aPunt Barcelona

Per: Marina Llompart

 

 

Cada vegada són més les famílies que s’hi miren molt a l’hora de comprar una joguina als fills. Cada vegada som més els que entenem la importància que té el joc en el desenvolupament dels infants. Avui hem parlat amb les creadores i el creador d’aPunt Barcelona, una marca de joguines de qualitat i sostenibles.

 

Com vàreu començar amb el projecte aPunt?

Era l’any 2013 i ens vam trobar tres persones: una economista, un advocat i una arquitecta. Tres persones amb interès i sensibilitat per les coses fetes a mà i la sostenibilitat, pel que fa a la part tècnica i de producció, però també com a consumidores. La situació de crisi i el consumisme ferotge d’aquell moment, sumat a la passió per les coses fetes a mà, ben fetes, de qualitat i de proximitat, ens va fer replantejar els nostres camins professionals. Teníem les mateixes inquietuds, però diferents capacitats, competències i experiències professionals i tot era complementari. Així doncs, ens vam tirar a la piscina i va començar l’aventura d’aPunt!

 

Quins són els pilars de la vostra marca?

Per una banda, el disseny i la tradició. Amb els nostres articles optem per l’originalitat i el disseny, però sense trencar amb les tècniques tradicionals de teixir i cosir. La importància del disseny, la tenim present tant en els articles com en l’embalatge. Volem aconseguir peces úniques, divertides i plenes de color que estimulin l’aprenentatge dels nens, la imaginació i el joc.

Per una altra banda, la producció local i sostenible. Els proveïdors dels nostres articles són majoritàriament de la zona i així reduïm l’impacte al medi. També treballem amb una fundació social a Barcelona. Per nosaltres és fonamental compartir i donar suport al teixit econòmic i és el nostre gra de sorra per contribuir al desenvolupament just i social de la societat en què vivim.

Finalment, la seguretat i la qualitat són una prioritat per a nosaltres. Les nostres joguines passen els tests dels laboratoris per complir els estàndards de qualitat exigits per la Unió Europea i portar el marcatge CE. Els materials que fem servir estan certificats, el cotó orgànic té la certificació GOTS, els fils i llanes tenen certificació Oeko-tex i les fustes provenen de boscos amb gestió ambiental sostenible.

 

En el món de la immediatesa, dels grans monopolis i la llei del preu més baix, com es reivindica i es defensa un projecte com el vostre, que opta precisament pel disseny, la durabilitat, la producció local, sostenible i justa?

És veritat que vivim en un món de la immediatesa i de la llei del preu més baix, però la societat (o com a mínim una part) ja canvia. També vivim en un món cada vegada més sostenible, més lent i més connectat a les persones i a la Terra. El nostre públic prioritza la qualitat, els productes Km 0, la sostenibilitat. Moltes famílies comencen a canviar la manera de viure i consumir amb l’arribada dels fills.

És una etapa en la qual els pares i mares estan pendents del desenvolupament i del benestar de les criatures, d’educar en valors positius i de connexió amb la natura en tant que som mamífers: els humans també som animals i, per tant, som dins l’ecosistema de la mare Terra. La maternitat i la paternitat és un moment molt agraït i amb moltes descobertes. Els pares i mares volen ser-hi presents, i una manera de ser-hi és oferir productes que agradin tant als adults com als infants.

 

Com ha de ser una bona joguina?

Bona pregunta. Per no confondre, serem clars i senzills! Una bona joguina ha de ser senzilla, el lema less is more és prioritari i permet a l’infant fer ús de la imaginació i ser més lliure. També ha de ser adequada al moment evolutiu de l’infant per permetre així que la frueixi i no creï frustracions ni quedi abandonada en un racó. Creiem que ha de ser sostenible i de proximitat per afavorir així al desenvolupament econòmic local, disminuir l’impacte ambiental i recollir les tradicions culturals de les comunitats. Per acabar, ha de ser una joguina amb valors (no sexista, no bèl·lica…).

