El Culturista

El 20 de maig del 2023 al matí, l’Espai Jove la Fontana de la Vila de Gràcia acull la primera Festa Crea’t, dedicada a la creativitat de gènere a la infància. Rere aquesta iniciativa transformadora hi ha l’entitat Hora Lliure de Gràcia, amb Anna Tutzó Puig al capdavant. L’hem anat a buscar just pocs dies abans de la celebració de la festa perquè ens expliqui com ha anat tot el procés de concepció i creació de l’esdeveniment i, de retruc, perquè ens faci cinc cèntims també de l’entitat que presideix.

Hola, Anna. Per començar l’entrevista, estaria bé que et presentessis una mica. Qui ets, a què et dediques?

Soc l’Anna Tutzó Puig. Fa dotze anys que soc a l’entitat Hora Lliure, que va néixer per realitzar activitats familiars. Però arran que em vaig formar en estudis de teoria política feminista i perspectiva de gènere, vaig anar modificant la mirada d’Hora Lliure i cap a on ens enfocàvem. Durant el període de covid-19, vam tancar el local i des d’aleshores hem fet un gir total: vaig agafar-ne la presidència i ens dediquem a les formacions i l’assessorament en coeducació, perspectiva de gènere i diversitat.

D’on sorgeix la proposta de la festa Crea’t?

Crea’t és la Festa de la Creativitat de Gènere a la Infància. La iniciativa va néixer arran de projectes que hem anat portant a terme durant tots aquests anys previs de feina. En altres projectes, com Juguem en Igualtat o Biblioteca i Gènere, que pretenen trencar els estereotips a través del joc i la literatura infantil, ens hem anat trobant amb famílies que ens comentaven coses dels seus fills d’entre 3 i 4 anys. Per exemple: “Al meu fill li encanta posar-se faldilles, pintar-se, posar-se els meus collarets, però quan hem de sortir al carrer sempre s’afanya a treure-s’ho tot per molt que jo li digui que pot sortir al carrer vestit tal com va.” Això passa perquè els infants ja han interioritzat que hi ha dos mons: l’un que és un entorn segur i l’altre que pot ser molt hostil, sempre que no hi encaixis. I aquesta hostilitat pot interioritzar-se a través de missatges molt subtils, mirades, comentaris o verbalitzacions que poden arribar a ser molt dures. Les criatures ho integren ja des de la primera infància. D’aquesta inquietud que comentaven moltes famílies, sorgia la necessitat de crear espais de seguretat on les famílies i les criatures poguessin relacionar-se i emmirallar-se amb altres criatures amb llibertat, per comprovar en primera persona que no són les úniques que viuen amb llibertat la seva experimentació de gènere sinó tot el contrari: hi ha milers d’infants que exploren creativament amb el gènere. Perquè, al final, la creativitat de gènere a la infància és un esdeveniment absolutament natural i genuí. El que de segur que és artificial és voler emmotllar les criatures a patrons rígids respecte al gènere, a maneres concretes de fer, vestir, pensar i jugar. Perquè sense aquests patrons, les criatures exploren el món naturalment i lliure. 

Així que volem estimular aquesta creativitat natural dels infants amb la intenció de trencar motlles. Volem oferir aquest espai de seguretat, de relació i de referents (persones adultes, altres infants i persones conegudes) per poder conèixer i traçar altres maneres i camins per esdevenir i relacionar-se. Així que la idea va sorgir d’aquí. 

També m’agradaria explicar, sincerament, que la iniciativa també va néixer d’una necessitat personal, d’una necessitat de la meva pròpia infància, per haver estat aquella nena que no encaixava en els cànons establerts i que va ser molt boicotada en aquest sentit, sempre qualificada de marimacho o de no ser prou nena. De vegades sembla que les necessitats, les hagin de despertar els fills, però en aquest cas no és una necessitat que s’hagi despertat en mi per ser mare, sinó que m’acompanyava des que era petita, així que tot plegat també surt per donar veu i força a aquella nena que vaig ser i que molts no van deixar ser. I com aquella nena que vaig ser, hi ha milers i milers d’infants que volem que tinguin veu, que se sentin lliures, que surtin al carrer, que ocupin l’espai públic, que puguin decidir i que se sentin lliures de ser, fer i sentir. 

Qui sou les persones o col·lectius que tireu endavant la proposta?

