Joan Brossa explicava que el gust de l’ou «l’impressionava». Aquest plat apareix algunes vegades en l'obra de l'artista visual.
Per als que ens agrada la xocolata, qualsevol excusa és bona! I un dia de pluja és l’ocasió perfecta per esmorzar o berenar una tassa de xocolata desfeta.
Aquesta vegada us proposo una crema d’un blanc polar, perfecta per quan arribin les nits fredes d'hivern.
A la regió d’Abruzzo, a Itàlia, la pasta més tradicional es fa amb una guitarra, un petit estri de fusta i cables d’acer per tallar la pasta en tires llargues i quadrades. És probable que a casa no tingueu aquest invent però també serà divertit elaborar entre tots la pasta fresca i tallar-la amb un ganivet.
Un trasllat no sempre és fàcil i sociabilitzar-se amb els nous veïns pot ser una mica dur, però segur que milloraria si adoptéssim aquesta tradició americana i els veïns ens rebessin amb un pastís de xocolata per donar-nos la benvinguda.
El clàssic de la cuina mexicana: el guacamole! N’hem preparat una versió sense picant, apta per a totes les edats.
Si hi ha una cosa que els grecs sabien fer molt bé, a part de pensar, era menjar.
Una recepta de Marta Carnicero i Laia Casanova Carnicero