A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.

A la infància, a la joventut o a les velleses, tant és, de vegades ens sentim que no som a lloc, que no ens trobem a gust en el paper de l’auca que en principi ens toca interpretar. Pot un problema profund com aquest ser el tema d’un migmetratge d’animació infantil? És clar que sí: per sort, corren temps en què l’etiqueta «infantil» ja no és una excusa per no arribar al moll de l’os de les coses. Adaptant un conte il·lustrat de Julia Donaldson, Zog segueix l’aprenentatge d’un drac que no se n’acaba de sortir gaire en això de segrestar princeses. Per la seva banda, la princesa de la història tampoc no està gens còmoda havent de fer de princesa (ho estaríeu vosaltres?), perquè vol ser metge. El narrador clàssic que acompanya les accions i una estructura repetitiva que en facilita la comprensió fan de Zog una obra ideal per a la canalla més menuda. En aquesta sessió, el film ve acompanyat d’altres curts protagonitzats per personatges femenins que prenen decisions, com la gairebé experimental La reina culet, un miracle de la senzillesa evocadora de bellesa i contingut.