El cinema que fa embadalir la canalla més petita sempre gaudeix d’una llibertat que potser no té el que va destinat a mirades una mica més crescudes i més acostumades a l’espectacularitat del torrent d’imatges contemporani. Una mirada de tres, quatre o cinc anys aconseguirà trobar a l’aparent senzillesa de la sessió Zibila i altres curts el virtuosisme que ja els agradaria tenir a altres propostes més recarregades i convencionals. El curt principal de la sessió i que li dona el nom és un prodigi animat d’Isabelle Favez que explica, sense escarafalls i amb un ús àgil del ritme que va d’acord amb la seva banda sonora, les dificultats d’una zebra adoptada per una família de cavalls pel fet de ser diferent. Favez treballa amb figures dibuixades de tall geomètric (estil adequadíssim per a un animal ratllat com la zebra, no cal dir-ho) que creen una sensació fascinant a qui les mira: són planes i amb volum al mateix temps. Acompanyen aquest curt altres petits films com Per damunt de tot, tots ells valents a l’hora d’enfrontar-se a la manera com cal tractar l’altre i al respecte a la diversitat.