L’equip motor el formem tres dones, la Cecilia Bayo, la Silvia Ortiz Collazos i jo mateixa. Però tot l’equip que hem desplegat el projecte i que treballem per la Festa Crea’t som moltes més persones. Hem vetllat perquè tant l’equip motor com l’equip total estigués format per persones del col·lectiu LGTBIQ+ i persones que estan experimentant amb el gènere perquè tothom s’hi sentís representat i hi tingués cabuda. 

La iniciativa va néixer fa com a mínim dos o tres anys i és ara que surt a la llum. Tot aquest temps ha estat de lluitar i treballar perquè surti el pressupost, perquè les administracions s’hi mullin i hi inverteixin. Però per fi aquest any hem aconseguit una subvenció del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat i, gràcies a això, ho hem pogut tirar endavant. 

A què us voleu referir amb “creativitat de gènere” i com l’enfoqueu en la primera infància? 

Com et comentava, la creativitat de gènere és ben natural en aquesta etapa. De fet, si visquéssim en un altre món –utòpic– on els sistemes de gènere no fossin presents i no emmotllessin els infants a una manera de fer, pensar, ser, sentir, relacionar-se i estimar, no esdevindríem com esdevenim. Com ens construïm, respon a un sistema cultural. Tenint en compte això, la creativitat de gènere és precisament això, és aquesta expressió lliure de gènere. I no és que aquests petits infants hagin de trencar els patrons establerts perquè encara estan en un moment en què no han interioritzat plenament el patró normatiu de gènere que es va imposant des d’abans que naixem.

En les formacions, moltes vegades les famílies, i també mestres d’escola, expressen certs dubtes o qüestionaments al voltant de les qüestions de gènere. El discurs sobre que el gènere és una construcció és normalment avalat per tothom, però quan comences a gratar una mica comencen a sorgir certs dubtes o incomoditats: “Eh, però des que és ben petita a la meva filla li encanta el rosa”, com si la preferència pel rosa la dugués a l’ADN. O “és que li agraden els cotxes des que és un nadó.” Tothom diu “és cultural, és cultural”, però quan comences a parlar, desmuntar, qüestionar i treballar exemples concrets, surten moltes defenses. Però darrere d’aquests comentaris o incomoditats s’amaga la creença que les nenes sí que tenen certa predisposició biològica per alguns afers i els nens per uns altres. Que, efectivament, aquestes diferències sí que es van construint, però no és que estiguin determinades essencialment o genètica. 

En definitiva, la creativitat de gènere és l’expressió lliure d’aquest i el que volem és visibilitzar que aquesta creativitat és completament natural. 

Entenc, doncs, que preteneu irrompre en la construcció binària de gènere, no?

Trencar amb el binarisme, sí, completament, i deixar llibertat a les criatures per jugar, experimentar i relacionar-se lliurement i així poder esdevenir persones completes. Perquè, al final, quan les emmotllem al gènere, reduïm la seva capacitat de ser; quan un infant solament juga a uns jocs determinats, es redueixen les seves possibilitats, la seva capacitat cognitiva, la seva capacitat de fer, ser i aprendre. Així que volem que esdevinguin persones completes i que se sentin lliures i còmodes fent i essent. 

I per què en la primera i petita infància?

Perquè, precisament, és el moment en què el gènere s’assenta. Al voltant dels 3 anys, entre els 2 i els 4, els patrons de gènere queden pràcticament culturitzats, establerts i interioritzats. Així que pretenem poder incidir en aquest moment i visibilitzar aquestes criatures que experimenten i visibilitzar, també, les famílies que estan donant cabuda a aquesta creativitat i experimentació i donar-los eines perquè puguin jugar i experimentar. Però la festa no es dirigeix només a la primera infància, sinó que també pretenem arribar des dels nadons i les seves famílies fins a l’edat dels 16 anys, amb la idea de poder caminar tot el recorregut de la infància i l’adolescència. Però, efectivament, el públic i les famílies que més s’estan acostant a la proposta i que s’hi estan apuntant són famílies amb criatures petites, de 0 a 8 anys. La franja adolescent és la que ens està costant més d’arribar. 

