Ana Pessoa

Per: Natalia Ohcontes

Amb una història d’adolescència en estat pur i unes il·lustracions d’un color blau elèctric que eclipsen, Mary John (L’Altra Tribu, 2021) ha estat l’obra guanyadora del Premi Llibreter 2022 en la categoria de Millor Llibre de Literatura Infantil i Juvenil – Altres Literatures. L’escriu Ana Pessoa, l’il·lustra Bernardo P. Carvalho i el tradueix al català Mercè Ubach.

El text que signa Ana Pessoa (Lisboa, 1982) és una extensa i intensa carta confident escrita en primera persona per la Maria João al seu primer amor, en Júlio, i que s’acaba convertint en un relat iniciàtic de descoberta i construcció de la identitat durant els anys de l’adolèscencia. Una etapa vital que l’autora explora molt sovint a la seva obra (Supergigante, Aquí es un buen lugar, Desvio, El cuaderno rojo de la chica karateka) i amb la qual ha estat seleccionada per al catàleg White Ravens i ha guanyat diversos premis internacionals.

I com que l’Ana va fer un viatge exprés de 32 hores molt intenses a Barcelona per recollir el Premi Llibreter, visitar llibreries, comprar un munt de llibres, parlar amb un grup de lectoresfans i fer tres entrevistes, ens vam trobar amb ella pocs minuts abans del seu vol de tornada a Brussel·les, on actualment viu, escriu, treballa com a traductora i és mare. Una de les tres entrevistes és aquesta:

Deus estar cansada, després d’un dia i mig sense parar a Barcelona…

No, no, què va, ho visc com una pausa! És un respir de la meva rutina, de la meva vida domèstica de mare a casa, amb tres fills molt petits. El meu ego ja feia un temps que em demanava sortir i tenir una experiència motivadora com aquesta. I la veritat és que m’he sentit com una reina a Barcelona! Ho he viscut com un regal, com el resultat d’una feina creativa que faig amb plaer, però també amb dolor, d’escriure durant hores i hores, concentrada, en soledat, sense contacte amb lectors, editors, llibreters, periodistes, etc. Quan escric no penso mai en tot això…

I intueixo un procés d’escriptura molt llarg el de Mary John, oi?

Sí, mooolt llarg, hi ha moltes hores i molta feina de construcció del llenguatge, d’investigació lingüística, és una novel·la molt elaborada en aquest sentit. Mary John la vaig escriure a mà, en diverses llibretes on escrivia i reescrivia constantment. M’agrada molt la corporalitat d’escriure a mà, el gest de l’escriptura. A més, el bolígraf no permet fer correccions com a l’ordinador. Cada cop que vols fer una modificació has de tornar a escriure-ho tot una vegada i una altra. I en aquesta reescriptura constant hi ha paraules, frases, imatges que es van quedant, que es mantenen, són aquelles repeticions semàntiques que té el llibre, aquells jocs de paraules, que jo les sento gairebé com a oracions o mantres de la protagonista. Sé que no existirien si l’hagués escrit a l’ordinador i és curiós com acaben convertides en un tret essencial d’aquest text.

Un text que commou des de la veritat i l’honestedat més absolutes, amb una prosa lírica, gairebé poètica, plena de matisos i de metàfores per parlar amb naturalitat i molta nostàlgia de tot allò que es viu a l’adolescència. Però no tinc clar que tu escriguis pensant en lectors i lectores adolescents.

No, jo no escric per als adolescents perquè no els conec, no sé què els agrada. Però sí que escric sobre l’adolescència perquè m’interessa molt aquesta etapa vital com a argument literari dels meus llibres. És el moment de descobrir moltes coses per primer cop, de la novetat, de les primeres vegades. A més, l’adolescència és un període existencialista d’aprenentatge i creixement, de transformació de la identitat molt potent, però que també pot ser molt dolorós, molt violent. És curiós perquè sovint em pregunten si és que trobo a faltar la meva adolescència. Llavors responc amb un no rotund, ni parlar-ne! No voldria tornar-hi mai de la vida!

Aquest llibre va aparèixer fa 6 anys a Portugal editat per Planeta Tangerina, com va ser rebut allà en aquell primer moment?

La primera cosa que em va dir la meva editora és que m’havia de preparar per a la polèmica i per rebre moltes crítiques, que no era un llibre fàcil i que corria certs riscos. I a mi encara ara em costa d’entendre-ho: per què? Per què és “problemàtic” un llibre que parla de temes que s’han donat i es donaran sempre, pels segles dels segles? El primer amor, la menstruació, la transformació del cos, el desig, el sexe… No escric sobre res innovador, transgressor o desconegut, només sobre la vida normal de qualsevol noia adolescent de qualsevol època a qualsevol lloc del món. Però sí, a Portugal van pensar que aquests temes “tabús” podien ser un problema per als mediadors a l’hora d’apropar el llibre als lectors i van decidir afegir una anotació: Recomanat per a lectors majors de 14 anys.

I un cop surt publicat i es comença a llegir a tot arreu, què passa, quins comentaris t’arriben? Tens alguna anècdota?

Moltes dones adultes m’han dit que els ha emocionat i interpel·lat i que els hagués ajudat molt llegir aquest llibre a la seva adolescència. Però jo tinc els meus dubtes… No sé si el missatge de Mary John et pot arribar igual sent una lectora adolescent o si és necessària certa distància, certa nostàlgia d’allò que ja ha passat, d’allò que ja no és, una distància que te la dona el temps, els anys i la vida. També he rebut missatges molt bonics de famílies (mare-filla o àvianeta) que em confessen que aquest llibre els ha permès tenir converses profundes sobre certs temes íntims entre generacions amb mirades diferents i que s’han donat d’una manera natural, molt orgànica. I això ho trobo molt especial! De fet, per a mi la literatura és precisament això: és una part de la vida, una interpretació d’allò que em passa, és transitar un camí de reflexió i d’autoconeixement per descobrir qui soc.

Com la carta que escriu Mary John fins a descobrir-se com a Maria João en aquest viatge d’empoderament i exploració de la seva pròpia identitat. Què té de tu el personatge de MaryJohn?

De mi té aquesta necessitat d’escriure per saber qui és, o millor dit, qui no és. Aquestes ganes de trobar-se a través de l’escriptura i anar creixent i reconeixent-se a mesura que avança la carta, a cada afirmació, darrere de cada dubte. Aquesta soc jo. Però si em preguntes per la meva experiència a l’adolescència, t’he de dir que jo era més Liliana! (riu) Per la meva genètica, vaig ser de les primeres a fer el canvi físic i aviat ja estava “ben resolta” com a adolescent. Però tenia al voltant moltes amigues que eren més properes a Mary John, amb els mateixos dubtes, inseguretats, decepcions i desitjos… i d’allà surt ella.

Ella com a protagonista d’un relat poc habitual a la literatura juvenil actual, on sovint les històries d’amor i desamor es mouen entre el dramatisme i el romanticisme més absolut. A Mary John no hi ha amor ensucrat ni sexe escandalós. És realitat i vida quotidiana, sense didactismes ni paternalismes. És un comiat del passat i la recerca d’un lloc al món, caminant pel terreny de la incertesa i de la possibilitat per descobrir-se a una mateixa, en un etern estiu com ho és tota adolescència.

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!