La Festa Major del barri de les Tres Torres acomiada el mes de maig i rep el mes de juny amb activitats per a totes les edats que tenen com a centre principal la plaça de Joaquim Pena, com la dolça xocolatada, el concurs de pintura, les ballades de sardanes i la missa de diumenge.

La Festa Major del barri de les Tres Torres acomiada el mes de maig i rep el mes de juny amb activitats per a totes les edats que tenen com a centre principal la plaça de Joaquim Pena, com la dolça xocolatada, el concurs de pintura, les ballades de sardanes i la missa de diumenge.

La Festa Major del barri de les Tres Torres acomiada el mes de maig i rep el mes de juny amb activitats per a totes les edats que tenen com a centre principal la plaça de Joaquim Pena, com la dolça xocolatada, el concurs de pintura, les ballades de sardanes i la missa de diumenge.

Miralls, dins i fora de la realitat. Aquest és el títol de l’exposició espectacular i especular sobre les propietats físiques, matemàtiques i filosòfiques del mirall que es pot veure al CosmoCaixa, sembla també un títol fet a mida per a un cicle de cinema. El tema del mirall com a porta a mons paral·lels ha trobat en el setè art un dels seus llocs ideals, potser perquè la pantalla és ja per si mateixa un mirall que mostra realitats imaginades plenes de fantasia. El CosmoCaixa així ho ha entès i, com a activitats complementàries a l’exposició, ha programat tres films destinats a un públic familiar que aniran acompanyats d’un concert previ.

Ready Player One. Director: Steven Spielberg. Estats Units, 2018. L’adaptació al cine de la novel·la supervendes d’Ernest Cline no defrauda com a entreteniment adrenalínic. Se’ns presenta un futur en què la realitat és fosca com una mala cosa, però en què també ha triomfat un món virtual utòpic inspirat en la iconologia popular dels anys vuitanta que no està malament. Amb la mort del seu creador, dins d’aquest món s’obre un joc que decidirà qui en serà l’hereu. La pel·lícula presenta un missatge crític una mica descafeïnat, però la direcció artesana que fa Spielberg dels recursos digitals construirà un relat que atraurà no només el públic adolescent, sinó també el de generacions anteriors, que jugaran ben a gust a reconèixer les inacabables referències (i justificades autoreferències) cinematogràfiques i dels videojocs. Mira, la moto d’Akira!

Your Name. Director: Makoto Shinkai. Japó, 2016. Quants temes que abraça, aquest anime adolescent de Makoto Shinkai… I és capaç de sortir-se’n! No desvetllarem cap dels moltíssims girs de guió del film, però en destacarem la virtut de poder fer casar realitats i temps paral·lels, intercanvi de cossos, caiguda de meteorits, la fascinació tant per la natura com per la gran ciutat, l’humor i la tendresa. I tot plegat dins d’una complexa història d’amor entre una noia de poble i un noi de ciutat que només es coneixen en somnis. Amb una destresa narrativa i plàstica inqüestionable, ens lleparem els dits amb aquest caramel fins i tot quan arribin certs muntatges amb cançons pop japoneses que a l’inici sorprendran, però que de tan desvergonyits com són, t’hi acabes sentint còmode. Visca la candidesa!

Alícia al país de les meravelles. Diversos directors. Estats Units, 1951. De les tres propostes, el clàssic de Disney sembla la més adequada per a la canalla més petita, tot i que també és cert que la seva aposta per l’experimentació formal, tan adequada en una adaptació de l’estranyíssim llibre de Lewis Carroll, la converteix en molt més que en una pel·lícula infantil convencional. No, aquesta no té la radicalitat de versions de l’Alícia com la que va fer el 1988 l’animador txec Jan Švankmajer, però demostra que Disney s’ha sabut rodejar d’artistes amb voluntat innovadora. En tot cas, no hi ha millor història per tancar el cicle de Miralls, dins i fora de la realitat. No cal dir que l’exposició homenatja directament l’obra de Carroll A través del mirall, la segona part de l’Alícia, de la qual el film també adapta diversos passatges.

 

Miralls, dins i fora de la realitat. Aquest és el títol de l’exposició espectacular i especular sobre les propietats físiques, matemàtiques i filosòfiques del mirall que es pot veure al CosmoCaixa, sembla també un títol fet a mida per a un cicle de cinema. El tema del mirall com a porta a mons paral·lels ha trobat en el setè art un dels seus llocs ideals, potser perquè la pantalla és ja per si mateixa un mirall que mostra realitats imaginades plenes de fantasia. El CosmoCaixa així ho ha entès i, com a activitats complementàries a l’exposició, ha programat tres films destinats a un públic familiar que aniran acompanyats d’un concert previ.

Ready Player One. Director: Steven Spielberg. Estats Units, 2018. L’adaptació al cine de la novel·la supervendes d’Ernest Cline no defrauda com a entreteniment adrenalínic. Se’ns presenta un futur en què la realitat és fosca com una mala cosa, però en què també ha triomfat un món virtual utòpic inspirat en la iconologia popular dels anys vuitanta que no està malament. Amb la mort del seu creador, dins d’aquest món s’obre un joc que decidirà qui en serà l’hereu. La pel·lícula presenta un missatge crític una mica descafeïnat, però la direcció artesana que fa Spielberg dels recursos digitals construirà un relat que atraurà no només el públic adolescent, sinó també el de generacions anteriors, que jugaran ben a gust a reconèixer les inacabables referències (i justificades autoreferències) cinematogràfiques i dels videojocs. Mira, la moto d’Akira!

