El Culturista

Aquells qui hàgiu vist la pel·lícula Coco potser recordareu els alebrijes, unes bèsties del món dels morts que cuiden i guien els difunts. Aquests éssers, que es destaquen pels colors estridents i brillants de la seva pell, no són pas invenció de Disney, sinó una de les tradicions mexicanes més importants i conegudes. Però, quina és la seva història?

Tot va començar amb Pedro Linares, un artesà de Mèxic que va quedar inconscient el 1936, a causa d’una malaltia. Mentre somniava, el van assaltar tot de monstres que no paraven de cridar “Alebrije! Alebrije!”, i que semblaven una barreja de diferents animals molt acolorits. Després d’allò, quan en Pedro es va despertar, va córrer a buscar la manera de mostrar a tothom les criatures que se li havien aparegut en somnis. Aprofitant que ell treballava amb el cartró i la fusta, va fabricar els primers alebrijes, unes figuretes de petita mida i colors molt estridents que representaven aquells monstres.

Els descendents de Pedro Linares mantenen encara avui la tradició familiar, però els alebrijes ja fa temps que van deixar de ser considerats monstres i es van convertir en part del patrimoni popular de Mèxic. Els artesans que han seguit aquesta tradició modelen cada alebrije amb cartró i fusta, imitant els originals de Pedro Linares, però també hi poden incloure diferents materials com ara punxes de cactus. A més, no es fa servir mai el mateix model dues vegades, perquè es perdria el caràcter artesà, i per això cada figureta és única i irrepetible.

De fet, els alebrijes són tan especials que, tot i que al principi eren monstres nascuts d’un malson, ara es considera que la bona sort i la felicitat acompanyaran les persones que en tinguin a casa. I encara que cada figureta sigui diferent, totes comparteixen els colors cridaners i característics, al més pur estil mexicà, que va somniar en Pedro ara fa vuitanta anys.