2princesesbarbudes

Per: Marina Llompart

Rere aquest nom curiós podem trobar un grup musical que fa música baixeta, per a gent baixeta. Si la popularitat que els precedeix no va ser prou mèrit, us direm, per a aquells que no els conegueu, que toquen amb instruments de joguina. El dia 21 de setembre de 2019 van presentar nou disc al Mercat de Música Viva de Vic. Hi quedem per parlar de La bona vida, una de les propostes més interessants d’aquesta temporada per al públic familiar.

 

Com es va engegar 2princesesbarbudes? Amb quines inquietuds? Com va ser l’inici de la vostra història?

Vam començar les 2princesesbarbudes per casualitat. Acabava de néixer el nostre primer fill i una amiga músic ens va regalar tot d’instruments de joguina per a ell. Al cap d’algunes setmanes ens van demanar participar en el disc Musiquetes per la Bressola i vam decidir fer una versió de La pastoreta amb els instruments. Ens va agradar el resultat sonor i vam decidir començar a fer música baixeta per a gent baixeta. És a dir, música tranquil·la per gaudir-ne en família. Actualment hem canviat una mica, ja no és tan baixeta: ens hem desmelenat la barba!

 

Com a espectadors, què ens trobarem a La bona vida, el vostre nou disc?

La bona vida és un disc que parla del paleolític. Però des del punt de vista d’una comunitat que en defensa les virtuts respecte del neolític. Són deu cançons que parlen de la vida i els costums dels primers humans, amb lletres molt divertides i amb ritmes molt variats. Toquem pop, ieié, música tropical, ska, música gipsy, swing…

 

Per què en format àlbum il·lustrat?

A l’Helena sempre li ha agradat dibuixar i un disc és un bon moment per fer-ho. Als nens els agrada molt mirar els dibuixos mentre escolten les cançons i també és un punt de trobada d’adults i infants en l’inici de la lectura.

 

Tots els vostres discs tenen un fil temàtic que en lliga les cançons. A La bona vida aprofiteu el tema de la prehistòria, però per fer una anàlisi conjunta de la vida moderna i l’evolució humana. Com se us va acudir? 

Ens va costar molt! Ens agrada molt donar voltes als temes per trobar-los un enfocament diferent i original. Va ser llegint articles sobre el neolític que vam veure que va ser el moment de la història en què va començar l’agricultura, els assentaments, la ramaderia i els pobles, i que va desencadenar el treball, la propietat i les classes socials. Llavors hem situat el disc en una comunitat que defensa les virtuts del paleolític respecte del neolític. De fet, ens ha quedat un disc reivindicatiu!

 

Crec que aquí hi ha una mica de controvèrsia, però sou un grup infantil o per a tots els públics?

A nosaltres ens agrada dir que som un grup de música apte per a nens. Perquè la música i les lletres ho són, i perquè els horaris dels nostres concerts i les condicions en què actuem fan que s’hi pugui anar en família. La majoria de grups fan música i lletres aptes per a nens, però no compleixen ni els horaris ni els llocs on actuen… Creiem que com a pares hem d’acostar la cultura als nostres fills, no perquè tingui l’etiqueta de “per a nens”, sinó perquè sigui de qualitat.

 

Què es troben les famílies als vostres espectacles? Què voleu transmetre?

Les persones que ens vinguin a veure es trobaran quatre músics paleobarbuts que fan un concert en format de documental històric. Hi combinem explicacions més científiques amb cançons i amb petits gags humorístics. Tota la música és en directe, no hi ha playbacks ni bases sonant per darrere. És un concert retro!

 

Canviarà la posada en escena amb aquest nou disc?

Per a aquest nou disc ens hem vestit d’animal print amb una estètica mig mod mig punk, en comptes de portar frac d’oreneta. Ens agrada vestir-nos per entrar en la temàtica. Quant als instruments, hem ampliat la bateria de joguina i hem treballat més els sons de la guitarra elèctrica de tres cordes.

 

Què és per a vosaltres la cosa més màgica d’aquest tipus d’espectacle?

Poder tocar i cantar cançons que fa més d’un any que treballes, i que les famílies et vinguin a veure i les escoltin és molt màgic. I que després se t’acostin i et comentin que els ha agradat aquella melodia, aquella rima. O que els pares l’escolten al cotxe sense portar els nens al darrere ens encanta.

 

Per a aquelles famílies que encara no han experimentat espectacles familiars, què els diríeu perquè s’animessin a venir-hi?

Com a pares hem de fer de porta d’entrada de la cultura als nostres infants i els espectacles familiars poden ser un bon inici d’aquesta relació. La cosa més important és que vagin a veure com més disciplines millor: música, dansa, circ, teatre, instal·lacions…

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!