Alícia al país de les meravelles

Per: Laura Bernis

alícia país meravelles

Autor: Lewis Carrol

Il·lustració: Júlia Cerdà

Estrella Polar

A partir de 9 anys

Quin munt d’Alícies hem conegut al llarg dels anys: des del dibuix animat de Disney fins a l’Alícia guerrera de pel·lícula de Tim Burton, passant, sobretot, per les il·lustracions originals, clàssiques en blanc i negre de John Tenniel. Però la història és sempre la mateixa, la que tots coneixem: una nena que, perseguint un conill que té pressa, cau per un forat i arriba a un món surrealista on qualsevol cosa pot passar, i passa! Una cerimònia del te absolutament esbojarrada, un gat conseller de dubtosa confiança i una sentència de la Reina de Cors són part del màgic món que va construir Lewis Carroll en aquest conte, farcit de cançons, poesia i narracions sense sentit (aparentment). S’han fet moltes d’edicions d’Alícia al país de les meravelles, sobretot commemorant els 150 anys de la seva publicació. Però n’hi ha alguna que encara ens sorprèn, i és aquesta editada per Estrella Polar i il·lustrada amb un encert excepcional per Júlia Sardà (juliasarda.com). El gran protagonisme se l’endú l’Alícia, que amb uns grans ulls transmet aquest neguit d’incertesa i desconcert que acompanya tota la història. Per començar ens trobem que és morena, i per què no? Per què sempre ens la imaginem amb els cabells rossos i llargs? La il·lustradora trenca aquest estereotip. Li dibuixa un vestit blanc que contrasta amb els negres, blaus i marrons apagats predominants en cada pàgina i que creen un entorn més càlid. I afegeix una suma de detalls on cada petit objecte hi té cabuda. Si teniu ganes de rellegir aquest clàssic i gaudir (tant petits com grans) d’una Alícia com mai l’havíeu vist, no us perdeu aquesta edició!

 

 

* Alícia al país de les meravelles va ser prohibida el 1900, als Estats Units, quan en una escola de secundària van veure referències a la masturbació i a fantasies sexuals, a més a més de caracteritzacions despectives dels professors i de les cerimònies religioses. També el 1931 va ser prohibida a la Xina, perquè el censor va considerar que el fet de donar als animals atributs propis dels éssers humans podia confondre els infants.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!