A Tempo

Per: Marina Llompart

“La cultura no pot ser un privilegi d’una minoria”. Sota aquesta premissa comença la presentació de la segona edició d’A tempo, un projecte que busca la interacció entre el món artístic i el món educatiu. I si l’objectiu és la democratització total de la cultura, les escoles i l’institut són la base indiscutible del projecte. Per explicar-lo hem comptat amb Joaquim Nadal, president de la Fundació Ciutat Invisible, Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, Marcela Otárola, coordinadora de ConArte Internacional i Miquel Molins, president de la Fundació Banc de Sabadell. Un altre exemple més del poder transformador de l’art en les nostres vides.

Què és el projecte A Tempo?

Salvador Sunyer: A Tempo, Arts i Formació és un projecte presentat per Ciutat invisible en el marc del festival de Temporada Alta amb el suport de Banc Sabadell i amb la col·laboració de ConArte Internacional, que busca un intercanvi entre el món educatiu i el món artístic en la població de Salt i Girona. Per segon any consecutiu, volem generar i promoure espais d’interacció entre joves, estudiants, professionals de l’educació i professionals de les arts i la cultura.

Quina vinculació té amb Temporada Alta? Amb quina voluntat heu creat aquest projecte?

Joaquim Nadal: Voelm extreure de Temporada Alta un element de reflexió, de debat obert, tenir la possibilitat de reunir persones que s’hagin dedicat a diversos àmbits i que puguin vincular-se a les societats urbanes i a partir d’aquí introduir l’element distintiu de tota societat de coneixement: l’educació i la cultura.

En Sunyer insisteix moltes vegades en què les arts tradicionalment han estat considerades secundàries, o com ell en diu “maries” en l’àmbit de l’educació. Girem el mitjó, posem-ho al davant, donem-li el valor que creiem que hauria de tenir i convertim la relació entre educació i cultura en un element motriu d’aquesta societat del coneixement. Ho fem modestament, abraçant un espai reduït però amb la voluntat de generar un debat que defugi de qualsevol localisme i dotar aquesta reflexió d’un caire universal.

A tempo és portar les arts a l’escola i viceversa, generar una dinàmica entre l’escola i la programació de Temporada Alta, i donar-li reconeixement des de la Generalitat. Volem crear una confluència entre el lloc on es gesta l’art i el lloc on en teoria s’explica, que no sempre es fa o no sempre es fa bé.

Salvador Sunyer: Tot el projecte va néixer d’una forma modesta però a la que s’hi ha anat sumant gent. Això que ha explicat Nadal lliga amb la nostra idea de Temporada Alta en aquests anys: Temporada Alta és un festival molt gran, que ha crescut molt i volem que segueixi creixent però en comptes de fer-ho cap enlaire, és a dir, amb projecció internacional (que és una via que ja tenim oberta), volem invertir moltes energies durant els propers anys perquè creixi cap avall, arrelar en la zona. La idea principal és establir un lligam entre el món de l’ensenyament i el món de l’art.

Quina valoració feu de l’any passat?

Miquel Molins: Des de la Fundació Banc de Sabadell creiem que A tempo s’avala a ell mateix per les xifres de l’any anterior. Això està molt bé i des de la fundació és una satisfacció però encara ho és més que una vegada s’ha aconseguit aquest èxit no es vol persistir en aquest èxit sinó aprofundir en el que ja funciona.

Salvador Sunyer: L’any passat, en la primera edició d’A Tempo, vam aconseguir arribar a un total de 28 centres educatius, 3.845 centres educatius, 182 docents i 77 artistes en 5 mesos, d’octubre a febrer. Aquest any el projecte no aspira a créixer numèricament sinó a consolidar les relacions establertes.

Quines innovacions presenta aquesta nova edició?

Salvador Sunyer: Precisament aquest, l’aprofundir en els continguts. Tornarem per segon any amb les masterclassdels artistes a l’aula però les hem ampliat perquè les sessions siguin més llargues. La nostra intenció és que no vagin dues persones amb un micròfon a explicar un conte a les aules sinó veure professionals que normalment estan als grans teatres, dins les aules. Tot això, ofereix a tots els alumnes de Salt i de Girona des de primer de primària a segon de Batxillerat l’oportunitat de gaudir de l’A tempo. A més a més, és totalment gratuït perquè sinó creàvem una diferenciació entre uns barris i altres.

En què consisteix el projecte?

