Pernice Brothers és un d’aquells grups de segona fila on acudir de tant a tant a trobar melodies i calidesa. Per això potser no seran l’artista preferit de ningú, però sí un refugi per a una gamma molt àmplia de públics.
Una composició dividida en cinc parts que en podem gaudir sense sobresalts, a casa o bé contemplant un castell de focs ben bonic i segur.
A Texas hi ha una banda que fa servir la ciència per fer música. I, a més de ser divertit, sona prou bé!
Discos com 'Tone Soul Evolution' vessen de pop vitaminat, ple de textures de dibuixos animats, viatges hipermelòdics a la selva, a l’espai...
Aquest treball ens permet submergir-nos en un grapat de tonades on abunden els mitjos temps, el detallisme instrumental i les melodies amb llum optimista però amb un puntet de melangia.
That’s Life no estava enfocat únicament a ser reproduït en ascensors, sinó també en còctels, festes i molts altres saraus per a públics ben amplis.
El gran triomf de la seva música és que aconsegueix que s’avinguin dualitats difícilment compatibles: primitivisme i avantguarda, caràcter popular i registre culte... i interès tant de nadons com de besàvies centenàries.
Què faries si visquessis a tocar de l’abocador més gran de Paraguai? Favio Chávez ho va tenir clar: creant l'Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura.
Les lletres marca de la casa, amb aparença de trivialitat però amb molt suc i bruc, conviuen sense grinyolar amb violes de roda i marimbes, i tot plegat vola lliure de prejudicis, de manera ben sana per a oients amb les orelles netes.
Sis cançons juganeres, lliures i alhora exhibidores d’un domini tècnic aclaparador, que només se serveixen de la veu per fer-nos passar una gran estona, això sí, gens convencional.