El Culturista

José Díaz i Patrícia Martín són els editors de Thule i Flamboyant, respectivament, dues de la dotzena d’editorials independents barcelonines que s’apleguen a Àlbum Barcelona. Hi hem quedat un matí perquè ens expliquin l’origen i l’objectiu d’aquesta jove associació, que s’estrenarà públicament del 6 al 12 de novembre de 2017 amb la Setmana de l’Àlbum Il·lustrat per tot Barcelona i rodalia.

Per què l’Àlbum?

José Díaz: L’associació Àlbum Barcelona es va constituir al principi d’aquest any, a partir d’una primera Nit de l’Àlbum que vam fer el novembre del 2016 i que va aplegar tota la gent del sector: il·lustradors, distribuïdors, autors, editors, llibreters, bibliotecaris, premsa… Teníem ja algunes idees en ment, però no sabíem ben bé què fer. Vam pensar que el que havíem de muntar era la Setmana de l’Àlbum, un festival pioner al món. La veritat és que organitzar un centenar d’activitats concentrades en unes dates i al voltant d’un sol gènere com és l’àlbum il·lustrat, ningú no ho ha fet abans al món. La voluntat final és reivindicar-nos i difondre’ns, perquè ens trobem que el gènere infantil té molt poca repercussió als mitjans, siguin audiovisuals o escrits, i volíem aconseguir més transcendència mediàtica. A cada editorial per si sola li costava molt d’aconseguir, i vam veure que la solució era aplegar-se. Però ens aplegàvem al voltant de què? Doncs d’un eix, en aquest cas la Setmana, que serveix per concentrar les forces en un acte únic al voltant d’un gènere, l’àlbum il·lustrat.

I per què l’àlbum?

JD: Perquè l’àlbum, que durant molt de temps ha estat un gènere molt menystingut, de cop i volta ha viscut una espècie de boom: ja tothom publica àlbums, no paren de sortir editorials noves que en publiquen, les antigues de sobte n’obren segells…

Un ‘àlboom’…

JD: Sí! No tenim gaire clar si realment hi ha un argument econòmic al darrere, però amb la llegenda que el llibre infantil ha aguantat molt bé la crisi les editorials que ja treballàvem el gènere hem vist com, de cop i volta, tothom s’hi ha abocat: segells petits, mitjans, grans…, ara de sobte obren una línia d’àlbums, és ben curiós. I, de fet, els llibreters ja ens comencen a dir que hi ha un problema de saturació al mercat.

Quin tipus d’editorials formen part d’Àlbum Barcelona?

JD: Entre les dotze editorials adherides fins ara, n’hi ha de totes dimensions i trajectòria. Tenim el contrast entre Juventud, a punt de ser centenària, i Babulinka, una editorial petitona i nova que acaba de començar, però que ja ha obtingut el premi Llibreter d’enguany. Les editorials associades no sols busquem il·lustracions de qualitat, sinó també un contingut i uns textos de qualitat. Perquè de vegades es dóna la paradoxa que com que al nostre país tenim uns il·lustradors tan bons, que són referència mundial, de vegades es fan molts llibres i àlbums sense gaire contingut, però que són molt espectaculars i plens d’efectes especials, però que cauen de les mans perquè són buits i no comuniquen. Les nostres editorials, en canvi, a més de la il·lustració també cuidem molt el text, les idees que hi ha al darrere, i l’edició i el disseny en si de l’objecte.

Patrícia Martín [que s’acaba d’incorporar a la conversa]: I a més per a les nostres editorials cada llibre que fas compta, perquè no en publiquen dos-cents cada mes, per entendre’ns. Per tant, cada llibre que edites és com una obra d’art, una cosa única, te n’enamores: és com un fill! I si es ven, ja és la bomba! Són aquesta mena d’editorials, de què parlem.

L’associació concep l’àlbum com un artefacte multisensorial, multigeneracional, multifuncional, multicultural, multimèdia… Tot són avantatges?

