Reinventar-se, canviar i innovar són paraules que molts utilitzen però pocs s’atreveixen a aplicar. Perquè comporten risc, però allà on hi ha talent, la por es dilueix i es transforma en sinònim d’avenç, millora i progrés.

I exactament això és Play d’Aracaladanza: mirar endavant. La companyia de dansa madrilenya opta aquesta vegada per un gir de 180 graus, i és que després d’anys d’homenatjar il·lustres artistes com Miró, El Bosco i Magritte, han optat per centrar-se en el joc.

I amb què juguen? Amb el so, la coreografia, la il·luminació, el vestuari… Tota la tramoia teatral al servei de la imaginació i la creativitat i amb l’únic objectiu de jugar. Una simfonia hipnòtica, contemporània, capaç de cosir la distància generacional, per teixir una obra que traspassa amb escreix els estereotips clàssics de les arts escèniques familiars desembocant en una obra única i intergeneracional.

http://bit.ly/2QQ2GCm