Salvador Sunyer: La idea és fer entrar aquest certamen artístic que es celebra a Girona a tots els nivells de formació. Està estructurat en diversos eixos: el primer, que es va realitzar al juliol, és un seminari de formació per a professorat d’escoles i instituts que vulguin recursos per introduir les arts al món de l’ensenyament. El que aspirem és que això que ha començat i que enguany ha estat només per 60 persones, que a mig termini es converteixi en una universitat d’estiu sobre com fer entrar les arts (no només el teatre) al món de l’ensenyament. Es tracta d’ajudar als professors, que són els que estan a la trinxera diària, a integrar aquestes disciplines, a fer servir el teatre i les altres arts per canviar la forma d’ensenyar.

Tenim, també, els Artistes a l’aula. Demanem als artistes que participen a Temporada Alta i totes les coproduccions que fa el festival, que entrin als instituts i a les escoles a fer una masterclass. Són  sessions d’ hora i mitja en què es tracten temes relacionats amb el currículum escolar, no de promoció del festival. Sempre es fan a l’aula en grups petits i temes pactats amb el professor. Pot incloure, també, la visió de l’assaig general de l’espectacle que porta a terme l’artista al festival. Així van entrant al món artístic i veuen que hi ha un altre món diferent al que veuen cada dia o que l’ofici d’artista els pot ensenyar a fer les seves feines d’una altra manera. Un altre eix molt important és el de crea el teu projecte.

Parleu-nos una mica més de Crea el teu projecte. Quina relació té amb l’Associació ConArte?

Salvador Sunyer: Estem oberts a que escoles i instituts ens presentin els seus projectes; nosaltres els valorem i si ens assembla que podem els ajudem des de la fundació amb els nostres recursos econòmics i materials, els assessorem i fomentem la relació amb artistes. Aquest any es farà un espectacle al Temporada Alta que es diu El cos es cola, fet per l’institut Salvador Espriu de Salt. Això ho fem conjuntament amb ConArte, que treballa a la zona de Girona amb molts centres educatius per fer entrar-hi les arts.

Marcela Otárola: ConArte Internacional és una associació sense ànim de lucre que va néixer fa 5 anys. Busquem posar en diàleg el món educatiu i l’artístic a través del teatre, la dansa i la música. Volem normalitzar l’educació artística i per això treballem en horari lectiu als tres centres instituts i 8 escoles de la provincia de Girona. Estem impulsant el poder creador dels joves de Salt a través del projecte El cos es cola. Aquest joves porten treballant dos anys en aquest projecte de ConArte i aquest any s’han convertit en creadors directes d’una peça artística. Els 80 alumnes de 4t d’Eso de l’institut Salvador Espriu participen del projecte, conjuntament amb artistes.

Els mateixos estudiants han escrit el guió, han dissenyat el vestuari i l’espai escènic, amb l’ajuda d’artistes professionals. Aquest espectacle que barreja la dansa, el teatre i l’imatge és un homenatge al moviment, a la diversitat cultural i es podrà veure el 8 de desembre al teatre de Salt. L’obra tracta d’un expert en pedagogia que arriba a Salt des de Finlàndia, amb una metodologia innovadora que assegura l’èxit acadèmic. El que no ha tingut en compte aquest expert és que evidentment Salt no és Helsinki i aquí rau el conflicte de l’espectacle. Desde ConArte estem molt contents de la complicitat que s’ha generat amb el Festival Temporada Alta i la fundació Ciutat Invisible i que ens ha permès durant aquests dos anys anar treballant amb l’A Tempo.

Finalment tenim el Temporada Alta a l’aula, com una sort democràtica de donar accés a tots els alumnes als espectacles.

Salvador Sunyer: Sí, està pensat per abraçar tot el ventall educatiu i que els professors puguin programar espectacles i utilitzar-los com a recursos pedagògics. El temporada alta a l’aula sempre es fa amb el grup classe, és a dir, no es tracta d’anar al teatre a veure un gran espectacle sinó de portar certs noms a l’aula i que els ensenyin en petit comitè el que fan, explotant temes que lliguin les competències amb les emocions, que tractin temes d’actualitat des d’una mirada crítica. De primer a tercer de primària tenen, per exemple, Julietade la Perla29, que és una reinterpretació del clàssic Romeu i Julieta, de Rosa Gàmiz i Oriol Broggi. També destaquem La llavor del foc, que tracta sobre la diversitat cultural i la immigració. Altres aborden el maltractament, defugint del didactisme i apostant per un anàlisi d’on comença el maltractament. En aquest cas, per exemple, els nens no saben que hi haurà un espectacle a classe. Això es relaciona amb una segona part de treball que s’ha parlat prèviament i que versarà sobre les relacions entre homes i dones. A Batxillerat es representa Albert Berta, sobre el tema de la diversitat sexual i la transsexualitat, adaptació de l’espectacle Limbo.

