Àlex Novials

Per: Marina Llompart

 

 

És possible que hàgiu vist aquesta revista al quiosc, perquè és cridanera i s’hi miren molt. Potser, si teniu canalla a casa, heu gaudit els mesos del confinament amb les propostes diàries que generosament ens va regalar l’equip de Petit Sàpiens. I si encara no la coneixes, el Petit Sàpiens és una revista infantil que intenta acostar la història als lectors, i la recomanem molt i molt. Parlem amb Àlex Novials, el director, que ens explica una mica més sobre aquesta iniciativa tan apassionant. El seu gran objectiu: fer-nos viatjar en el temps.

 

Com va néixer Petit Sàpiens?

La revista Sàpiens és una publicació amb divuit anys d’història i que ja va pel número 221. Vam pensar que el fet que una revista dedicada a la història hagués tingut tant d’èxit al nostre país era simptomàtic i que hi havia un interès per la matèria. Per què no podíem intentar adaptar el format a joves lectors? Vam començar fent-ne una prova semestral que sortia amb la revista mare i va funcionar bastant bé. Així, vam decidir constituir-la com una publicació independent amb periodicitat mensual i ha anat molt bé. El nombre de subscriptors creix i n’estem molt contents. Per mi, que soc a l’equip de la revista des del 2004, el Petit Sàpiens va ser un nou desafiament molt bonic.

 

A quin públic infantil us dirigiu?

La revista s’enfoca a infants d’entre set i dotze anys, a partir del moment que ja saben llegir sols i fins a l’adolescència, que és quan considerem que canvien els seus interessos o estan preparats per assolir uns altres textos. L’oferta d’entreteniment és molt variada i creiem que el nostre públic directe és el preadolescent, però sabem que hi ha molts joves i adults que consumeixen la revista. Al final és un lloc de trobada familiar entre adults i nens al voltant de la història, la ciència i, en última instància, la descoberta del món. La revista vol ser una altra eina per a aquesta descoberta i estem molt contents de l’acollida que ha tingut.

 

És el públic infantil més exigent que l’adult?

El nivell d’autoexigència és nostre. Volem fer un producte molt cuidat (com el número per a adults, és clar). La revista, des del seu origen, ha intentat destacar per ser divulgativa, apta per a tothom. Intentar adaptar aquesta línia a un públic infantil és fer un doble salt mortal. La nostra autoexigència ve de voler deixar molt clars els continguts i no donar res per sabut i, al mateix temps, fer un producte molt ben treballat. Abans de tractar un tema fem un buidatge d’informació enorme. Això és necessari per poder arribar al moll de l’os, a les coses més importants, explicar la història a través de les anècdotes, de les curiositats.

 

Així, el vostre gran desafiament és mantenir aquest caràcter planer, divulgatiu, sense perdre veracitat. Gens fàcil.

Exacte. És la gran regla d’or: tot ha de ser atractiu i ha d’estar ben explicat, però sobretot ha d’estar molt documentat. Tot això afecta no sols la recerca o la part textual, sinó també la part visual. Totes les il·lustracions són encàrrecs específics i, per tant, hi ha una feina prèvia de documentació també molt important. És veritat que cada il·lustrador té el seu estil i ens agrada que hi hagi diferents aproximacions visuals, però la informació visual que donem ha de ser pertinent, adequada i lliure d’anacronismes. És una feina molt important per a nosaltres.

 

Cada vegada són més nombrosos els experts que reivindiquen els llibres de coneixement i de no-ficció com a eina de promoció lectora. Així i tot, no es publiquen, ni de bon tros, tants llibres de coneixement com llibres de ficció. Petit Sàpiens pot ser una eina molt útil no sols per a les biblioteques, sinó també per a les famílies que troben a faltar aquesta mena de llibres.

És clar que sí, busquem obrir el ventall de manera que la història sigui una aventura fascinant. Parlar d’unes altres èpoques és parlar d’unes altres persones, de com han construït la seva pròpia realitat… I això, per a un nen, és molt atractiu. Busquem defugir també el material curricular, que sigui un vehicle d’oci, escapar-nos d’una història farcida de dates i personatges històrics, és a dir, la gran història en majúscules que han patit les generacions precedents, per presentar una història més pròxima, més desenfadada, relacionada amb coses que per a ells són interessants o que formen part de la seva vida. A l’últim número hem dedicat un article a explicar la invenció del telèfon. El nostre públic, que ja s’ha criat en l’era dels telèfons intel·ligents, dona per descomptat una cosa que té un segle d’història. Els estem obrint una finestra per entendre el seu present.

