El gran triomf de la seva música és que aconsegueix que s’avinguin dualitats difícilment compatibles: primitivisme i avantguarda, caràcter popular i registre culte... i interès tant de nadons com de besàvies centenàries.
Què faries si visquessis a tocar de l’abocador més gran de Paraguai? Favio Chávez ho va tenir clar: creant l'Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura.
Les lletres marca de la casa, amb aparença de trivialitat però amb molt suc i bruc, conviuen sense grinyolar amb violes de roda i marimbes, i tot plegat vola lliure de prejudicis, de manera ben sana per a oients amb les orelles netes.
Sis cançons juganeres, lliures i alhora exhibidores d’un domini tècnic aclaparador, que només se serveixen de la veu per fer-nos passar una gran estona, això sí, gens convencional.
Frankie Cosmos és una de les coses més encantadores, seductores i felices que li han passat al pop casolà durant els darrers anys.
Un clàssic ocult al qual val la pena donar temps per arribar fins al final: la darrera cançó és la millor.
El cançoner de les germanes Fleta és una ventada de frescor perfumada que potencia de manera infal·lible l’optimisme i l’audàcia de qui l’escolta.
La banda de Coventry va transformar la ràbia social en un disc amb catorze propostes noves i versions d’èxits jamaicans.
El disc és una meravella d’indie-folk-pop delicat i original, de banjos, guitarres acústiques i seccions de vent de regust afrobeat que posen la pell de gallina.
Apareixen dues bandes anomenades The Lemons a la Wikipedia, però aquí xalem més amb una tercera.