El gènere es modela durant tota la vida, però sí que és cert que fins als 4 anys els infants es troben en una etapa molt influent al voltant de la construcció de la identitat, el gènere i les maneres de relacionar-se amb el món. Però durant tota la vida tenim la capacitat humana d’evolucionar i modelar-nos, és per això que pretenem arribar a totes les edats.  

Què podem esperar de la Festa Crea’t? A qui es vol dirigir i què s’hi pot trobar?

El que esperem és que les persones que hi vinguin es trobin amb un espai acollidor, s’hi sentin a gust i es trobin en un entorn de seguretat per poder ser lliurement, relacionar-se i conèixer unes altres persones. Un dels grans objectius seria aquest. Perquè és el que et comentava: aquestes criatures, a casa seva poden ser allò que volen, però quan surten al carrer, van al parc o van a l’escola, ja no ho poden ser. 

Aleshores, què oferim? Doncs activitats, moltíssimes, per precisament explorar tot això. Per exemple, comptarem amb un espai dressing, que bé podria haver-se dit cross dressing, on trobaran tota mena de roba per poder explorar i vestir-se per experimentar amb el gènere o amb allò que vulguin. Així hi haurà dos mostraris que estaran completament barrejats, l’un de roba tradicionalment adjudicada al gènere masculí i l’altre tradicionalment adjudicada al gènere femení. Hem procurat oferir talles per a totes les edats, tot i que és una activitat pensada, sobretot, per a infants. També hi haurà un espai de contes amb quaranta títols que aborden la creativitat de gènere, com per exemple Visca les ungles de colors! d’Acosta, Amavisca i Gusti (2019), o No a totes les nenes els agrada el rosa de Pintor (2022). Procurem triar llibres per a totes les edats, també per a l’etapa adolescent. I també s’hi podran trobar quatre títols per oferir eines a les famílies sobre aquest tema. Hi haurà, alhora, una sessió de contes amb Patricia Bargalló Moreira i un espai de cures: hi reproduïm una caseta amb tots els espais de cures que ha de tenir una llar, amb la idea de posar les cures al centre, a favor d’aquest canvi de valors que perseguim, per erradicar la violència. 

Després, també hi ha propostes amb reserva específica, com ara projeccions de cinema (una per a infants i l’altra per a adolescents: Gabi, de los 8 a los 13 (2021), que la recomano moltíssim per a l’etapa adolescent i també per a persones adultes, sobre els anys de vida dels 8 als 13 de Gabi, una criatura que experimenta al voltant del seu gènere sense prendre una definició o determinació concreta), tallers de teatre per poder treballar gènere i cos a través de jocs i dinàmiques teatrals, taller de còmic per experimentar a través de la creació de personatges revolucionaris a càrrec de Luc Cerverón i l’Off Crea’t, que consisteix en dos tallers que oferim per a docents d’escoles bressol, infantil, primària, secundària i batxillerat per treballar la creativitat de gènere a l’aula. Aquests tallers sí que són de pagament, 15 €, perquè estan subvencionats parcialment. Aquests tallers, que seran el 25 i el 31 de maig, pretenen oferir eines a les escoles. Jo faig formacions amb llars d’infants i molt sovint em pregunten: “Què fem si un dia ve una família que ha decidit fer una criança sense gènere?” Primer de tot, això caldria plantejar-s’ho abans de trobar-se amb la situació de tenir la criatura ja al centre. En aquest sentit, hi ha una activitat programada molt interessant, la Taula d’Experiències. Hem convidat diferents persones que formaran part d’una taula rodona en la qual s’abordarà i es parlarà al voltant de la possibilitat d’exercir una criança sense gènere. Hi ha convidades l’Eva Vela, que porta un grup de criança queer, el Teo Pardo que hi assistirà virtualment, el Rubén Papa Gestante que vindrà des de Madrid i altres famílies que hi participaran. 

Abans has comentat que voleu arribar i dirigir-vos a aquelles infàncies que a casa tenen l’espai per fer, ser i sentir, però que, quan surten al carrer, es veuen coartades. I què passa amb aquells infants que a casa tampoc tenen l’espai?

No, no, és clar. Això és una feina de llarg recorregut. Són famílies que, evidentment, no vindran a la Festa Crea’t. En aquest sentit, des de l’Hora Lliure fem formacions a escoles i famílies per mobilitzar i trencar aquestes idees tan rígides sobre el gènere i la diversitat. Perquè realment hi ha moltes criatures que no compten amb un espai segur de llibertat, de fet, la gran majoria. Aleshores, cal continuar treballant. Però visibilitzant i donant veu a unes altres maneres i referents, és una manera també d’arribar cada vegada a més famílies i nínxols. 