PM: Sí! [riu]

JD: És que és una mena de llibre que dóna molt de joc. Quan vam començar a editar a Thule ens vam plantejar amb quins gèneres podíem jugar més amb el llibre. I vam trobar que en infantil era l’àlbum i en adult, el microrelat. I és que l’àlbum pot ser molt llibre objecte, i a mi personalment això m’encanta: tenim un llibre esbiaixat, tenim llibres en forma de llàgrima, tenim un llibre acordió de 2,5 metres i un còmic cúbic de Paco Mir amb deu milions d’històries possibles! Trobem que el llibre àlbum és molt ric, hi pots donar moltes formes, i aquesta manera de jugar amb el llibre ens agrada molt.

PM: La doble lectura de la il·lustració amb el text ja és molt interessant, i a més tens tantes possibilitats per jugar-hi: el format, el llom, les contres, les guardes… permeten fer mil coses, ben divertides totes.

En el decàleg d’onze punts que heu redactat també reivindiqueu l’àlbum com una experiència vital i compartida de petits i adults.

JD: A Thule, quan anem de fires, ens trobem sovint adults dient-nos: “Això hauria de ser per a la meva filla, però me’l compro per a mi.” A més, l’experiència de la lectura compartida amb l’àlbum és molt xula perquè l’adult explica el text al nen i a partir d’allà ja se’l sap i el llegeix sol, encara que no sàpiga llegir. L’àlbum té una cosa molt maca i és que el nen, encara que no sàpiga llegir, pot fer una lectura del llibre.

PM: Al capdavall, un àlbum és una experiència.

L’àlbum pot ser la clau que obri la porta a la lectura?

PM: N’estem convençuts! I no amb qualsevol àlbum: cal crear lectors, i bons lectors!

JD: És la intenció, sí. El gènere té de bo que com que participa tant de la imatge, es publiquen molts àlbums sense text i això permet que lectors petits que encara no s’han alfabetitzat ja tinguin o toquin llibres. És un gènere que té entrada en els prelectors i, en aquest sentit, sí que ens impliquem molt en la formació de nous lectors. Som una mica la punta de llança en la creació de lectors.

I la Setmana, pot obrir a les vostres editorials la porta de la difusió?

JD: La Setmana són trobades amb autors, tallers amb ells, sessions de contacontes… Un centenar d’activitats proposades per cada editorial, a partir del seu catàleg. I, tot plegat, descentralitzat: primer per una qüestió logística, perquè no seríem capaços d’organitzar un centenar d’activitats en un sol lloc, i segon perquè volíem arribar a barris de Barcelona i municipis de la rodalia on no tenen tanta oferta cultural. De fet, algunes biblioteques i llibreries s’han triat per la zona geogràfica. La descentralització ens semblava que era la millor manera d’arribar a més gent. Cal destacar, a més, que dins la Setmana un dels espais al qual donem molt de pes és el Fòrum l’Àlbum a l’Aula (10 i 11 de novembre), que dirigeix la Patrícia i que és adreçat als mestres.

També voleu entrar a les aules?

PM: Sí, és clar. Enmig de la Setmana, en efecte, jo m’encarrego d’aquesta jornada de formació més enfocada a mestres, interessats amb l’ús de l’àlbum a l’aula. Perquè veiem que hi ha una demanda i molt d’interès a les escoles, perquè l’àlbum dóna molt de joc i se’n poden trobar de moltes menes. El gènere s’està introduint a les aules, però de manera molt desigual.

JD: Com a editorials petites, també ens costa molt d’entrar a les escoles, no som com els grans grans editorials que tenen equips comercials anant pels centres gairebé regalant llibres. Nosaltres no tenim aquesta capacitat…

PM: …ni ho volem fer, tampoc!

JD: La manera que hem considerat d’entrar-hi és ensenyant a fer servir el nostre llibre dins l’aula, perquè hi dóna molt de joc. Hi ha experiències molt espectaculars.

PM: I els mestres n’estan encantats!

“Què volieu ser, de petits?” és la pregunta habitual per tancar les entrevistes culturistes. En el vostre cas, la modifico una mica: els àlbums us han influït per acabar essent editors?

PM: Jo volia ser editora! El que no sabia era de què, de debò! José, tu no volies ser editor quan eres petit?

JD: No, a mi m’agradava molt llegir i sabia que havia de fer alguna cosa relacionada…. Però quan era petit, no sabia ni què era un editor!