La banda de Coventry va transformar la ràbia social en un disc amb catorze propostes noves i versions d’èxits jamaicans.
El disc és una meravella d’indie-folk-pop delicat i original, de banjos, guitarres acústiques i seccions de vent de regust afrobeat que posen la pell de gallina.
Apareixen dues bandes anomenades The Lemons a la Wikipedia, però aquí xalem més amb una tercera.
Rere aquesta tendra sigla s'amaga el catàleg més gran del món d'instruments musicals provinents de col·leccions públiques.
Mentre en Paul bevia una copa de whisky, el John se li acostà per darrere amb un coixí, el va colpejar i es va iniciar la baralla de coixins que retrata la famosa fotografia.
Pop d’ecos velvetians, melodies i sons envoltants, ambients perfectes per a una festa de pijames. Una festa de pijames universitària amb guitarres.
Sí, resulta que hi ha un ús del tot sorprenent als pollastres i aneguets de plàstic que suren a la banyera dels vostres fills!
Diuen que som el que mengem però encara és més cert i més inqüestionable que som la música que escoltem. Estan molt bé les cançons per aprendre coses però què tal si més enllà d'aprendre, ens qüestionem el món?
Ride van debutar amb aquest disc ja clàssic: dues veus, dues guitarres, baix i bateria, i mitja tona d’efectes delay i trèmolo.
A Rússia va marcar el primer gran pas en l’evolució creativa de la banda.