Ens agradaria saber quina és la feina transversal que porteu a terme, més enllà de la festa. Què feu? Quines accions porteu a terme, com us organitzeu i quins són els vostres espais d’incidència? Les escoles? L’espai públic?

Tenim diferents iniciatives. La que té més pes és Coeduca’t i transforma el món. És una iniciativa dirigida a llars i escoles en etapa infantil i primària. De moment hi han participat nou escoles bressol durant dos anys i és de llarga durada: durant dos anys oferim formació i acompanyament en perspectiva de gènere i diversitat amb l’objectiu que el centre esdevingui un centre coeducatiu. S’ofereixen tant sessions i materials teòrics com materials pràctics i propostes d’actuació per poder treballar a les aules. És un projecte molt transformador que està tenint una gran incidència a les escoles i que rep un retorn molt i molt positiu. Perquè per transformar els centres educatius, cal transformar les persones que hi estan a càrrec. 

També tenim Biblioteca i Gènere, que és un dels primers projectes que vam iniciar, per analitzar amb perspectiva de gènere les biblioteques infantils escolars que s’ha replicat en moltes escoles i que visibilitza moltíssimes qüestions que passen totalment inadvertides en les vides dels centres i les biblioteques escolars. Els equips docents ens diuen: “Uau, Ana, no me n’havia adonat!” D’aquest projecte, n’han anat derivant molts altres, com ara Papa, explica’m un conte, que consisteix a ocupar l’espai públic amb contes que treballin les masculinitats, explicats per homes voluntaris, de manera que siguin ells mateixos qui expliquin els contes i desmuntin la masculinitat hegemònica a través d’aquest espai literari. També comptem amb el projecte Contes diversos, ciutat diversa, de contacontes amb perspectiva de gènere i diversitat, també plantejat a l’espai públic. 

Quina és la vostra projecció? Com us agradaria créixer i fins on voldríeu arribar?

Respecte a la Festa Crea’t, és el primer any i desitgem que sigui la primera de moltes festes i que creixi, que es faci gran, perquè tingui més presència i sigui més gran tant en temps com en espai. 

I com a Hora Lliure, seguirem amb la tasca que ens mou i ens motiva, la voluntat de transformar el món, generar canvi i visibilitzar aquest missatge. 

Què creus que s’hauria de canviar a escala de famílies, escola i societat per abordar temes de diversitat, identitat i llibertat de gènere?

Parlar molt i visibilitzar molt. És absolutament necessari que el silenci que s’ha imposat històricament al voltant de la diversitat es trenqui, no solament en els col·lectius LGTBIQ+, sinó també en la lluita per la visibilització de la diversitat en el sentit més ampli de la paraula: totes les persones som diverses. És per això que cal trencar amb aquests silencis i revertir totes les violències. Cal parlar-ne molt i contínuament. Així que cal continuar treballant amb projectes incidents, trencar tabús, obrir l’espai a nous valors que comportin noves actuacions. 

Confio que anem pel bon camí. Les persones que ens han precedit han aconseguit moltíssimes coses i ara, nosaltres, hem de continuar treballant per agafar-los el relleu i continuar transformant. 

És cert que no tota la societat canvia al mateix temps, però s’ha de procurar incidir cada vegada en més espais per anar ocupant i sensibilitzant més persones. No ens queda una altra opció sinó seguir aquest camí de treball i visibilització. 

I, per concretar: cal continuar formant, cal pressionar l’administració perquè es mulli i aporti més recursos per treballar àrees com la diversitat, l’educació afectivosexual, etc. Necessitem molts més diners, perquè no són qüestions que se solucionin amb petits tallers puntuals, sinó que cal fer un treball de fons. Perquè per fer un canvi sistèmic i profund, cal que quan les persones surtin al carrer canviïn de mirada. Perquè si el missatge i discurs que lluitem n’és un, però el món es manté igual i les actituds i els rols que es continuen premiant socialment són els hegemònics i dominants, quedem completament desarmades. Cal temps, recursos, espai i molta visibilització, educació i difusió. Així que caldrà continuar treballant i optant per aquesta transformació profunda.