 

A més de l’aproximació que feu a la història, quins altres components lúdics podem trobar a la revista?

Des del principi el còmic ha estat present en tots els números de la revista fins a sumar quatre sèries que es van repetint. El còmic té molt de pes a la revista perquè creiem que és un gènere molt fresc, que ens permet una aproximació més lúdica que no pas un text periodístic. Hi podem trobar les aventures d’uns agents espacials del futur que vigilen que no s’alteri la història i que es relaciona amb el tema del número de la revista; uns zombis que a cada número coneixen un personatge històric; tenim un indi de les planures que fa veure que ajuda l’exèrcit nord-americà, però en realitat el fa parar boig. I recentment hem introduït un còmic d’una guerrillera ibera que lluita contra la invasió romana amb molt d’enginy… la nostra Astèrix!

L’altra pota de l’aproximació lúdica és formada per jocs i passatemps més clàssics: mots encreuats, les diferències…

 

El còmic és una de les parts més emblemàtiques de Petit Sàpiens i precisament omple un altre buit: el còmic per a nens.

I tant! Crec que és un gènere que enganxa els més petits i ajuda els nens menys lectors a reenganxar-s’hi, perquè és molt atractiu. Quant a la indústria, no som un país que produeixi gaire còmic i ho veig en els nostres autors, i la dificultat de trobar continuïtat en els productes. És un luxe poder mantenir aquestes quatre sèries a la revista.

 

Com escolliu el tema de la revista?

És un procés col·laboratiu. Fem una previsió anual dels temes de portada que poden resultar més interessants i que ocuparan la meitat del contingut de la revista. Mirem que s’hi vagin alternant les èpoques i els temes. A partir del tema de portada s’escullen els subtemes mantenint-ne també la varietat. La idea és que el número quedi com més variat millor, perquè un lector sempre hi trobi algun tema que sigui del seu interès. Ara preparem un número amb portada dedicada a Isaac Newton i tota la seva aportació científica, que anirà acompanyat d’un joc de taula egipci amb cinc mil anys d’història i un tema sobre el desastre del Titànic, per exemple.

El pes de la revista és la història, però sovint hi lliguem temes de cultura en general: art, ciència, natura… La descoberta del món en general, però cercant sempre com a eix transversal la història, que és l’esperit de Sàpiens.

 

Una vegada teniu el tema escollit, com es prepara un número de Petit Sàpiens?

Una vegada s’han escollit els temes comença el buidatge d’informació, per estudiar bé el tema i decidir les qüestions principals que hi volem tractar, tenint en compte, com sempre, que siguin interessants i variades.
A partir d’aquest moment es parla amb algun il·lustrador que creiem que lliga bé amb el que volem. És la meva part preferida, poder encarregar tota aquesta feina a algun il·lustrador i veure el planter de bons professionals que tenim al país. És un luxe! Per a la revista, la part visual és molt important perquè realment ens crea l’efecte de màquina del temps que busquem a Petit Sàpiens.

Respecte al text, el gran desafiament és trobar l’equilibri entre presentar un llenguatge entenedor i promoure la riquesa lèxica i l’aprenentatge (hi ha paraules difícils de substituir). Sempre és un dels grans punts d’estrès quan es fa la revista. Aquestes paraules, entre deu i quinze que són de difícil comprensió, es destaquen i s’expliquen en un glossari.

 

Quins plans de futur teniu per a Petit Sàpiens?

La gran pota que ens faltava, i que amb la pandèmia es va fer més evident que mai, és ser presents a internet mitjançant una pàgina web. Som una revista en paper i ens encanta el paper. Però entenem que avui tothom té el complement web i les xarxes socials.

Ha arribat el moment, doncs, que Petit Sàpiens tingui web pròpia i segurament serà una realitat a la tardor. Tenir un espai digital que acompanyi la revista ens ajudarà a mantenir una relació més directa amb els lectors. La revista no ens permet gaire interacció més enllà de les propostes de temes que ens poden fer arribar els lectors i que tenim sempre en compte.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!