Corria l’any 1876 quan Antonio Meucci va inventar el telèfon, sí, sí, ho heu llegit bé, l’inventor del telèfon no va ser Alexander Graham Bell sinó aquest italià de nom simpàtic. Ha plogut molt des d’aleshores i n’hem vist de tots colors: telèfons amb tecles rodones que calia arrossegar per marcar, cabines, mòbils que ocupaven una habitació, etc., però el que es manté des del primer dia és el principi que la veu es pot transmetre a través d’un corrent continu.

Amb l’experiment que us proposem podreu comunicar-vos a distància sense haver d’aixecar la veu.

Agafeu dos gots de plàstic i recobriu-los de paper matxé (quedaran més bonics i la veu ressonarà millor).* Quan estiguin secs els podeu pintar o decorar com més us agradi. Feu un forat al cul de cada got i feu-hi passar un cordill ben llarg. Només cal que un dels interlocutors parli per un costat i l’altre pari l’orella.

Per fer el paper matxé talleu tires de paper de diari amb les mans, no amb tisores. Prepareu la cola en pols en una palangana amb aigua. Submergiu les tires de paper en aquesta cola i deixeu que quedin xopes. Aleshores anem agafant les tires de paper de diari moll i anem recobrint el got. Penseu a passar les tires entre dos dits per escórrer l’excés d’aigua i cola abans d’aplicar-les. Feu unes tres capes amb les tires de paper.

*L’experiment funciona igual sense folrar els gots.