Álvaro Bilbao

Per: Marina Llompart

Álvaro Bilbao és neuropsicòleg, pare, escriptor i divulgador. Ha dedicat la seva carrera professional i personal a aprendre més sobre el funcionament del cervell dels infants per una criança en positiu. Avui en dia té quatre llibres publicats i pels seus cursos Educar en positivo i El cerebro del niño ja han passat més de 15.000 alumnes. Parlem amb ell sobre cervell, infància i criança.

 

Què ha aportat la neurociència a l’àmbit de la criança? Com ens ajuda a entendre millor els infants?

La neurociència ha contribuït, sobretot, a una tornada al sentit comú. El segle passat, una sèrie de corrents defensaven que no s’havia de malcriar els nens, no se’ls havia d’agafar en braços, una defensa de la llet de fórmula… No obstant això, el sentit comú i l’instint ens diuen una altra cosa: els pares i les mares volen agafar els seus fills en braços, atendre’ls. Tot això, a la llarga s’ha demostrat que és més eficaç. La tensió entre aquestes dues tendències ha generat molts discursos contradictoris i el que ha fet la neurociència és intentar tornar al punt de partida, al sentit comú, a la sèrie de comportaments que es portaven repetint des d’èpoques més antigues.

 

El cervell del nen explicat als pares està dividit en quatre parts: una part de fonaments, una d’eines pràctiques, una dedicada a la intel·ligència emocional i el desenvolupament intel·lectual. Què trobaran les famílies en aquest llibre?

Es trobaran sobretot idees molt pràctiques, molt senzilles, que connectaran amb aquest sentit comú del qual parlàvem. En el llibre es repeteix molt la idea que el cervell és equilibri, entre el caràcter més instintiu i la convivència a la societat a la qual pertanyem. El llibre cerca ajudar els pares a entendre aquest equilibri a l’hora d’educar i els transmet la necessitat que té el nen d’aquest equilibri entre els límits i la llibertat. La idea és que els pares i mares es trobin molts exemples pràctics i quotidians per ajudar el seu fill a tenir un desenvolupament més ple.

 

Quins són els dubtes o les inquietuds més comunes de les famílies que et trobes en la teva pràctica professional?

La veritat és que el llibre intenta donar respostes a tots aquells dubtes que veig que tenen les famílies en el seu dia a dia. Sobretot, tenen a veure amb com actuar quan hi ha violència cap a l’infant i aquest no es defensa; també relacionada amb el son, que per això vaig escriure el llibre Todos a la cama; la gelosia i les disputes entre germans… Coses molt quotidianes. El que més cal treballar és, com ja he dit, l’equilibri: a les famílies que són més obsessives amb l’ordre, se’ls ha de recalcar que els nens necessiten llibertat; a les famílies que estan molt obsessionades que el nen ha de créixer en llibertat, se’ls ha de recordar que és important però que necessiten unes normes i uns límits.

 

Com funciona el cervell de l’infant?

Hem de tenir clar que no funciona com el cervell adult. Nosaltres pensem amb paraules, amb unes eines de raonament lògic, amb una lògica causal, amb una relació entre els elements. El cervell del nen funciona d’una manera molt més instintiva, molt més emocional i per tant hem d’aprendre a parlar amb el seu llenguatge. Quan un nen té una rebequeria, no serveix de res que li intentem explicar de manera lògica el motiu que l’ha portat a la frustració. El que necessita és una abraçada, que és la manera com ells entenen que es pot calmar aquest malestar. Durant el primer any de vida el cervell és totalment instintiu i és a partir del segon any que el cervell emocional pren protagonisme. L’entrada al món de la raó i la lògica comença als sis anys, i comença la convivència entre la part racional i la part infantil o emocional.

 

El llibre fa una gran defensa de la infància com l’etapa més rellevant en la formació de l’individu, no és així?

Moltes vegades les famílies posen l’accent en el fet que el nen pugui anar a una bona universitat en el futur, que tinguin bones oportunitats a la vida… I el que jo els dic, igual que diuen molts estudis, és que la manera de donar oportunitats als nostres fills en el futur és donar-los afecte durant els primers anys de vida. La manera com nosaltres ens relacionem amb els nostres fills serà la manera com ells es relacionaran amb els altres el dia de demà. Tot això determinarà el seu estil de vida, el seu èxit professional…

I l’educació ha d’actuar en conseqüència. En un moment en què els estudis universitaris ja no asseguren una plaça d’èxit, el que es comença a valorar són trets com la confiança, la iniciativa, saber desenvolupar-se a la feina…

 

Hi ha més consciència sobre la criança que mai, les coses així com s’han fet sempre es posen en dubte. Però què passa amb les formes de criança paral·leles? Què passa quan la teva manera de criar-los es contraposa a la manera com ho fan a l’escola, o a casa dels avis, etc.?

Aquest és també un dels dubtes més freqüents. Sempre dic que els models educatius són els que són, això és difícil de canviar i que en realitat el model més important per al nen és el que viu a casa. Que si tu cada dia li poses verdura, i un cop a la setmana va a casa de l’àvia i li posa salsitxes de paquet, per posar un exemple, el nen seguirà menjant molta verdura. És més, la diferència de criances paral·leles ajuda el nen a viure diferents models i no ha de condicionar els pares.

 

Educar amb sentit comú acaba sent una arma per empoderar les famílies perquè prenguin les seves pròpies decisions enmig d’una societat sobreinformada.

Totalment. Crec que aquest ha estat precisament l’èxit del llibre i n’he parlat amb molts psicòlegs infantils. Ha estat el fet d’explicar d’una manera fàcil i entenedora i fer un compendi de les qüestions que preocupen les famílies. Posar sobre la taula el desenvolupament emocional i intel·lectual del nen i mostrar a les famílies com potenciar-ho des de l’instint i el sentit comú. Un missatge que transmeten molts professionals: el de l’equilibri entre donar molt amor al nen i posar els límits que necessita. Sempre que ens trobem que un nen té un problema té a veure amb una descompensació en algun dels dos eixos.

 

No podem parlar de cervell, criança i infància amb tu sense treure el tema de la tecnologia i com afecta el cervell dels nens. És tan dolenta? L’hem de limitar?

Crec que és molt important que les famílies entenguin que el cervell del nen —més enllà que el contacte amb les tecnologies pugui tenir aspectes negatius— necessita, sobretot durant els sis primers anys de vida, fer moltes altres coses. Si el dia tingués mil hores, potser no passaria res perquè es passessin mitja hora jugant amb algun dispositiu, que així i tot és perjudicial. El problema és que el dia només té vint-i-quatre hores i ells necessiten córrer, saltar, escoltar vocabulari, parlar amb els seus pares, rebre amor, descansar, jugar, manipular, tastar aliments… Tenen tant a descobrir que la tecnologia hauria de ser l’última cosa de la llista.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!