El Culturista

Què és el que passa de nit quan s’apaguen els llums? Aquesta és una pregunta que es fan molts nens i nenes i que Maurice Sendak, sempre atent als desitjos més aventurers, foscos i fantasiosos dels seus lectors, respon amb la història d’en Miquel, un nen de tres anys que abandona el seu llit, confortable i calentet, per endinsar-se en els misteris de la nit de la ciutat que mai dorm i que inspira el relat: Nova York.

A la cuina, de nit, publicat el 1970, té tots els elements essencials de les grans obres de Sendak: una il·lustració exquisida, una fascinant combinació de realitat i fantasia, i la controvèrsia. Ja amb la publicació d’On viuen els monstres el 1963, va sorgir el debat de si els contes de Sendak eren apropiats per als infants. A gran part de la societat que tendeix a la sobreprotecció i al sentimentalisme en la infància, no va agradar que el Max, el seu protagonista, s’enfrontés amb la seva mare i li cridés «Et menjaré!».

A A la cuina, de nit el que va fer saltar les alarmes va ser la nuesa del seu protagonista (ja que en Miquel es passeja part del conte sense roba). Pares, mares, llibreters i bibliotecaris van reaccionar dibuixant bolquers sobre el cos del protagonista, estripant pàgines i, fins i tot, cremant llibres. La defensa de l’editora, Ursula Nordstrom, una de les figures capçals de l’edició infantil nord-americana del segle passat, i de l’autor va ser contundent «són els adults els que se senten ofesos amb la nuesa, no pas els infants».

Malauradament, encara avui en dia, A la cuina, de nit figura a la llista dels llibres censurats que confecciona cada any l’ALA (American Library Association).