Com vam sortir de casa mirant al terra, no vèiem que tenim cels sempre nous. Paisatges de cotó canviants, únics, aeris. Si ens aturem veurem a Violeta, un núvol alt o a Gastón gran gris i panxut. Núvols com emocions engabiades en el nostre cor. Núvols grocs, amb alegres raigs de sol, altres espantades amb la por de la llum apagada.

http://bit.ly/2qKVVDQ