 

Avui mateix, en una xarxa social dedicada a la criança, he llegit alguna cosa així com: com menys coses faci la joguina, més farà la ment de l’infant. Hi esteu d’acord? Quin paper han de tenir els adults en aquest procés? És un procés natural i, per tant, hi hem de tenir un paper passiu, o hem d’estimular i acompanyar aquest procés d’alguna manera?

Estem absolutament d’acord amb aquesta afirmació. En el joc hem de deixar espai (a les criatures i també als adults) per pensar, per imaginar, per crear, per badar, per equivocar-se i tornar a començar… I tot això requereix temps. És el principal problema del moment que vivim: estem tan acostumats a la immediatesa que esperem els resultats al moment, ens posem nerviosos… Hem d’entendre que quan l’infant juga s’està concentrant i desenvolupant, està aprenent i tantes altres coses. Deixem-los fer!

Un altre tema són les manualitats que requereixen el coneixement de tècniques prèvies més complexes, en les quals l’adult ha d’acompanyar o guiar l’infant. Les tècniques s’han d’explicar i ensenyar (cosir amb una màquina, fer ganxet, fer mitja…), però un cop tinguin la tècnica apresa ja els podem deixar volar tots sols!

La cosa important és el paper de l’adult abans del joc. Hem de ser capaços de crear espais de “provocació” del joc i estar pendents de les preferències i inquietuds dels infants. Si una criatura mostra interès per les pintures, o per fer roba… hem de proporcionar-los els materials adequats i de qualitat perquè ho puguin dur a terme.

 

El joc ha estat un espai reivindicat i en els darrers anys hem pogut veure un procés de sensibilització envers una criança conscient i una pedagogia alineada amb els valors de cada família. Ara que el joc ocupa un lloc més central, creieu que els infants corren el risc d’estar sobreestimulats?

Justament al contrari! La reivindicació d’aquests darrers anys és la tornada d’un joc més tranquil, més connectat, més tranquil. Els valors que s’han reivindicat són els de la calma, la senzillesa, l’equilibri… tot al contrari de la sobreestimulació.

 

Ja sigui a través del joc com a través dels kits DIY, queda clar que el vostre objectiu és crear elements que connectin, que creïn vincles. Com va sorgir la idea de fer kits perquè els nens fessin ganxet o brodats?

Personalment, mai no hem abandonat els treballs manuals, però ens trobàvem amb la dificultat de tenir tots els materials necessaris, de saber quins projectes senzills fer per iniciar les criatures i que fossin actuals, bonics i interessants. La creació del vincle intergeneracional és un efecte important, però és un efecte col·lateral. És intrínsec a la característica d’activitat tradicional que recull les tradicions de la zona. No deixa de ser gaire diferent de l’efecte que poden tenir les cançons de bressol o de primera infància com el Sol solet i el Caragol treu banya. Tornar al que ens van ensenyar i poder-ho ensenyar nosaltres, ens transporta a la infantesa, ens connecta amb el que vam ser i amb el bagatge cultural que tenim.

 

Com podem crear aquest vincle a través del joc? Alguna recomanació?

Els humans fem moltes coses per imitació. Copiem el que veiem, sigui conscient, o inconscientment. Si els infants veuen que a casa o al seu entorn s’aprecien les coses fetes a mà, que fruïm fent manualitats, per als altres o per a nosaltres mateix, voldran compartir aquest moment. Primer segurament amb nosaltres i més endavant ho faran tots sols. És qüestió de posar la llavor i deixar que floreixi. Ara, com a adults no hem de pretendre que el que ens agrada a nosaltres també hagi d’agradar als nostres fills o filles. Hi ha vegades que els interessos coincideixen i uns altres no. Per això és important l’observació de l’infant per saber què el motiva i el fa estar bé.

 

Com creieu que haurien de ser les nostres cartes als Reis? (Especialment aquest any pandèmic en què tots els projectes s’han vist tan afectats.)

Sembla que ens repetim, però… pensem que és un any per optar per la proximitat, la sostenibilitat, el producte local i amb valors. Ja sabeu que els patges i els Reis són internacionals i segur que entenen aquest lema que corre per les xarxes: BUY LOCAL or BYE LOCAL!

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!