a Barcelona tenim a tocar una zona geogràfica privilegiada per a aquesta activitat, la del Montseny-Guilleries, on treballen una una trentena de productors d’avets de Nadal compromesos amb el territori i amb un desenvolupament sostenible del planeta.

Una altra pregunta que cal fer-se és si es compren amb arrels o sense. És a dir, si es podran replantar o no una vegada passades les festes. En aquest sentit, cal tenir en compte que un arbre amb arrels és sovint complicat que sobrevisqui en un entorn urbà, tot i que si es disposa d’espai adequat es pot provar (o també si es planta de ben jove). Tant si s’opta per no replantar-lo o directament per un exemplar sense arrels, sí que és molt important reciclar-lo al final del cicle nadalenc i evitar de totes totes que acabin en abocadors o incineradores. Per això l’Ajuntament de Barcelona disposa fins al 7 de gener del 2022 de dos centenars de llocs de recollida d’avets de Nadal, repartits pels deu districtes de la ciutat. Els arbres es trituraran i se’n deixaran madurar les restes, que serviran després per fer compost o mulching.

Ara, més enllà de tots aquests consells (i uns quants més), també hi ha una opció igual de divertida i que planteja molts menys maldecats ambientals: per Nadal podem guarnir de fet qualsevol planta que ja tinguem a casa, o fins i podem crear una estructura en forma d’avet amb tot allò que ens passi pel barret: rodes de bicicleta, troncs, llibres, fusta, tubs de cartró o ouerespenjadors, escales

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!