Alba Sánchez

Per: Núria Puyuelo

Alba Sánchez García és biòloga per la Universitat de València, màster en Paleontologia per la UAB-UB, i actualment està estudiant el doctorat de paleontologia a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Des del 2012 desenvolupa la seva tesi doctoral, que tracta sobre certs grups d’artròpodes fòssils preservats en ambre als jaciments del Cretàcic Inferior d’España.

És membre de l’equip d’investigació Ámbares de España, coordinat per la UB i finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Què hi fas a Kansas?
Com a part de la meva formació, se’m va concedir una beca de mobilitat per poder col·laborar en una universitat o institució científica estrangera. Aquestes beques formen part del programa de Formació de Personal Investigador (FPI) que subvenciona el MCINN. Aquí a Kansas estic col·laborant amb un reconegut paleoentomòleg, el professor Michael S. Engel, i estudio uns tèrmits i porquets de Sant Antoni que, fa 105 milions d’anys, van conviure amb els dinosaures als boscos de coníferes de l’antiga Ibèria. A més a més, la Universitat de Kansas té una importantíssima col·lecció d’insectes actuals (quasi 5 milions d’espècimens), així com importants col·leccions d’insectes fòssils, molt útils per a treballs de comparació

Què et va fer despertar l’interès per la paleontologia d’insectes?

Des de sempre he trobat molt interessant estudiar els organismes que va habitar a la Terra en èpoques passades. No obstant això, no va ser fins a primer de carrera que vaig decidir estudiar els insectes fòssils. A la biblioteca vaig trobar un llibre, Evolution of the Insects, precisament del professor Engel amb el qual col·laboro actualment, i vaig veure el detall amb què l’ambre (que és la resina dels arbres fossilitzada) preservava els insectes al seu interior, així com totes les qüestions paleobiològiques que permetia estudiar, i em va semblar absolutament fascinant. La resina, com que inclou les restes d’organismes que hi quedaven enganxats, va actuar com un perfecte conservant i va aïllar l’organisme de l’exterior. Així, no solament la preservació de la morfologia dels organismes és excel·lent dins l’ambre, sinó que de vegades també han quedat conservades les relacions ecològiques entre diferents organismes del passat (com per exemple l’aparellament i el parasitisme). Podríem dir que cada peça d’ambre és com una instantània del passat.

La saga de Jurassic Park va obrir l’interrogant sobre les possibilitats que pot arribar a tenir la ciència i va despertar l’interès per la paleontologia. Com a paleontòloga, creus que seria possible que es pogués reproduir un Jurassic Park?

A Jurassic Park es fantasieja amb la clonació de dinosaures fent ús de l’enginyeria genètica, i tot comença amb l’obtenció d’ADN a partir de la sang de dinosaure dintre d’un mosquit atrapat en l’ambre. És cert que hi ha diferents estudis que documenten la preservació de teixits tous en fòssils de preservació excepcional. Per exemple, l’estudi recent de certs ossos de dinosaure ha permès obtenir fibres de col·lagen i estructures cel·lulars semblants a glòbuls rojos. No obstant això, fins i tot en els casos en què es conserva la matèria orgànica, només es preserven parts de les proteïnes originals i la seva estructura completa s’ha perdut. Així doncs, no sembla possible que una molècula tan gran i extremadament fràgil com l’ADN pogués conservar-se tants milions d’anys. Jurassic Park va provocar un renovat interès pels dinosaures del qual van sorgir moltes vocacions científiques, però reproduir-ne un de real ara per ara és impossible.

Quina importància tenen els insectes en l’estudi paleontològic i per al planeta?

Sens dubte, els insectes són el llinatge més famós i de més èxit dintre dels artròpodes i de tots els animals que han existit i existeixen. Els trobem a tot arreu i han estat testimonis de l’aparició dels primers vertebrats terrestres, l’èxit i desaparició dels dinosaures (a excepció de les aus), i la proliferació dels mamífers, entre d’altres. Amb un èxit sense precedents, han estat capaços de sobreviure als dramàtics canvis als quals ha estat sotmès el Planeta. Atès que l’evolució i la diversitat estan estretament relacionades, i els insectes són el grup d’organismes més divers en la història de la vida, el seu estudi es considera de vital importància per comprendre els processos evolutius. A més de la longevitat del seu llinatge (les restes més antigues són de fa uns 410 milions d’anys) i la gran quantitat d’espècies (hi ha més del doble de famílies que totes les de vertebrats que han existit), el seu estudi per al planeta és molt important tenint en compte la biomassa que representen, la diversitat de les seves adaptacions i el seu impacte ecològic.

Aquest estiu se celebren als Jocs Olímpics a Rio de Janeiro i l’OMS ja ha alertat del perill que el virus de Zika s’estengui a través de les picades de mosquit. Què en penses? Està justificada aquesta alerta?

En principi, la malaltia pel virus del Zika produeix símptomes lleus. No obstant això s’afegeix que sembla haver-hi una relació causal entre la infecció pel virus de mares gestants i l’augment de nounats amb trastorns neurològics o microcefàlia. Extremar la precaució és el més adient en aquesta situació, i sembla que s’estan prenent mesures de prevenció adequades, com és el control de vectors, l’eliminació dels llocs de cria del mosquit i la protecció contra les picades.

Ens podries donar algun remei eficaç per combatre aquest estiu les picades de mosquit? I per evitar que ens piqui una abella?

Per evitar les picades de mosquit, el millor és utilitzar amb regularitat repel·lents específics, aparells individuals d’ultrasons o cobrir-se el cos. A casa, és recomanable utilitzar mosquiteres. Pel que fa a les abelles, no solen ser problemàtiques tret que es trobin amenaçades o la persona sigui al·lèrgica a la picada. La meva recomanació és deixar-les tranquil·les. De fet, trobo que les vespes són prou més perilloses! L’abella si et pica mor, mentre que la vespa no.

Què volies ser quan eres petita?

Paleontòloga. De ben petita ja ho sabia. M’agradava anar a la muntanya, tafanejar la natura, i sempre acabava amb un munt de pedres a les butxaques! Després muntava una petita exposició a casa i convidava els avis i tiets per explicar-los les meves troballes. A més a més, recordo com de fascinant entrar a un museu, veure aquells enormes dinosaures i imaginar que pot ser un dia podria excavar algun d’aquells gegants.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!