Albert Jané

Per: Núria Puyuelo

Albert Jané és escriptor i lingüista. Va ser director de la revista Cavall Fort durant divuit anys (1979-1997). Com a director d’aquesta publicació, ha adaptat més de cent títols de tires còmiques per al públic infantil i juvenil. A Albert Jané, per exemple, se li pot atribuir l’encertada traducció de Les Schtroumpfs per Els barrufets.

És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 1990 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Aquest número d’El Culturista està dedicat a les faltes d’ortografia. Entre moltes de les seves facetes professionals, vostè va ser professor de català del 1958 al 1963. Com ensenyava el català en aquells anys i quin record en té?

Vaig començar el 1958 i sempre dic que vaig aprendre català ensenyant-ne. El públic, però, era de gent gran, no d’infants. Hi assistia un públic molt heterogeni, un dia a la setmana, al vespre. Era gent gran interessada per saber escriure català. L’objectiu era ensenyar a escriure’l correctament, perquè la gent no en sabia. Amb intermitències, he fet classes fins fa deu anys, i sempre guardo un record molt bo de l’experiència d’ensenyar.

Algun truc per ensenyar als nens a no fer faltes d’ortografia?

Lamentablement, en general, a tot el món, l’ortografia ha perdut el prestigi que tenia abans. Jo el que aconsellaria sobretot és que llegissin molt. Jo vaig tenir una escolaritat molt deficient per les circumstàncies del temps i vaig tenir un professor que no em va ensenyar res, però en canvi sempre deia que llegíssim molt perquè llegint s’aprenia a escriure. I jo, si puc dir que sé escriure, és perquè he llegit molt.

Un dels mèrits que se li atribueixen com a traductor de literatura infantil i juvenil és haver donat nom als barrufets. Com se li va acudir aquest nom? Prové d’algun mot?

Barrufet en mallorquí vol dir ‘dimoni’ i vaig aprofitar aquesta paraula de tradició mallorquina per la seva fonètica i perquè em permetia crear un verb que s’hi relacionés, el verb barrufar. Amb aquest verb podia crear locucions verbals que s’entenien perfectament, per exemple, «aneu a barrufar la boira».

Vostè ha traduït molta literatura infantil i juvenil, sobretot còmics per a la revista Cavall Fort, que va dirigir durant divuit anys. Quin model de llengua creu que ha de tenir la literatura infantil i juvenil?

Jo sóc partidari de la correcció de la llengua perquè s’ha de respectar. S’ha de fer servir un llenguatge correcte i que sigui desproveït d’artifici. I això com s’aconsegueix? Coneixent i explorant els recursos de la llengua, que en té molts. Per exemple, no s’ha de fer servir el pretèrit simple, perquè és artificiós. Hi ha la teoria que els escriptors catalans la majoria dels cultismes i els hiperpurismes que fan servir els utilitzen a contracor, perquè no saben que hi ha una forma equivalent i dubten. Com un més coneix els recursos propis de la llengua, més aconsegueix un llenguatge directe, senzill, pla i totalment correcte.

També és bo que s’introdueixin paraules que els nens no coneixen, però que poden entendre pel context, que els permetin ampliar el seu vocabulari.

Exactament, sobretot quan són paraules que es poden deduir per context i són mots que no dificulten la comprensió del text.

Què n’opina de la tendència que hi ha hagut els últims anys de publicar llibres juvenils amb interferències del castellà amb l’objectiu d’apropar més la llengua als joves lectors?

Bo no ho és, evidentment, no sé si és imprescindible, però en tot cas se n’abusa. Per exemple s’abusa de formes com tio, profe, vale… I això es justifica amb l’argument que és perquè el lector s’identifiqui amb el protagonista. I darrere d’aquests barbarismes n’apareixen d’altres que ni tan sols els nens diuen.

Vostè és més partidari del que es coneixia com el català light o el català heavy, d’un català més proper a la llengua que es parla o d’una llengua més genuïna?

Allò va ser una falsa dicotomia. La llengua té molts recursos, naturals i espontanis, i si un vol fer un català que no sigui artificiós, no ha d’anar pel camí fàcil i buscar barbarismes o paraules que estan de moda. Tot el que jo he fet, tota la lletra impresa que ha aparegut sota la meva responsabilitat, si he fet alguna incorrecció, és perquè jo sóc fal·lible, no perquè l’hagi deixada passar. A vegades m’equivoco com tothom. En una pel·lícula que vaig doblar hi havia un bomber que entrava a una casa per una finestra i deia: «Oloro un bon cafè». I el meu gran amic Jordi Jané em va dir: «Albert, això està malament. És una traducció literal. Hi hauria hagut de dir: “Quina olor de cafè més bona”». I li vaig dir que tenia raó, que m’havia deixat guiar per l’original.

Com és que va començar a traduir literatura infantil i juvenil?

M’hi vaig trobar, a través de Cavall Fort, parlo de l’any 1963. I m’hi vaig sentir a gust, malgrat les dificultats de comprensió de text. Hi ha algunes sèries que les recordo especialment. Per exemple, n’hi havia una que es deia Aquil·les Taló, que era d’un personatge pedant, erudit i en la qual em podia expressar amb un llenguatge artificiós. El personatge enraonava d’una manera artificiosa i m’hi podia lluir. Era un llenguatge molt diferent del Trencapins. Cada personatge té les seves característiques.

En què està treballant actualment? Continua traduint?

Sí, continuo traduint, sobretot per a Cavall Fort i l’editorial Casals.

Què volia ser de petit?

Primer astrònom i després arqueòleg. Recordo que quan vaig dir enmig d’una reunió familiar que volia ser astrònom, es van posar a riure i em van deixar avergonyit. Després ja no ho vaig dir mai a ningú, que volia ser arqueòleg.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!