Your Name. Director: Makoto Shinkai. Japó, 2016. Quants temes que abraça, aquest anime adolescent de Makoto Shinkai… I és capaç de sortir-se’n! No desvetllarem cap dels moltíssims girs de guió del film, però en destacarem la virtut de poder fer casar realitats i temps paral·lels, intercanvi de cossos, caiguda de meteorits, la fascinació tant per la natura com per la gran ciutat, l’humor i la tendresa. I tot plegat dins d’una complexa història d’amor entre una noia de poble i un noi de ciutat que només es coneixen en somnis. Amb una destresa narrativa i plàstica inqüestionable, ens lleparem els dits amb aquest caramel fins i tot quan arribin certs muntatges amb cançons pop japoneses que a l’inici sorprendran, però que de tan desvergonyits com són, t’hi acabes sentint còmode. Visca la candidesa!

Alícia al país de les meravelles. Diversos directors. Estats Units, 1951. De les tres propostes, el clàssic de Disney sembla la més adequada per a la canalla més petita, tot i que també és cert que la seva aposta per l’experimentació formal, tan adequada en una adaptació de l’estranyíssim llibre de Lewis Carroll, la converteix en molt més que en una pel·lícula infantil convencional. No, aquesta no té la radicalitat de versions de l’Alícia com la que va fer el 1988 l’animador txec Jan Švankmajer, però demostra que Disney s’ha sabut rodejar d’artistes amb voluntat innovadora. En tot cas, no hi ha millor història per tancar el cicle de Miralls, dins i fora de la realitat. No cal dir que l’exposició homenatja directament l’obra de Carroll A través del mirall, la segona part de l’Alícia, de la qual el film també adapta diversos passatges.

 

Miralls, dins i fora de la realitat. Aquest és el títol de l’exposició espectacular i especular sobre les propietats físiques, matemàtiques i filosòfiques del mirall que es pot veure al CosmoCaixa, sembla també un títol fet a mida per a un cicle de cinema. El tema del mirall com a porta a mons paral·lels ha trobat en el setè art un dels seus llocs ideals, potser perquè la pantalla és ja per si mateixa un mirall que mostra realitats imaginades plenes de fantasia. El CosmoCaixa així ho ha entès i, com a activitats complementàries a l’exposició, ha programat tres films destinats a un públic familiar que aniran acompanyats d’un concert previ.

Ready Player One. Director: Steven Spielberg. Estats Units, 2018. L’adaptació al cine de la novel·la supervendes d’Ernest Cline no defrauda com a entreteniment adrenalínic. Se’ns presenta un futur en què la realitat és fosca com una mala cosa, però en què també ha triomfat un món virtual utòpic inspirat en la iconologia popular dels anys vuitanta que no està malament. Amb la mort del seu creador, dins d’aquest món s’obre un joc que decidirà qui en serà l’hereu. La pel·lícula presenta un missatge crític una mica descafeïnat, però la direcció artesana que fa Spielberg dels recursos digitals construirà un relat que atraurà no només el públic adolescent, sinó també el de generacions anteriors, que jugaran ben a gust a reconèixer les inacabables referències (i justificades autoreferències) cinematogràfiques i dels videojocs. Mira, la moto d’Akira!

Your Name. Director: Makoto Shinkai. Japó, 2016. Quants temes que abraça, aquest anime adolescent de Makoto Shinkai… I és capaç de sortir-se’n! No desvetllarem cap dels moltíssims girs de guió del film, però en destacarem la virtut de poder fer casar realitats i temps paral·lels, intercanvi de cossos, caiguda de meteorits, la fascinació tant per la natura com per la gran ciutat, l’humor i la tendresa. I tot plegat dins d’una complexa història d’amor entre una noia de poble i un noi de ciutat que només es coneixen en somnis. Amb una destresa narrativa i plàstica inqüestionable, ens lleparem els dits amb aquest caramel fins i tot quan arribin certs muntatges amb cançons pop japoneses que a l’inici sorprendran, però que de tan desvergonyits com són, t’hi acabes sentint còmode. Visca la candidesa!

Alícia al país de les meravelles. Diversos directors. Estats Units, 1951. De les tres propostes, el clàssic de Disney sembla la més adequada per a la canalla més petita, tot i que també és cert que la seva aposta per l’experimentació formal, tan adequada en una adaptació de l’estranyíssim llibre de Lewis Carroll, la converteix en molt més que en una pel·lícula infantil convencional. No, aquesta no té la radicalitat de versions de l’Alícia com la que va fer el 1988 l’animador txec Jan Švankmajer, però demostra que Disney s’ha sabut rodejar d’artistes amb voluntat innovadora. En tot cas, no hi ha millor història per tancar el cicle de Miralls, dins i fora de la realitat. No cal dir que l’exposició homenatja directament l’obra de Carroll A través del mirall, la segona part de l’Alícia, de la qual el film també adapta diversos passatges.

 

Qui no ha gaudit de les aventures del famós reporter Tintín, creat per la mà del genial Hergé? Al barri del Coll li farem un més que merescut homenatge amb una exposició que recollirà algunes imatges d’aquest reconegut heroi de la infantesa de moltes generacions.

Qui no ha gaudit de les aventures del famós reporter Tintín, creat per la mà del genial Hergé? Al barri del Coll li farem un més que merescut homenatge amb una exposició que recollirà algunes imatges d’aquest reconegut heroi de la infantesa de moltes generacions.

Qui no ha gaudit de les aventures del famós reporter Tintín, creat per la mà del genial Hergé? Al barri del Coll li farem un més que merescut homenatge amb una exposició que recollirà algunes imatges d’aquest reconegut heroi de la infantesa de moltes generacions.

Qui no ha gaudit de les aventures del famós reporter Tintín, creat per la mà del genial Hergé? Al barri del Coll li farem un més que merescut homenatge amb una exposició que recollirà algunes imatges d’aquest reconegut heroi de la infantesa de moltes generacions.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!