De l’escola d’animació txeca, pionera sobretot en la tècnica de stop-motion, ens arriba ara una nova joia. Basada en el llibre d’Iva Procházkova, i amb més de vuitanta decorats originals i una galeria de personatges inacabable, Ratolins i guineus s’arrisca a abordar un tema difícil, però que últimament el cinema dit infantil comença a tractar (heus aquí Coco i Soul de Pixar): la mort. Una ratolina i una guineu moren en un accident de cotxe i, un cop són en un cel dels animals molt poc marcat des del punt de vista religiós, han d’adaptar-s’hi i superar el fet d’estar separats de la gent que s’estimen. El to de la pel·lícula és pretesament blanc i poc cru, molt adaptat perquè sigui una proposta fàcil per a tota la família. De fet, juga una bona part de les cartes en l’espectacularitat formal. Es tracta de la pel·lícula txeca de stop-motion més cara de la història i, en aquest cas, la direcció artística ho ha aprofitat a la perfecció.