Quina ambició teniu de cara al futur?

Salvador Sunyer: Les coses només funcionen si te les imagines en la situació ideal al cap d’uns anys. La nostra idea és molt senzilla: sabem que pot ser no ho aconseguirem però es tracta d’intentar que les arts entrin a l’ensenyament i que el canviïn. És una metodologia que s’allunya dels àmbits més institucionals de l’ensenyament però de moment tenim la disposició del Departament d’Ensenyament i sobretot la dels mestres. A partir d’aquest lligam creiem que a anys vista hi ha una gran possibilitat de créixer dins aquest món, amb una base essencial: que aquells que entrin a les escoles o els instituts no siguin pedagogs – que d’això ja n’hi ha – sinó que siguin artistes. Els projectes a partir d’ara van en aquesta línia: no ensenyar a fer teatre sinó veure com les arts poden canviar la manera que tenim d’ensenyar.

Això seria impossible sense la subvenció de la Fundació Banc de Sabadell. Després de tres o quatre anys creiem que estirem en condicions de fer una espècie de manual per proposar a la resta del país que si tenen programacions artístiques hi ha una manera de que aquestes arts entrin a tot arreu i aquesta activitat l’hem de fer econòmicament sostenible. L’any passat A tempo va arribar a 800 alumnes i aquest any el nostre objectiu és que arribi als 5.000. Aquests són, a grosso modo, els nostres objectius actuals.

Es pot transformar de forma tangible la manera d’ensenyar a través de l’art?

Salvador Sunyer: Que l’art pot arribar a canviar-ho tot està claríssim. En el món de l’ensenyament actual els nens no tenen accés a saber que existeixen aquestes altres vies o aquestes altres feines. Poso un exemple: l’any passat uns alumnes van fer un pel·lícula sobre els trastorns alimentaris i que ha acabat a festivals internacionals. Aquests nens van estar treballant fent el guió amb guionistes professionals. Després els van fer coaching i els van fer classes d’actuació, amb la Clara Segura i altres professionals. Finalment, es va rodar la pel·lícula i d’aquests nois i noies n’hi ha tres que estan a l’Escac i l’Institut del Teatre. Són nens que abans d’això desconeixien totalment aquest món i que aquest projecte els obri finestres i els permet descobrir coses que portaven a dins.

Ja es sap quins artistes assistiran a les aules?

Salvador Sunyer: No estan adjudicats encara; els professors només trien el tema i a partir d’aquell tema adjudiquem els artistes. Però ja et dic que de la programació del festival hi seran tots, perquè és un requisit.Els centres tenen fins a l’octubre per emplenar el formulari amb els temes, que toquen les diferents rames i/o professions. Hi ha un sessions sobre espai, sobre la professió d’actor, sobre llegir en veu alta, redacció, cos i moviment, música i un de màgia, circ i clown.

Al final A Tempo és una manera d’ensenyar a pescar a les escoles i no de regalar peix?

Joaquim Nadal: Les arts, per deixar de ser maries, han de deixar d’estar tan mal plantejades en l’ensenyament reglat. Com s’explica Shakespeare a les escoles i als instituts és totalment dissuasiu, més aviat donen ganes de sortir corrents. Una manera d’implicar els alumnes a llegir Shakespeare és portar algú que te’l faci entendre i que comenci a trencar la barrera de la recepció passiva i comencis a intervenir. Quan algú t’implica amb tot allò que hi ha al darrera comences a jugar amb uns mecanismes interpretatius que et fan entendre i gaudir del que veus. Ara mateix crec que a l’ensenyament reglat s’expliquen de manera molt repetitiva.

Miquel Molins: És cert, però també hi ha una tendència cap a la innovació a l’escola i ho demostren iniciatives com Escola 21. Anem cap aquí, cap al canvi, cap a la motivació d’A tempo.  Que l’experiència educativa està canviant és un fet i per això la feina que es fa des de A tempo ens sembla fonamental.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!